“Entre tempesta i tempesta, trobes moments de reflexió per parlar de les coses que t’agraden, que t’interessen i que vols dir”

Vàreu entrar dins el món de la literatura de manera relativament tardana, però això no us ha impedit de bastir una carrera sòlida com a poeta i traductor. Com valorau el posicionament que teniu dins el panorama literari?
La veritat és que vaig començar de jove, però em semblava que el que escrivia no tenia prou  interès com perquè fos editat, al contrari del que sol passar, que la gent té molta pressa. Vaig esperar a estar segur de la meva veu poètica i això no va passar fins als cinquanta anys. No soc un prodigi de la rapidesa ni de la precocitat! Però després d’haver començat ja m’ha anat més bé, perquè estic més segur del que dic, tenc més eines per dir-ho i això m’ha permès publicar força, guanyar alguns premis i tenir una mica de repercussió, que és molt difícil perquè tot està molt esmicolat, hi ha molta gent que publica i, amb la poesia, és difícil arribar a tenir un públic.

A què us referiu amb la “tempesta” del títol? És una tempesta personal o més aviat col·lectiva?
La poesia no adoctrina, ni segueix un fil ni un argument i, per tant, és més difícil de definir de manera taxativa, com podríem fer amb una obra narrativa. Tot queda més suggerit, més obert, més insinuat. Però és evident que, de tempestes, sempre n’hi ha, i sempre n’és a punt d’arribar una altra que no saps de quina mena serà: si personal o col·lectiva, si bèl·lica o epidèmica, si moral o material, etc. I, d’altra banda, en el recull també hi ha un poema dedicat a un quadre de Giorgione, que es diu “La tempesta” i  és un quadre misteriós, perquè és una tempesta que encara no ha arribat, que només s’insinua amb un llamp al fons. Aleshores, jugo amb el fet que hi ha un poema dedicat a aquest quadre i amb el que t’he explicat: entre tempesta i tempesta, trobes moments de reflexió per parlar de les coses que t’agraden, que t’interessen i que vols dir.

Un altre fet destacable de la vostra carrera també és la tasca traductora. Heu traduït poetes com Thomas, Eliot o Auden. Què hi han aportat a la vostra poesia?
Home, només coses bones! A part de molta feinada, perquè posar-te a traduir poesia demana moltes hores, molta concentració i molt de respecte. I és un enriquiment, sobretot quan tens el privilegi de traduir alguns dels més grans poetes anglosaxons del segle XX. Quan tradueixes gent tan bona, alguna cosa t’ha de quedar! I si les coses que llegeixes són d’aquest nivell, jo crec que t’estiren cap a amunt.

Centrant-nos més en aquesta visita que fareu a Manacor: quins actes teniu prevists?
Tenim previst fer una presentació d’Abans de la tempesta a la llibreria Món de Llibres, és a dir que tothom cap a Manacor dissabte al matí! Agrair al Bernat Nadal i al Joan Manuel Homar que em presentin: són dos molt bons amics i és un honor donar a conèixer el llibre de la seva mà. Passarem una bona estona i legarem alguns poemes.