El començament
Anys 50-60 del segle passat, mossèn Morei, oncle d’en Toni, i el meu avi Jeroni són amics. Comparteixen brusques artístiques i culturals devers Sóller. L’any 1949 neix en Toni de Cúber, Antoni Joan Matheu Morei. Son pare i sa mare són els amos de Cúber, en aquella època propietat del bisbe de Mallorca, Joan Hervàs i Benet, valencià que no n’amollava ni una en català, partidari dels Mau-mau. Menystingut per mossèn Morei i pel meu avi per la seva manca d’interès per l’art i la cultura d’aquest país. El 1956, en Toni té 7 anys quan es produeix la nevada que deixà Cúber incomunicat durant setmanes. Primera resurrecció d’en Toni, en caure dins un clot ple de neu, son germà i son pare el tragueren d’allà i sobrevisqué. Creixerà entre voltors i coves santes, temples dels nostres avantpassats.
La maltempsada
Als anys 50 l’enginyer Marià Fortuny presenta un projecte, promogut per GESA, per construir 5 embassaments: Gorg Blau, Cúber, Almadrà, Orient i l’Ofre. No s’hi posen per poc! L’any 1969 el Consell de Ministres franquista de torn, autoritza la construcció dels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Les cases de Cúber seran omplides d’aigua, amb les estables, les solls, els sestadors, l’hort… l’any 1972, un ministre franquista, com no podia ser altrament, inaugura la malifeta. La família d’en Toni es muda a Cúber, encara queden els animals que pasturen per dins la possessió, amb una caseta que en Toni restaurarà més endavant. Als anys 80, un enginyer de GESA confessa a en Toni: “si fos ara, no els hauríem fet”. Sobretot serveixen perquè els diaris mostrin fotos, quan no tenen res més, per si estan buits o plens. Cap partit polític ha reivindicat mai la desaparició dels embassaments insostenibles.
Fora Mallorca
A Barcelona en diuen simplement Llotja, però també és conegut com a conservatori de les arts del llibre, aquest espai i l’escola Massana acolliran en Toni de Cúber. Però cal trescar món i s’embarca amb una furgoneta des de Grècia, amb altres “pòtols místics” cap a Orient. Som a la darreria dels anys 60 i tot està per fer. El viatge és concebut com un camí iniciàtic, ara mateix possible, a través de Turquia, Iraq, Iran, Afganistan, fins al Panjab.
La vall dels noguers. Sí, abans d’haver-hi tarongers, hi havia un munt de noguers. Ja sabeu de quin lloc parlam. Coneix una felanitxera, na Bel, que ha aterrat a Sóller. D’aquesta complicitat entre una quíber riallera i un home ben humorat de Cúber, neixen n’Aixa i na Clara, dones espectaculars a hores d’ara. Més que un artista, en Toni de Cúber, ha esdevengut un savi, ple d’experiències i converses. Tot és bo per experimentar, l’orxella, la rogeta, la murta, qualsevol matèria vegetal i mineral serveix per crear. S’instal·la a can Puig, antiga fàbrica de sabó i teler, per gravar, pintar, imprimir, mostrar, fer vi i licors, xerrar, llegir, riure, fumar i ser hospitalari. Els espais d’en Toni de Cúber són privilegiats, centenars de persones bravegen de la seva coneixença.
El tirany místic arqueològic i artístic
Perquè som incapaç de destriar allò que era fascinació pels avantpassats més llunyans de la pràctica artística d’avantguarda. N’Andreu Maimó no fa gaire dies em deia, “tots els artistes som ambiciosos, tenim un ego espectacular. En Toni, si era així, s’ho guardava per a ell”. Mai el vaig veure fer fues per passar davant ningú, ben al contrari, fruïa d’exposar l’obra de qualcú que començava o era poc conegut. Can Puig tant era un estudi de pintor o gravador, com un taller de restauració d’estores i tapissos perses o iraquians. Hi havia res d’interès que en Toni de Cúber no sabés? El meu amic i germà, Toni de Cúber, va morir el passat 4 d’octubre a can Puig.
