“És com una família, és com viure a casa”

Catalina Cabrer Galmés és l’actual directora de l’EI Sa Gradua, un espai que al llarg de nou dècades s’ha anat adaptant als nous temps i a les metodologies més innovadores. Explica com és el centre i quins són els plans de futur.

Fa 90 anys que es va inaugurar Sa Graduada. Com ha canviat?
Ha canviat molt, però no l’espai físic. A aquest l’hem hagut de reutilitzar i donar-li altres serveis que s’ajustin a la manera actual de fer feina. Durant aquests anys, metodològicament, hem introduït canvis, hem perdut temps adaptant els espais i hem cercat solucions fent que tot sigui de cada vegada més acollidor. Per exemple, el pati només tenia dues porteries; ara té espais diferents perquè l’infant es pugui desenvolupar en totes les àrees. També vàrem crear una zona coberta per tenir un espai més per poder utilitzar si fa mal temps. No podem fer cap reforma, però estam encantades amb el que tenim i ho adaptam tot. Hem de renovar contínuament el que tenim per fer la feina que feim avui en dia.

Com l’escola d’educació infantil?
Volem crear un lloc adequat pels infants. És un pas entre l’escoleta i l’escola de primària. Volem que se sentin acollits, que puguin expressar les seves emocions, que puguin ser els autors del seu propi aprenentatge i crear un espai adequat perquè se sentin bé. I crec que ho aconseguim perquè és una escola molt familiar i acollidora. Amb les activitats que tornam a fer després de la Covid, els alumnes es poden relacionar bé.

Quina relació hi ha entre alumnes i docents?
Nosaltres intentam crear un clima acollidor i tots ens coneixem. Ens veim en tot moment, no fa falta convocar una reunió com a les escoles grans. És com una família, és com viure a casa.

Com és un dia a dia en el centre?
Intentam que els infants, de bon matí, ja sàpiguen com passarem el dia, què farem i quines activitats tenim.

Quin temps fa que treballau amb aquesta filosofia?
Ja fa estona. A les escoles d’infantil anam introduint coses noves i anam avaluant si funciona o no. Provam els ambients, miram si n’hem de fer cada dia o dies solts, entre altres. Perquè tot allò que funciona ha de continuar i, si no ens acaben de fer, les canviam.

Com vos agradaria ser en un futur?
Millorar cada dia i que no se’ns acabin les ganes de fer-ho millor. També que els al·lots estiguin sempre a gust.

Quina relació tens amb l’escola?
És com si fos ca meva. Estimam molt l’escola. Hi estic des del 1996 i vaig pel quart mandat com a directora, que són de quatre anys, amb una interrupció de vuit. Les coses van canviant. Quan jo vaig començar, la persona que duia la direcció no tenia unes hores específiques per dedicar-li i havia d’estar amb un grup d’alumnes. Les tasques de direcció es feien quan podíem. Ara duc la direcció i puc destinar-li unes hores concretes. És vera que abans no hi havia tanta paperassa.

Com vares acabar a Sa Graduada?
Abans de venir a Sa Graduada havia fet sis anys de feina altres llocs i vaig anar a un curs de lectoescriptura i quan sentia les mestres de Sa Graduada explicaven la seva feina vaig pensar que jo també volia venir aquí. Vaig concursar, vaig entrar i d’aquí no m’he mogut.

Tens anècdotes d’aquests anys?
Moltíssimes. Vaig arribar un any abans de la reforma i al pati no hi havia cap joc ni reixes, per la qual cosa els infants podien fer la volta a l’escola. Els nins, però, no es movien de la zona delimitada per una retxa que hi havia a terra. Vàrem canviar tres vegades d’escola.

Satisfeta amb la feina feta?
Jo crec que sí. De fet, tampoc és que digui que vull ser la directora. Abans no es feia un projecte ni el curs, si no hi havia com un acord que totes les mestres havien de ser directora. Quan va fer dos anys que era aquí, em va tocar. Ara ja ho tenc per mà, però ens ajudam totes i demanam l’opinió del claustre, que és el pes fort. A més, sempre ve gent nova que et dona idees i no quedam estancats.