En Quaquín retorna a Manacor més viu que mai

La immigració és un procés social i econòmic de vertadera complexitat. Ara mateix, un dels factors que equilibra i desequilibra la balança demogràfica, que és estudiat i analitzat: una població de nouvinguts, arribats de terres llunyanes, cercant unes possibilitats de treball i vida que no tenen als seus països d’origen.
Potser molts dels nouvinguts a Manacor no coneixen la història de Quaquín, la història d’un immigrant que fracassa miserablement a l’Argentina, i que torna fart de tot, magre com un garrot, mort de gana i decidit a suïcidar-se. Almanco, pensa ell, morirà a ca seva, entre els seus. Fracassat, però amb la dignitat suficient per saber el que vol.
Estrenada el 16 de febrer del 1935, aquesta sarsueleta en català és molt estimada pel poble mallorquí, no solament a Manacor. Es recorden encara les representacions al Pla de Mallorca, a la dècada dels seixanta i setanta, de la mà de mestre Rafel Nadal: Sant Joan i Sineu, per exemple, veieren representacions amb la participació de cantaires locals, amb un èxit de participació total.
El dimarts 7 de març fou el primer assaig conjunt de tots els implicats en la nova producció del Quaquín, que s’estrenarà el 23 de març i seguirà els següents dies fins al 27 de març. Els components de la banda, els membres d’Ars Antiqua (cor) i els solistes es trobaren a l’Auditori de Manacor per tal de seguir el treball que s’havia iniciat per separat, però que cal arrodonir de manera conjunta.
Hi havia molta expectació, sobretot per la presència d’Antoni Parera Fons, que prometia un assessorament de primera mà. Parera Fons fou present a l’enregistrament mític del Quaquin a Barcelona, el 1971, però també és una persona que ha seguit de prop totes les manifestacions del teatre musical de les Illes. Així, recollim aquí les impressions d’alguns dels protagonistes d’aquesta nova interpretació del Quaquín.
Demanat per les novetats en aquesta producció, Antoni Parera Fons explica que “s’han afegit algunes peces musicals, la primera d’elles prové de l’enregistrament a Barcelona, una introducció que jo havia orquestrat i que ara hem recuperat. Jo no la tenia, però les gestions de Petra Riera i altres han permès trobar-la a la part de l’arxiu Rafel Nadal que conserva Joan Barceló Antúnez. A la vegada, he creat noves peces sobre el text, que s’estrenaran per primera vegada, i Oliver ha fet l’adaptació per a la banda”. Afegeix Parera Fons que “he trobat bon nivell entre els solistes, m’han agradat molt; destacaria la seva naturalitat. La banda necessita acabar de fermar algunes seccions, perquè avui ha estat el primer assaig i la veritat és que és el primer contacte conjunt”.
Una de les persones més involucrades en la banda, Antònia Bassa, deixava veure el seu interès per aquest primer assaig: “avui estam molt intrigats per veure com sonarà tot per primera vegada. Ho hem treballat per separat, interpretant les diferents seccions, però no ho hem sentit tot plegat. Tenim molta il·lusió per aquest moment, per aquesta interpretació, no ens acabam de fer la idea del tot fins que no puguem sentir la banda, els solistes i el cor de manera conjunta. Però jo vull dir que tenim molta il·lusió en aquesta producció, la veritat” explicava la músic. Així mateix, Eduardo Bernabé estava atent a tot el que passava i comentava: “A veure, estam treballant… i la banda necessita quadrar les seccions, entreveure tot el que passa. (I diu a veure, tornem a la segona secció…). Cal treballar encara detalls, però crec que en els propers assajos tot quedarà més que clar”.
Per la seva banda, Eulàlia Salbanyà ha estat al càrrec d’Ars Antiqua, de la part del cor. Molt atenta a tota la part vocal de l’assaig, Salbanyà esmentava tota la feina que ha dut a terme Ars Antiqua els darrers mesos, que ha estat molta: “Mira, és que venim de la participació en el Messies, per Nadal. I ara aquest Quaquín, mentre preparam també un concert de música barroca pel mes de maig. Hem estat treballant molt intensament, tot plegat és molt interessant, però la veritat és que portam una gran activitat aquests darrers mesos, són reptes importants i que ens fan molta il·lusió” afirma Salbanyà
Petra Riera és un dels membres fundadors d’Ars Antiqua, i que ha participat en el procés de recuperació de la partitura inicial explica que “Toni Parera va orquestrar aquesta part, sabíem que Rafel Nadal tocava tenir-ne una còpia… finalment l’hem pogut trobar a l’arxiu de Joan Barceló, després d’uns mesos de trescar. Tot plegat permet tenir un parell de “números” més, que no havien estat interpretats mai” i en el mateix sentit s’expressa Gabriel Oliver ha estat l’encarregat de fer els arranjaments per a banda, i també de les noves peces: “He partit de les composicions per a piano i veu de Parera Fons, i he realitzat aquests arranjaments per a banda, que se sentiran per primera vegada, són tota una novetat. He treballat sobre la proposta de Toni Parera de manera directa. Les noves peces són, exactament: l’Obertura, Bon vent i barca nova, el Duo de Paquita, Quaquín i el cor, el Plany de mestressa Bel, T’estim més que un bon dinar i un darrer Trio”.
Joan Toni Sunyer explica el que es pot considerar com una nova adaptació teatral: “el que he fet, bàsicament, és facilitar la introducció de més material musical. He reconvertit part dels textos originals en lletres per a les noves cançons, així, he donat prioritat a la part musical. Volia que no fos tant de text declamat, i més intervenció tocada i cantada” afirma l’actor i un dels encarregats d’aquesta adaptació.
Finalment, després de tres hores d’assaig, tothom sembla trobar el seu camí. Les coses queden més clares, i ja s’entreveu cap on han d’anar els propers assajos. Cristina Brunet, Daniele Fregapane, Sergi Gil, Núria Martín, Ferran Montero, Montse Mozo i Jaume Obrador són els solistes. A càrrec de la direcció musical està Eduardo Bernabeu, del cor Eulàlia Salbanyà i de la direcció escènica Joan Toni Sunyer. Ara cal, solament, reservar les entrades per aquesta nova producció de l’immigrant més fracassat del món, el nostre estimat Quaquín.