Skip to content

“En el segle XXI no hi ha hagut sequeres extremes”

Miquel Grimalt (Manacor, 1961) és professor de Geografia Física a la UIBi és una autoritat reconeguda a l’hora de parlar de plogudes i torrentades.

El concepte de sequera és relatiu? I si és així, quins són els paràmetres sobre els quals es pondera? Depèn de la demografia? De l’economia? O depèn exclusivament dels registres meteorològics?
En un sentit estricte la sequera correspon a una condició en que els recursos hídrics d’un territori són insuficients per a les necessitats de la societat que hi viu. A un àmbit com el nostre els recursos únicament provenen de la pluja (no tenim cobertes de neu ni rius o cursos superficials que en puguin dur de fora ni tampoc recursos subterranis amb origen extern) i per tant hi ha sequera quan no plou prou per al que hem de mester. Des d’un punt de vista acadèmic sovint es fa una diferenciació principal entre la sequera hidrològica (aquella que considera el conjunt d’aigua a disposició, inclosos per exemple els recursos subterranis o embassats) i la meteorològica (aquella que considera únicament la precipitació recollida en un moment i el període anterior). En aquest sentit el concepte de sequera evoluciona amb les societats, així a la Mallorca preturística les sequeres més pernicioses eren aquelles que tenien incidència a la collita de cereals i llegum, que iniciaven una roda infernal de collita insuficient, fam i acabaven provocant malnutrició, malalties, emigracions i conflictes socials. Avui en dia en un sentit global com a societat el que més perjudica és quan no plou prou per a usos urbans, dins els quals s’engloben tant les necessitats de la població resident (que ha crescut enormement) com de la turística. Quan una societat passa a tenir una economia diversificada i una agricultura amb conreus diferents hi pot haver molts tipus de sequeres, tant per intensitat com per abast. Un any dolent per als cereals o les pastures de secà perquè no hagi plogut en els moments crítics del desenvolupament de les plantes pot ser un any sense sequera global perquè hi hagi hagut precipitacions importants en moments puntuals que hagin omplert els recursos subterranis i en conseqüència ni els conreus de reguiu, ni l’arbrat no n`hauran patit i no estarà en perill el subministrament urbà.

Ni la primavera passada ni tampoc aquesta tardor ha plogut a Mallorca com caldria. Som davant una situació de sequera?
L’any 2023 ha estat un any prou irregular de precipitacions, va ploure molt a darreries del mes de febrer i també ho va fer amb certa intensitat i a redols en acabar el mes de maig, en canvi l’any agrícola actual, que havia envestit molt bé amb una saó la darrera setmana d’agost, ha seguit amb dos mesos de novembre i desembre extraordinàriament anòmals i sense pràcticament una gota. La conseqüència és que des del punt de vista de l’arbrat (i per exemple es pot posar l’olivar) no ha estat un mal any (els arbres amb les arrels aprofiten les saons intenses i puntuals), però dels de l’òptica dels cereals, mestalls i pastures ha estat un molt mal inici d’anyada. Les plogudes del mes de gener poden salvar un poc els mobles, han aconseguit que els sembrats envestin, però no són suficients.

Les sequeres són cícliques al clima mediterrani? Som davant una situació que ja hem viscut altres vegades i que continuarem vivint perquè així ho determina l’espai on vivim?
El clima mediterrani per definició té un estiu que sempre és àrid i una època freda de l’any amb precipitacions més o manco abundoses. I com a bon clima de transició està afectat d’una gran irregularitat interanual, per tant que de tant en tant venguin anyades amb poca pluja forma part de la nostra realitat ambiental.

S’ha detectat un increment en la freqüència i intensitat de sequeres les dues darreres dècades? Es podria vincular al que anomenam com a canvi climàtic?
Precisament les dues primeres dècades del segle XXI si s’han caracteritzat per qualque cosa és perquè hi han mancat les sequeres extremes, aquelles en què durant més de dos anys hi plou molt per davall del que és normal. Aquestes sequeres brutals en canvi proliferaren a les darreries del segle passat, per posar-ne els dos casos més rabiosos, el bienni 1983-1984 va ser nefast, s’eixugaren fonts i pous i fins i tot moriren exemplars d’arbres resistents a la manca de pluja. Encara va ser pitjor la parella de 1999-2000 en què la fi del mil·lenni va venir associat a un fenomen similar. D’aquests anys tan desastrosos no n’hem sofert darrerament. L’anomenat canvi climàtic, de moment i per a la nostra àrea, s’ha manifestat amb un palès i indiscutible increment de les temperatures, en canvi des del punt de vista estadístic no es pot dir el mateix per les precipitacions, que no mostren una tendència clara en un o altre sentit. De vegades tenim memòria no massa llarga i cal recordar que dins el segle XXI hem tengut una seqüència humida extraordinària del 2007 al 2010 en què torrents i albellons corrien ufanosos.

Sovint tendim a vincular situacions meteorològiques extremes. Per exemple, és habitual sentir gent que vincula situacions de sequera continuada amb pluges torrencials que en serien la conseqüència. Això és així?
D’entrada no tenen gaire a veure. És cert que determinats anys amb torrentades han estat en conjunt secs, així va passar a 1983 (torrentada al Port de Manacor que va arrossegar l’avió des carreró) i a 1989 (mítica torrentada del 6 de setembre a Manacor). Però en canvi hi ha hagut anyades humides dins les que hi hagué temporals molt forts amb inundacions, com a 1994 (la torrentada del torrent de ses Talaioles que va dur més cabal que no les precedents 1983 o 1989) i a 2018 (tràgica torrentada de Sant Llorenç). No s’ha de voler relacionar extrems ni cercar compensacions dins la natura, crec que intentar càbales d’aquest tipus és un poc arriscat

Aquests canvis meteorològics, climàtics ja, afecten l’agricultura o la ramaderia?
Els canvis en les temperatures afecten els cicles de la vegetació, amb la qual cosa l’agricultura se’n ressent. Amb tot hem de tenir present que el sector primari ha patit a les darreres dècades unes transformacions globals tan profundes que no s’ha de voler inculpar-ne les modificacions tèrmiques. A tall d’exemples, l’arrabassada massiva d’arbres per a poder maniobrar amb tractors cada vegada més grossos, l’enfonsament del mercat de l’ametla per mor de la competència externa, l’envelliment dels pagesos i dels arbres, les polítiques de subvencions i no subvencions, l’entrada amb força del reguiu i els conreus en plàstics o l’impacte de la Xylella han afectat de manera molt més ferma. Amb això no vull dir que s’hagi de banalitzar l’impacte dels canvis en el clima, però també hi ha altres factors a tenir en compte.

Poden afectar també la indústria turística? Hom hi podria veure un allargament del temps de bonança meteorològica… però també una minva de recursos hídrics que podria fer insostenible el manteniment dels milions de turistes que visiten l’illa cada any…
Hi ha un costum de considerar que els recursos hídrics són un element clau, únic i fonamental a l’hora de limitar les societats, quan al cap i a la fi són un recurs com els altres, en podem donar dos exemples històrics i un d’ells amb vinculacions manacorines. El primer és el cas dels recursos alimentaris: des del segle XIX (per no dir que pràcticament des de la conquesta del Rei en Jaume) Mallorca no és un territori que es pugui alimentar per ella mateixa, i aquest extrem no ha suposat una frenada del creixement de la població o de les activitats econòmiques, simplement s’ha dut menjar de fora, i se’n segueix important sistemàticament, A la pràctica el pes del que menjam al cap de l’any que sigui produït aquí segurament és molt petit. I no he sentit a ningú dir que els turisme deixarà de créixer perquè hi hagi limitacions de menjar. El segon cas són els recursos energètics, fins aproximadament la meitat del segle XX una part significativa de l’energia que es consumia a Mallorca s’aconseguia de recursos propis, bàsicament de l’explotació dels boscos i garrigues. Ma mare, que va fer feina a l’administració de la fàbrica de perles de Majòrica recorda com en un moment una part important dels processos que havien funcionat tradicionalment amb carbó vegetal artanenc canviaren a funcionar amb carbó asturià. Precisament la dependència energètica actual és d’uns nivells aclaparadors, es du combustible de fora, i fins i tot l’electricitat pot provenir de les centrals nuclears franceses per les connexions amb el continent. I tampoc no se sentit dir mai que s’aturin de venir turistes perquè no tenim petroli. Perquè ha de ser diferent amb l’aigua. És evident que Mallorca és deficitària hídricament perquè no tenim, ni mai no hem tengut abans, ni tendrem -per molt que plogui- recursos hídrics per a suportar una població resident d’un milió d’habitants amb les pràctiques actuals de consum i manca de reciclatge de recursos. El mateix es pot aplicar a la població visitant. Ja estam en una situació en la que si no hi hagués dessaladores pràcticament tots els anys mancaria aigua a les aixetes. No és un factor limitant del turisme diferent dels anteriors: si no n’hi ha, en dus de fora (en aquest cas importada de la mar i tractada amb una energia també manllevada). Potser visquem en una situació de sequera hidrològica permanent, enmig de la qual hi ha esporàdiques sequeres agràries que depenen de factors meteorològics.

Back To Top
Search