Es compleixen 30 anys de la fundació del grup excursionista Tramuntanya

Enguany es compleixen 30 anys de la fundació del grup excursionista Tramuntanya i, tot i que el grup fa més de cinc anys que està sense activitat, alguns integrants del grup, amb la coordinació d’Antoni Peña, s’han posat en contacte per celebrar aquesta fita.

Nosaltres hem parlat amb alguns dels seus membres fundadors perquè ens expliquin com es gestà i per què nasqué el grup i què va significar tot allò per a la comarca. Joan Miquel Monjo, el seu primer president, ens mostrà l’acta fundacional del grup, que nasqué, com diu ell “per iniciativa d’en Toni Pascual, aleshores tècnic d’esports de l’Ajuntament, que volia que l’activitat excursionista que es feia a Manacor tingués presència ‘oficial’”.

En demanar pel llegat que deixà el grup a la comarca, Monjo destaca que “possiblement va facilitar que gent atreta per la muntanya, però que no sabia per on envestir tingués un camí a seguir”. En aquest sentit, tant Joan Miquel Monjo com Toni Pasqual, també soci fundador i per a molts, una de les ànimes del grup, destaquen la repercussió que tengueren esdeveniments organitzats pel grup, com ara les proves combinades de les festes del Carme, a Portocristo, que donaren més presència pública al grup.

En aquesta mateixa línia, tant Toni Pasqual com Andreu Pasqual “Pistola” que, tot i no ser soci fundador s’encarregà del dia a dia del grup els darrers anys, destaquen activitats en què el grup excursionista fou pioner i que marcaren fites que avui els amants de l’excursionisme reprodueixen.

Es tracta d’esdeveniments com ara l’organització de la travessa de Llevant, d’uns tres dies de durada, amb acampades o estades a romandre a escoles rurals de la comarca i que se celebrà en diverses ocasions; o el 0 – 1400, l’ascens fins al cim del Puig Major des del nivell de la mar, que també comptà amb diverses reedicions, sempre amb rutes diferents:  “Ja a la tercera reunió, la junta directiva va proposar la pujada de 0 a 1400, de Cala Tuent al Puig Major, el màxim desnivell que es pot assolir d’una tirada a Mallorca. Es va dur a terme l’any següent. Era la primera que es feia (després la varen incorporar als seus programes altres grups excursionistes) i es varen apuntar les primeres espases del munta­nyisme illenc. En arribar al pas de la Pomera Borda ja feia fosca i haguérem de pujar a les palpentes. No va ser un descuit, sinó una estratègia per no fer-nos visibles per als militars a l’acampada que férem a l’esperó NE del Puig Major.”

A més d’excursions, també organitzaren activitats complementàries, com ara conferències, com la de Xisco Gràcia, l’espeleòleg que sobrevisqué 60 hores a la cova de sa Gleda; projeccions o fins i tot concursos de fotografia.  Així i tot, Toni Pasqual ens assegura que, “com a grup excursionista federat, hi havia tot un seguit d’obligacions burocràtiques que feien que l’organització fos complexa, amb la celebració de juntes i la necessitat de gestionar la federació dels socis de l’entitat”. El grup constava de diferents seccions, com ara les de piragüisme, escalada, espeleologia, excursionisme, bicicleta de muntanya o fins i tot una secció juvenil; la intenció del grup no només era fer excursions, i se cercava el foment de la participació de la gent en activitats relacionades amb l’excursionisme.