Joan Estelrich (Manacor, 1991) i Catalina Quetglas (Vilafranca, 1993) són graduats en Llengua i literatura catalanes per la UIB i han estat els encarregats de coordinar per a l’Escola de Mallorquí el monogràfic Solcar el desig sobre literatura eròtica.
“Solcar el desig” és un monogràfic que aborda la literatura eròtica i l’erotisme en la literatura?
Joan Estelrich: La intenció del monogràfic és mostrar diferents punts de vista de l’erotisme a la literatura catalana. La literatura eròtica existeix en català, però la sensació és que més que obres completes trobam molts de fragments que sols són eròtics o tenen un punt sensual. A part, no només volíem donar la visió heteronormativa, sinó també explorar altres punts de vista que han agafat la plasmació d’aquest desig com una reivindicació de la seva identitat (la revolució sexual dels anys 70, el desig de la dona contat per la dona o l’homosexualitat).
La literatura eròtica ha estat considerat un subgènere i sovint, fins i tot, de sèrie B. On creis que rau la diferència entre allò que consideram bona literatura o literatura de sèrie B?
JE: Probablement consideram bona literatura eròtica, o fragments amb erotisme, aquells que cerquen tenir un punt de reivindicació i tenen motiu dins l’obra. I naturalment, que aquest moment sexual també sigui un divertiment.
Catalina Quetglas: Hem de tenir en compte que la literatura eròtica no sempre ha estat acceptada, ja que venim d’una societat conservadora. Per això, a vegades, ha estat considerada com a sèrie B i ha duit que no hi hagi hagut una producció constant i de qualitat.
Quins diferents aspectes de l’erotisme en la literatura s’aborden amb els diferents ponents que duis en aquest monogràfic?
CQ: Allò que pretenem és donar a conèixer tant quina ha estat la trajectòria i l’evolució com defugir d’un model exclusivament heteronormatiu. Pretenem fer visible els col·lectius feministes i LGBTQ, els quals al llarg del temps no han tengut l’espai que es mereixen en una literatura que també és seva.
JE: Per això, creim com a coordinadors, que tenim un ventall divers de ponents que abordaran l’erotisme des de diferents punts, aquells que ha mencionat na Catalina i també el caire més popular que trobam en el món de la glosa i les contarelles.
La literatura eròtica havia estat monopoli dels homes? O ens n’havien amagat les dones autores, fins ara?
CQ: En el sistema patriarcal, del qual nosaltres volem defugir, l’home heterosexual, tradicionalment, sempre ha comptat amb el paper de protagonista. Això dificulta que les veus que són diferents tenguin accés a les publicacions.
Ha de ser subversiu, sempre, l’erotisme? Erotisme i moral estan confrontats? O hi ha possibles punts de connexió?
CQ: Erotisme i moralitat no han d’estar confrontants. La tradició religiosa de la nostra societat ens han fet creure que hi havien d’estar, però per sort hem anat evolucionant i allò que volem aconseguir és una sexualitat i unes relacions afectives sanes. Per arribar en aquest punt és necessari sabre quina és la nostra trajectòria i, sobretot, poder expressar-nos lliurement, i que millor si es plasma en la nostra literatura.
Afrontau en aquest monogràfic també la frontera entre erotisme i pornografia?
JE: Es va comentar si intentar trobar un ponent per parlar de Les exxcursionistes calentes i utilitzar-ho per parlar-ne, però al final no ha sorgit. Però no sabem si els ponents abordaran aquest debat.
A quin públic s’adreça “Solcar el desig”? Qualsevol persona no especialment versada en literatura hi pot acudir tranquil·lament?
CQ: Per una banda, s’adreça a mestres i professors interessats a ampliar els seus coneixements de literatura i a obtenir crèdits de formació del professorat. D’altra banda, també és per aquelles persones que gaudeixen de la literatura en català.
JE: Podem dir que va dirigit a tots els amants de la literatura i la llengua.
