Skip to content

NOTÍCIA

“Ens va fer un guiatge literari que en aquell temps no hauríem pogut tenir d’una altra manera”

“Va ser el primer capella (dels que vaig conèixer) que es va interessar més per la nostra formació ètica, literària i identitària que no per qualsevol altra mode de resar. Pilot i guia de la meva joventut. L’emissora Pirenaica, Ràdio Vaticana… l’entrada en consciència, els debats dels anys seixanta, quan veiem que hi havia un món més enllà del monopolitzat pel franquisme. Democràcia, llengua, pàtria i generositat, bon gust. En el seu cas també s’ha de dir bondat, part damunt tot. Li estaré agraït per sempre més”. Això deixava escrit al seu compte de Facebook la setmana passada el poeta i escriptor manacorí Bernat Nadal després de tenir notícia de la mort de Jaume Serra, el capellà curiblanquer que durant els anys seixanta i setanta va recalar a l’església de Crist Rei de Manacor.
Tomeu Matamalas, que també fou deixeble seu, en parla així: “El vaig conèixer quan va venir de rector a Crist Rei, el 1966 i 1967. Va estar quinze anys aquí. Els qui ara rondam els setanta anys vàrem formar un grup i ell ens guiava literàriament. Va entendre que això de l’església no ens atreia gaire i ens mostrava tot aquest altre món. Bernat Nadal, Fausto Puerto, Bernat Parera, Pep Pinya, Jaume Mesquida… Ell ens va inculcar l’hàbit de llegir en català, que avui no pareix res, però llavors era una novetat. Hem mantengut sempre com un agraïment a ell perquè ens va fer un guiatge, que no podíem tenir d’una altra manera”. Matamalas recorda que Serra els guiava literàriament i Biel Barceló ho feia lingüísticament, “amb una hora voluntària setmanal de català”. Matamalas recorda, per exemple, com “el boom literari sud-americà el descobrírem amb Jaume Serra. Jo devia tenir 15 o 16 anys i ja em va fer llegir Tirant lo Blanc”. El grup, a més, allargava el vincle amb mossèn Jaume Serra a l’institut, on el capellà feia classes de religió.
Entre d’altres anècdotes, l’escriptor manacorí explica com Serra va publicar un llibre titulat Ahir. “Jo en vaig fer les lletres de la portada, i Biel Serra, que va ser un grandíssim dibuixant, hi va fer uns dibuixos”, diu Matamalas, que recalca que serra, “va crear un ambient cultural bastant inusual, perquè els capellans que solien venir per aquí anaven a captar ànimes per a Déu”.
Finalment, Tomeu Matamalas identifica Serra com “una persona que no va estar mai a la dreta del Pare, però tampoc no va ser mai un capellà obrer, com ho poguessin ser Jaume Santandreu o Pere Fons. Va ser un home culte, llegit, que tenia una biblioteca plena de primeres edicions i cartes manuscrites de personatges peculiars de Mallorca”. “Un intel·lectual discretíssim, amb un punt d’innocència, sense malícia. Una ànima bondadosa”, i que va deixar empremta per on va passar. A les seves exèquies, sense anar més lluny, s’hi arreplegaren una dotzena de manacorins.

PUBLICITAT

Back To Top
Search