“Els talaiots s’empraren per fer enterraments celestials, un ritual xocant”

Francesc Grimalt (Establiments, 1972) és enginyer i el gerent de la SAM. Conversam amb ell sobre la seva investigació Sobre els talaiots, que ha estat la guanyadora del Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni M. Alcover d’enguany.

Ets enginyer però has escrit un assaig sobre els talaiots. D’on surt aquest interès? De què va l’obra?
És una recerca sobre la funció dels talaiots, un monument emblemàtic i principal de la prehistòria de Mallorca que està envoltat en un núvol de misteri. Això els fa irresistibles. El treball ve fet a partir de la meva experiència professional construint infraestructures. És a dir, que he treballat a partir del meu coneixement del territori per fer una reconstrucció del que era el territori prehistòric en l’època en la qual es construïren els talaiots i a partir d’aquí tenir una base ferma per poder determinar quina havia estat la seva funció.

La postura que defensa l’assaig és que es tracta d’un monument funerari.
Sí. L’abundant bibliografia sobre els talaiots ha arribat a apuntar fins a un centenar d’hipòtesis diferents per explicar per què es van construir els talaiots. Una de les propostes més recurrents i principals és que eren monuments funeraris però aquesta teoria tenia dos problemes principals. D’una banda, la falta de troballes de restes de cossos en els talaiots i l’altre és el difícil encaix territorial perquè una part molt important apareixen dins poblats prehistòrics. Abordar el problema des d’un punt de vista territorial ens ha permès encarar la qüestió d’una manera més estructurada i ferma. La proposta que faig defensa que els talaiots no s’empraren per fer enterraments ni cremacions sinó que s’empraren per fer enterraments celestials, un ritual xocant, que consistia en esquarterar els cossos per després oferir-los als voltors. Es tracta d’un ritual que avui en dia és bastant famós perquè encara es fa al Tibet, on és una atracció turística. En aquest sentit crec que és important remarcar l’evolució que fa la societat quant a rituals funeraris. Per exemple, fa 20 anys no es pensava que actualment la cremació seria un ritual que superaria els enterraments.

Com es relaciona tota aquesta investigació amb les rondalles?
Aquest tipus de ritual funerari només deixa un tipus de resta tangible, que són els cabells. Aquests es guardaven dins uns petits cilindres, de pell o de fusta i eren l’únic record tangible del difunt. Això em va dur a lligar les evidències arqueològiques amb el testimoni de les rondalles, enteses com una pervivència dels rituals de l’edat de Bronze i que ha estat una part molt important del treball. A les rondalles, apareixen de forma recurrent uns dimoniets que es guarden dins d’un petit estoig, similar al que s’ha descobert en l’arqueologia a Mallorca. És a dir, aquests canonets on es conservaven els cabells es poden lligar amb el contingut de les rondalles.

Quina metodologia has empleat per aquesta investigació? Quant de temps hi has invertit?
He estat al voltant de 10 anys investigant. Em va parèixer interessant fer un treball de camp i vaig seleccionar una zona representativa de Mallorca que en aquest cas va ser l’àrea entorn de Manacor compresa dins la conca del torrent de na Borges. Això inclou la major part del terme municipal de Manacor, part de Porreres, de Felanitx, de Vilafranca i alguns pobles més i que representen un 10% dels territoris de l’illa. El que he fet ha estat reconstruir l’estructura dels poblats d’aquell moment. D’una banda, he fet el treball de camp però també he treballat en la revisió de la bibliografia sobre la qüestió que és molt abundant i interessant.

I què has trobat amb aquest treball?
La proposta que faig és que els poblats s’estructuraven entorn d’un punt amb aigua, on hi havia els horts del poblat on cultivaven els aliments que necessitaven per subsistir. És una pauta molt recurrent, situar-los en els entreforcs de torrents on la dinàmica geològica històrica creava petits aiguamolls amb terra fèrtil. Devora d’aquests petits aiguamolls, se situaven els primers poblats de l’era del Bronze i en els turons propers se situaven els recintes funeraris, voltant el poblat amb una primera corona. Més enllà, dins de la garriga hi havia una segona corona amb els monuments que formaven els límits del territori dels poblats.

I això com es relaciona amb els talaiots?
A partir d’aquest esquema, veiem que en un moment donat la gent va passar a viure en els punts que originalment havien estat les àrees funeràries i això crea un trasbals en l’equilibri territorial. Aquest fet és el que complica el fet d’esbrinar quina funció tenien els talaiots.

Hi ha una voluntat crítica en la teva investigació?
Com he explicat, hi havia dos problemes principals per entendre la veritable funció dels talaiots. D’una banda, el trasbals territorial que va suposar el desplaçament dels poblats i d’altra, el fet que el ritual funerari que celebraven no deixa restes excavables arqueològicament. Aquesta doble dificultat ha provocat que, tal vegada, els estudis acadèmics sobre la prehistòria no hagin pogut determinar la funció del monument. Per això, una part important del treball ha estat corregir i matissar moltes hipòtesis emeses. Moltes vegades, en referència als talaiots, s’han fet fer afirmacions genèriques com per exemple que els talaiots tenien una funció social o comunitària o un que tenien un aspecte territorial, sense afinar en la funció real.

Creus s’ha evolucionat pel que fa a la consciència de la preservació d’aquest patrimoni?
Indubtablement, a mesura que vagi progressant el coneixement de la prehistòria, hi haurà una posada en valor dels monuments i una sensibilització creixent de la societat.

Com et sents després d’haver rebut aquest premi?
Estic absolutament encantat però també ho pas una mica malament a l’hora del reconeixement públic i les enhorabones. Sigui com sigui, estic encantat d’haver guanyat aquest premi i de què es publiqui aquest estudi perquè m’he divertit molt fent-lo.