Skip to content

‘Encaptivats’ a Cabrera per mor d’una tempesta caòtica

El temporal de vent, ones i pluja que va provocar el caos als aeroports i que va fer xocar un creuer amb un vaixell cisterna al Port de Palma va fer que qui escriu aquest article quedàs aïllat a Cabrera. Allò que havia de ser un cap de setmana amb amics a l’alberg que roman obert en l’antiga caserna militar d’aquest arxipèlag convertit en parc nacional, es va convertir en cinc dies d’estada a l’illa compartits amb tripulants de barques amb les veles esqueixades, cantiners i treballadors del parc. La ventada i les plogudes, però, no varen ser excusa perquè en Josep, el guia del parc, ens menàs a trescar pel far de n’Ensiola, que és germà del de Formentor, o per la badia de Santa Maria, amb calons i enforinyalls pràcticament idèntics al caló den Rafelino o Cala Murta, però cap sense rastre d’humanitat més que el dels antics amagatalls de contraban que el magnat Joan March tenia repartits per Cabrera i també per devers Cala Varques.

La petjada de Manacor
El fet és que la barca que diumenge ens havia de tornar a la Colònia de Sant Jordi no va poder partir i quedàrem a Cabrera fins dimarts migdia. L’entorn i el temps per omplir convidaven a pensar en la història que ha passat per l’illa que és considerada per alguns la pàtria d’Anníbal. Els antics viatgers, en les seves teories, elucubraven que les cultures exòtiques i els seus costums ens atreuen o bé per semblança amb els nostres, o bé per contrast. I també asseguraven que tot allò que ens recorda a ca nostra atrau la nostra mirada, ens encurioseix i ens mou a demanar i investigar per saber-ne més coses. A la cantina de Cabrera, que des del segle passat obren cada dia els membres d’una mateixa família amb un component que és part de la parròquia dels bars Vermut i Can Lliro. És n’Agustí, nascut a Porreres i que ha duit a tastar la carta d’aquests dos establiments a part del personal del parc. Ell era de visita a l’illa, perquè fa de transportista. Però hi ha altres manacorins i gent que estima Manacor que formen part de la fauna habitual del parc natural.

En nomenar la ciutat on han nascut Rafael Nadal, Maria Antònia Oliver o Antoni M. Alcover a Cabrera, qualsevol treballador de l’illa és capaç de dir almanco cinc noms d’arqueòlegs i voluntaris que han ajudat i ajuden cada any a excavar l’antic monestir bizantí. En una carta de l’any 603 dC el papa Gregori el Magne va obligar a examinar perquè els seus monjos foren acusats de tractar amb el diable. Magdalena Riera, Maria José Rivas, Mateu Riera, Antoni Gomila, Júlia Roman, Margalida Munar i una catefa de manacorins d’adopció i de naixement cerquen des de fa més de vint anys indicis que donin més pistes de qui foren i què feien a Cabrera aquests monjos misteriosos. Cada any hi tornen i les seves expedicions, juntament amb altres aventures es recorden a la barra de l’antic bar mariner de Cabrera. Qui sap si els monjos bizantins tractaven amb el dimoni Gros.

Back To Top
Search