skip to Main Content

“En cap moment vaig tenir la intenció de provocar”

La realitzadora Antonina Obrador (Felanitx, 1986) és la capdavantera del videoclip de la cançó Tipus Suite de Manel, que, segurament sense esperar-ho ni pretendre-ho, tanta controvèrsia ha generat aquests dies a Mallorca.

T’esperaves la repercussió i la polèmica que ha tengut aquests dies el videoclip Tipus Suite que has dirigit?
Pel que fa a la repercussió, m’ho esperava, perquè és de Manel, i la teva il·lusió, al cap i a la fi, és que la gent el vegi. Pel que fa a la polèmica que hi ha hagut… ara mateix m’interessa poc. En un primer moment em pareix interessant que es parli sobre tradicions, però cap a on ha degenerat ara no m’interessa, i tampoc no crec que sigui el meu espai. Al final som una creadora audiovisual, el meu lloc és innovar, trobar un llenguatge…

Hi surten persones amb una roba semblant a la que duen els cossiers, però no són cossiers. Quina era la intenció?
La intenció era crear un ball tradicional, era una intenció estètica, com ja he dit a bastants de mitjans, no era només la inspiració els cossiers. En un primer moment d’inspiració vaig mensar en la Morris Dance britànica. I de fet, tant a Catalunya com a les balears, i també a la resta de l’Estat, hi ha una tendència a mirar cap a Anglaterra i els Estats Units. Però a mi em semblava més honest també beure de coses d’aquí, i partir d’una dansa tradicional nostra.

En el fons, hi ha una voluntat artística de generar una reacció en el públic. No diria que fos una provocació, però sí aquestes ganes d’originar qualque cosa dins la ment de qui ho veu.
Està clar que no era com na Madonna que quan fa un videoclip amb motius religiosos cerca provocar. Ni com Ai Wei Wei, que agafa elements de la cultura tradicional xinesa i els trenca per fer una crítica del govern xinès. Jo en cap moment vaig tenir la intenció de provocar, mai vaig pensar que ningú s’ofengués, i els ofesets m’han sorprès. Jo com a realitzadora vaig agafant milions de coses i de referents diferents. En aquest cas realitzadora agafant milinons de coses i de referents diferents. Però sí, quan veus que agafes una institució com els cossiers… saps que pots aixecar polseguera.

Ho demanàreu a diferents agrupacions de cossiers i totes us digueren que no.
És un tema que va gestionar producció. Pensàrem que era més senzill agafar gent que ja estigués dins un grup de ball. Si s’hagués rodat a Catalunya hauríem agafat un grup de ball de bastons. A la fi, contactàrem per separat amb els balladors que han acabat ballant, i que ja es coneixien entre ells, cosa que ens anava millor per crear determinades dinàmiques. Per temes d’estatuts els cossiers no podien ballar fora dels dies que tenen estipulats. I vist el que s’ha vist, millor. No crec que els cossiers titulars haguessin acceptat segons quines indicacions: “Ara obri més els braços, ara…”. Coneixia els cosssers com a història, i com a ball, però no sabia que tenien una mentalitat inamovible. Jo mateixa som realitzadora i puc fer coses amb un mòbil i càmera en mà. Cada expert decideix els seus límits.

Vols afegir res més?
No hem de perdre de vista que és un videoclip, és música, i la música a la fi serveix per unir la gent i trobar un espai on expressar-se cada un. Quan l’esser humà sent música balla i riu i expressa les emocions. Els debats estan bé, però hi ha altres problemes al món.

Back To Top
Search