skip to Main Content

“Ens han duit el doble de garrova que l’any passat”

Jordi Pons (Sant Llorenç, 1963) està al capdavant del magatzem de Ca’n Robí, a Sant Llorenç, un negoci que està obert de fa 23 anys. Des del 1956, però la seva família ha comercialitzat sempre amb garrova. Ara fa tres anys que, a més, poden fer el procés d’estrucar (1) i destriar-ne el garroví

Bon arbre és el garrover,
que té garroves tot l’any:
quan li cullen les d’enguany
ja té les de l’any que ve.

“Un garrover adult, gros i ben cuidat pot arribar a donar 400 quilos de garrova en un any”, així ho conta Jordi Pons, l’amo de Ca’n Robí, el magatzem agrícola de Sant Llorenç que centralitza bona part de la producció de garrova del llevant mallorquí, de Manacor fins a Capdepera, incloent-hi Artà, Son Servera i, per descomptat, Sant Llorenç.

Un temps es parlava de la febre de l’or. Enguany es pot parlar de la febre de la garrova. “Enguany ens n’han duita el doble que l’any passat”. Jordi Pons, tanmateix, alerta els possibles il·lusos: “No totes les garroves tenen el mateix preu. El que marca el final és el percentatge de garroví que té el fruit. Una garrova molt grossa i amb molta popa anirà molt més barata, perquè percentualment el garroví hi té més poc pes”. El percentatge del garroví es mou entre un 9 i un 16 o un 17 per cent. És per això que el preu de la garrova pot oscil·lar, dins una mateixa temporada com la d’enguany, entre els 60 cèntims i 1,20€, depenent de la seva morfologia i tipologia.

Pons no s’explica el perquè d’una pujada de preu com la d’enguany: “La pujada pot venir motivada per l’especulació, però també pel fet que altres anys la garrova havia baixat molt de preu i la gent es va aturar de collir-la. Això ha fet que ara n’hi hagi més demanda i per això el mercat ha hagut d’apujar el preu, perquè va més demanada”. Aquests podrien ser els motius de mercat, però què se’n fa, d’un producte aparentment tan poc útil com la garrova per al consum humà i que un temps era de forma gairebé exclusiva menjar per als animals?. “El consum és sobretot humà”, diu Pons. De la garrova se n’extreu el garroví, la llavor, de la qual se’n fa una goma. Des de fa tres anys, a Ca’n Robí tenen una màquina per estrucar (1) la garrova. La màquina separa el garroví de la polpa, que és estrucada o convertida en farina. El que procedeix de la polpa es destina a consum animal, per fer pinsos, per exemple, i una petita part també al consum humà, per fer-ne farina, xocolata, xarop… “Un temps se’n feia esperit, també”, diu Jordi Pons. En canvi, la vertadera estrella de la garrova és la llavor, el garroví. L’empresa Carop en fa un segon tractament després de l’estrucat i converteix el garroví en goma, que és exportada arreu del món, amb gran acceptació a països com Suïssa o el Japó. De la goma del garroví se n’obtén l’E-410, un conservant i espessant molt emprat en formatges d’untar, gelats o salses. Una altra petita part té usos també reconeguts en el sector de la cosmètica.

Però qui són, els proveïdors de garrova a Ca’n Robí? Pons ho té clar: “Sobretot és gent major, jubilats, o gent que té temps per cuidar el seu tros, i que hi veuen l’oportunitat de guanyar-hi un dobler, així com ara està la garrova”. No obstant això, aquest productors són petits, i les quantitats que aporten són minses devora els grans productors professionals, que són els que aporten més tones a la muntanya de garroves del magatzem llorencí.

La collita de la garrova és molt uniforme pel que fa a la producció dels arbres. El preu és el que pot fer decidir els pagesos a collir-la o deixar-la caure, però “si no hi ha ponentades o llevantades importants”, diu Pons, “la collita sol ser sempre semblant”.

És curiós que les tècniques de collita han evolucionat molt poc. Garrot i teles. Caldrà veure si ara, amb la puja de preu, la cosa es mecanitza una mica més.

Per Pons, dos factors han estat determinants perquè la gent es decidís a collir la garrova, “d’una banda, per descomptat, el preu, i de l’altra les circumstàncies que vivim de crisi econòmica arran de la Covid-19. Molta de gent sense feina o que han vist minvats els seus ingressos hi han vist també una oportunitat”.

De fet, les autoritats pertinents han hagut d’augmentar les mesures per evitar els robatoris de garroves, que es convertiren en molt habituals a l’inici de la temporada d’enguany. Una temporada, d’altra banda, que ha començat molt més prest que altres anys. “Solia encetar devers la marededéu d’agost, i enguany els primers dies del mes ja en collien”, diu Pons, que vaticina també que això farà que la temporada acabi més prest, “segurament a la primeria d’octubre”, quan altres anys s’allargava fins passat Tots Sants.

Seguit seguit hi arriben furgonetes per abocar la collita d’enguany, a alimentar la muntanya immensa de garrova. I Jordi Pons n’està agraït: “Gràcies a tots els qui ens han duit garroves, i als qui no també els vull dir que si en duen veuran com és de senzill dur-nos-ho”. Tenen obert cada dia de vuit a vuit de l’horabaixa. I els dissabtes tanquen una hora més prest. Durant la temporada de garrova, a Ca’n Robí hi ha entre cinc i sis persones que dediquen bona part del seu jornal a l’arreplega i processament d’aquesta lleguminosa fosca i rústega, d’aroma intens i forma allargassada i d’una eixutor que la fa poc atractiva a la vista… però ja ho veis, hi ha un dobler a fer, si hi volem perdre un parell de jornals de feina.

No totes les garroves tenen el mateix preu ni el mateix valor. Com més percentatge de garroví i menys de polpa, millor. Gradualment ho podem veure d’esquerra a dreta. La de la dreta, petita, i amb molt de garroví per la polpa que té, és la més valorada.

(1) Encara que no ho pugui semblar a ningú, estrucar és una paraula d’origen espanyol, concretament del mot estrujar, que significa, més o menys, matxucar, trossejar o esclafar.

Back To Top
×Close search
Search