“Ens sap greu haver encertat el pronòstic, però la garrova ja no es pagarà tan cara perquè s’han trobat alternatives”

Parlam amb la gerent de l’empresa CAROB, dedicada a la fabricació de goma de garroví, Margalida Sureda. El passat agost ja va
vaticinar l’esclat de la bombolla de la garrova. Amb ella analitzam les causes i conseqüències d’aquesta desfeta.

“El mercat del garroví es reduirà o desapareixerà per l’alt preu de la garrova, el valor que hem intentat donar-li al fruit durant tants d’anys també s’acabarà”. Això és el que va dir l’agost passat en aquesta revista. Ha desaparegut el valor de la garrova?
Ens sap greu haver encertat aquest pronòstic. Nosaltres avisàvem perquè a Mallorca s’estava comprant la garrova a uns preus caríssims. Es pagava a més de dos euros i a finals d’estiu el mercat ja no acceptava aquests preus tan alts. Però no s’ha perdut tot.

I què passa ara?
El mercat i la demanda de la goma de garroví ha davallat perquè els fabricants han trobat espessants alternatius. Amb aquesta baixada de la demanda es necessitaran menys garroves i se’n compraran menys.

Per anar bé, com hauria d’evolucionar el preu i el mercat?
Esperam que s’estabilitzi el preu de les garroves i que tothom sigui conscient que ens fan falta uns preus rendibles pels pagesos, pel d’intermediaris i per la indústria. Han de ser uns preus que convencin tothom.

Han estat mal repartits els guanys i els beneficis que aquests darrers anys han donat les garroves?
Cap escaló de la cadena no ha de fer el negoci damunt els altres. No es tracta de tornar a pagar les garroves a vint cèntims el quilo, com fa quatre o cinc anys. Tothom ha de poder viure i fer feina. Si les garroves es paguen entre 60 i 80 cèntims els pagesos podrien fer un guany i els fabricants de goma de garroví podrem continuar fent feina i donant sortida a les garroves que es produeixen aquí.

El problema és que s’han posat massa garroves al mercat?
No hi ha hagut d’excedents de producció. Fins ara s’han venut totes les garroves gràcies a aquestes noves aplicacions alimentàries que té la goma de garroví. Nosaltres tenim clients molt grans als Estats Units, al Japó i a Dinamarca. Els clients internacionals no han desaparegut, però compren més poc producte. Hi ha menys compradors que abans. I si la demanda baixa, nosaltres no podrem comprar el volum de garroves que fins ara compràvem per fer goma de garroví.

Quins altres productes compra ara la indústria alimentària per fer servir com espessants?
Ara es compren substitutius com la goma xantana, la goma guar, de Guasch l’alga agar-agar. Tots aquests productes poden fer la funció espessant de la farina de garroví. Però no tenen tanta potència i se n’ha d’emprar més quantitat per gelificar.

Hi ha precedents de crisis semblants en la garrova?
Durant la dècada de 1990 tots els fabricants de confitures de l’Estat utilitzaven goma de garroví. Però varen sorgir alternatives i ara només queden dues fàbriques que en facin servir. Ara hem de fer feina per què la goma de garroví no desaparegui del mercat internacional de l’alimentació.