Skip to content

Els titulars del 2021: vacunes, cultura i Pla General

Deixam enrere el segon any de pandèmia en què la Covid ha marcat el dia a dia, però no ha impedit que s’assolissin objectius en  l’àmbit personal, social i polític.

Vàrem entrar al 2021 amb il·lusió i esperançats que la Covid quedaria reduïda a un malson anecdòtic. Confiàvem recuperar aquella anhelada normalitat i semblava que anàvem per bon camí. Però la cinquena onada de l’estiu saturava els hospitals i la sisena, agreujada per l’arribada de la variant sud-africana òmicron, contagia a la meitat de la població al bell mig de les festes de Nadal i Cap d’Any. Ens fa suspendre les grans celebracions i torna a esborrar Sant Antoni del calendari. Un punt d’inflexió que ha capgirat, de nou, una societat esgotada.

Però no serà perquè no s’hagin fet esforç. Dia 27 de desembre del 2020 s’administrava la primera dosi de la vacuna contra la Covid i es desplegava una gran campanya d’inoculació massiva d’aquest antídot. De fet, a Manacor, l’hipòdrom va abandonar les seves funcions habituals per convertir-se en un vacunòdrom i s’hi varen posar prop de 117.000 dosis del vaccí. També han continuat les restriccions, les limitacions socials i s’ha imposat el certificat Covid arreu, tot i que els primers a aplicar la mesura varen ser restauradors, el sector més castigat per les restriccions des de l’inici de la pandèmia.

Així, a poc a poc, el 2021 ens ha fet prendre consciència que el virus queda amb nosaltres i haurem d’aprendre a conviure.
Però la del coronavirus no ha estat l’única pandèmia que hem viscut. La violència de gènere ha tornat a estar damunt la taula més vegades de les que ens hauria agradat explicar. El juny va ser un mes molt crític i es varen registrar 12 assassinats arreu de l’Estat, coincidint amb la relaxació de les mesures sanitàries. Però també ho han vist els Serveis Socials de Manacor, que atenen a 35 casos més de violència de gènere que no l’any passat.

També hem celebrat

Tot i això, també hem estat de celebracions, s’han assolit èxits i ha proliferat la creació.

S’han complit aniversaris de xifra rodona: els cossiers de Manacor han fet 40 anys; la mostra de Teatre Escolar, 35; la colla castellera Al·lots de Llevant, 25; i ‘Acorar’, de Toni Gomila, 10. També han tingut èxit en diferents disciplines una llarga llista de ciutadans del municipi. Uns exemples són Aina Fullana amb el guardó del premi de Narrativa Jove Alfons el Magnànim de València per la novel·la “Els dies bons”, Rosa Mas ha estat campionat mundial de bodybuilding o Carme Galmés participà en el Festival de Valladolid amb el curtmetratge ‘Somni’.

Així mateix, els objectius assolits en l’àmbit polític i que repercuteixen de manera directa en la societat, destaca l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbanística. Se n’ha parlat tot l’any, ja que el seu recorregut ha estat llarg, complicat i no ha quedat exempt de polèmica. Coneixíem la notícia que el Consell li donava llum verda aquesta setmana passada, la qual era celebrada i alabada per l’equip de Govern. El que no estranya, ja que Manacor estava regit per normes subsidiàries des de feia 41 anys. Ara, el projecte aposta per un creixement sostenible del municipi i davalla el sostre de població permesa fins a 74.000 habitants com a màxim.

Aquesta era una prioritat pel departament d’Urbanisme, però no ha estat l’única preocupació de l’Ajuntament. La mobilitat ha acaparat part de l’atenció aquest 2021 amb la implantació de la Zona de Prioritat per Residents (ZPR) al centre de Manacor. Una decisió que limita l’accés al nucli del municipi i que ha aixecat polèmica entre la ciutadania: un sector està alabat, però l’altre firma una petició perquè aquesta se suprimeixi de manera immediata.

Ara bé, mentre s’intenta posar solució a alguns problemes, altres queden en l’aire. Aquest és el cas de Cala Varques, que durant els mesos d’estiu s’ha tornat a saturar i crear malestar entre els veïnats. El bessó del conflicte radica en la manca d’un camí públic, fet que es veu agreujat una afluència de visitants excessiva de manera continuada.

La cultura ha tornat a ser clau

La música, però, ha amenitzat aquests 12 de mesos d’incertesa, pors i mesures estrictes. També ha acompanyat durant els èxits i victòries, que aquest any no han estat pocs. Un exemple és la creació dels Premis Guillem d’Efak amb una àmplia participació manacorina, els diferents concerts que s’han pogut celebrar arreu i l’arribada al municipi dels Encontres Orquestrals de les Illes Balears.

Les altres disciplines culturals i artístiques també han continuat creixent. No només hi ha la Temporada Gran al teatre, sinó que ha retornat el cinemaclub 39 Escalons amb una programació setmanal i s’ha creat una nova associació de músics d’àmbit illenc amb seu a Manacor, S’Escat.

S’ha continuat escrivint història

Una societat que no sap d’on ve i no coneix la seva història, no està completa. Però enguany s’han continuat obrint fosses al cementiri de Son Coletes, cosa que ha permès escriure part d’un episodi històric que s’ha volgut esborrar durant anys.
Durant els darrers mesos, la revista Cent per Cent ha anat publicant les troballes i descobertes. La segona fase d’excavació ha deixat 54 víctimes, quatre de les quals són dones i que possiblement es podrien relacionar amb les milicianes. Prèviament, es va identificar el cos del manacorí, Miquel Palmer, conegut com a Simonet.

Back To Top
Search