La notícia es precipitava el mateix dimecres d’aquesta setmana: la cova de la Gleda, la més extensa d’Europa, situada al terme de Manacor, podria reobrir-se per ser investigada en dates encara per determinar, però no gaire llunyanes. La cova havia estat tancada arran de la denúncia d’un ciutadà britànic que, preocupat per la massificació de l’indret, d’un delicat equilibri natural i patrimonial, va forçar el tancament de la cavitat per a qualsevol tipus de visita, fos amb interès científic o ludicoesportiu.
Tanmateix, més enllà de la notícia sobre la cova de la Gleda, ja de per si rellevant, allò vertaderament sucós de la informació generada aquesta setmana rau en el fet que la Direcció General d’Espai Naturals i Diversitat, comandada per Caterina Amengual, té previst dur endavant l’aplicació del Pla de Gestió de Coves que va aprovar el mes de maig passat el govern sortint de José Ramón Bauzá.
El pla en qüestió afectaria diverses coves del terme de Manacor declarades ZEC (Zones d’Especial Conservació), entre les quals destacarien la cova dels Diners, la mateixa cova de la Gleda, la cova del Dimoni, la cova del Pirata o la cova del Pont.
En paraules de la directora general, “la intenció és arribar a gestionar les coves”. El gran problema, explica Amengual, és la dotació de personal: “Una via podria ser l’ecotaxa, perquè és innegable que tenen un atractiu turístic molt elevat”. Amb la gestió de les coves, s’aconseguiria que “es poguessin visitar però que la visita no fes malbé els valors que hi ha allà dedins”. En aquest sentit, la directora general recordava que “per fer activitats amb XarxaNatura se’ns ha de demanar autorització prèviament. Hem de poder donar autorització, i hem de poder tenir gent per poder-hi ser”. Amengual es tornava a lamentar que “encara no ho hem pogut desplegar tot el personal necessari, perquè ens hem trobat una direcció general bastant desmantellada”. Finalment, Amengual aclaria que “jurídicament, la protecció no limita cap entrada, sinó que compromet davant Europa el bon estat de conservació. no si hi entres o no”.
Una visió semblant, però una mica més escèptica presenta l’espeleòleg Xisco Gràcia, que alhora també és un dels pioners en la investigació de la cova de la Gleda. “Quan hi ha qualque tipus de problema la gent que compleix amb les normatives resulta que no pot continuar fent feina. I això no són formes de fer les coses”. Gràcia es referia així al problema sorgit arran de la denúncia que va provocar el tancament de la cova de la Gleda. “El problema d’això és la massificació. Hi ha vengut gent de fora, amb alt nivell econòmic. I les massificacions no són bones. Fins i tot s’han fet cursos, i una cova d’aquest tipus no és per fer cursos”. Tanmateix, Gràcia veu que “en aquella denúncia no hi havia mala intenció, però sí que per ventura hi va faltar una mica de mà esquerra”. Gràcia es lamenta que ara no puguin continuar amb les seves investigacions: “Nosaltres hem fet exploració, topografies i ningú ens ha ajudat, més que l’Obra Social de Sa Nostra, avui pràcticament desmantellada”. L’espeleòleg es lamenta que “el Govern també hauria de tenir mà esquerra i col·laborar colze amb colze amb la gent que dedica esforços i estudis a conèixer les nostres coves”. En aquest sentit reconeix, Gràcia, que “hi ha d’haver una gestió intel·ligent del que es pugui fer”.
Els propietaris, un tema complex
D’altra banda, és molt complicat, per a Gràcia, gestionar també aquesta qüestió amb els propietaris de les obertures d’aquestes cavitats. “La majoria de propietaris sempre ens han donat moltes facilitats i els estam molt agraïts. El problema és la massificació. La propietat hauria de tenir una sèrie d’obligacions, però també una certa contrapartida amb rebaixes d’imposts o compensacions a altres nivells”.
Finalment, Xisco Gràcia recordava que “estam a l’expectativa. S’ha d’aclarir i s’ha de negociar. El que és clar és que és injust el tracte que ha rebut la gent que ho ha fet bé i ha fet els estudis de les coves. Han pagat justos per pecadors”, i recalcà que “s’ha de pensar molt bé la gestió d’aquests espais. No es tracta de prohibir completament. La forma de protegir és conèixer”.
