“És l’hora del canvi: agafem els tapins i avancem cap a entendre i estimar més el nostre poble”

Sant Jaume torna a vestir de blanc els carrers de Manacor amb els cavalls i la Mulassa com a grans protagonistes de la festa. Maria Magdalena Gelabert va ser l’encarregada de fer la Crida d’enguany.

La festa de Sant Jaume continua fent camí per trobar la via de la recuperació definitiva. Després de dècades d’ostracisme en el calendari festiu manacorí, amb la població engolida per la vorera de mar a l’estiu, i amb les festes principals monopolitzades per les Fires i Festes de Primavera i més darrerament per Sant Antoni, Sant Jaume fa una dècada que reviscola.

Com cada any, presentació protocol·lària del programa a banda, la festa santjaumera s’encetava amb la Crida, que enguany anava a càrrec de la filòloga, professora i poeta Maria Magdalena Gelabert.

Les Festes de Sant Jaume no s’havien pogut celebrar amb normalitat d’ençà de l’estiu de 2019 i el poble, enyorat de festa, va omplir de blanc la plaça del Convent aquest dilluns horabaixa per sentir la crida i veure sortir la Mulassa.

Amb contínues referències a les rondalles i a les seves expressions, personatges i facècies, Gelabert va fer una crida singular i emotiva: “És l’hora del canvi, camina caminaràs i cap envant te faràs, posem-nos les cames en es coll i agafem els tapins, avancem cap a entendre i estimar més el nostre poble; que les nostres paraules actuïn com un sortilegi i ens endinsin en un món de rondalla feta festa. Que na Catalineta i en Bernadet que hi ha dins cadascú de nosaltres, partesquin a la recerca de la flor de Jerical i s’aucellet d’or perquè siguin emblema de justícia, de veritat i de pau per a la nostra ciutat”. I continuava Maria Magdalena Gelabert: “Que no hi valguin dracs, ni serps de set caps ni bous de foc, que la nostra valentia, com la de na Dent d’Or o d’en Joanet dels set missatges, ens esperoni a defensar els costums antics i la llengua que ens ha arribat com el do més gran de la nostra terra”. Gelabert apel·lava a la nostra autoestima com a poble i feia referència a la necessària convivència entre persones de diferents cultures: “Seguiu el bon exemple dels que ho fan així, tanmateix, és amb elles i amb ells, amb els nous manacorins, que construirem un Manacor més pròsper i feliç”, alhora que recordava l’origen català de la festa i del poble: “Cavalls i cavallers, tant si és home com si és dona, ciutadans i forans, trescau els carrers de la vila, feis honor al nostre patró i al nostre rei en Jaume, el gran rei que ens identifica com a poble català de Mallorca”.

Per part seva, el batle de Manacor, Miquel Oliver, aprofità l’acte també per “convidar les manacorines i manacorins a fer i viure la festa”. A banda de la cridandera d’enguany, l’acompanyaven en el seu parlament el president de l’Obreria de Sant Jaume, Joan Sansó; el delegat de Festes, Artur Aguiló; el rector de Manacor, Antoni Amorós; el cavaller major d’enguany, Jaume Juan; i el cavaller major de 2019, Joan Bibiloni.

L’amollada d’un coet ha donat el tret de sortida al ball de la Mulassa, autèntica estrella de la festa, que va sortir de l’Ajuntament vell amb els deu mulassers i mulasseres i un vistós Sebastià Riera Pocoví, creador de l’animalot i cap de la colla mulassera.

Hi havia ganes de festa i s’ha fet coneixedor aquests dies amb molta de gent a tots els actes, però també és cert que no n’hi havia tanta com les darreres vegades que s’havia pogut celebrar. Els dos anys de pandèmia i la calorada que enguany ha fet de ben segur que han estat factors determinants en aquesta petita minva. Una minva que també ha afectat la participació cavallera. Els altres anys, prop de dues dotzenes de cavalls anaven de pas pels carrers i places manacorins. Enguany, amb prou feines han arribat a la meitat.

Potser també llastats per la calor, els Al·lots de Llevant, la colla castellera manacorina, alçaren molts més pilars que no castells.

Tant a la Crida com a la resta d’actes, i sobretot a l’Encamisada, la presència de camises i vestits blancs era aclaparadora i, de fet, els qui no escolten el reclam de la blancor ja desentonen en una festa que contrasta amb el negre de Sant Antoni, amb el qual, però, hi té en comú el color vermell.
Com sempre, la presència de la Banda de Música a tots els actes serveix per vestir de festa i alegria cadascun dels esdeveniments marcats al programa.
L’acompanyament a la Mulassa, per exemple, sona amb una rodonesa el mèrit de la qual ha d’atribuir-se als músics que l’executen, però també, i no podria ser d’una altra manera, al seu director, Eduard Bernabeu, de cada vegada més arrelat a les festes manacorines, fins al punt que va mostrar la seva valencianitat desinhibida i festera en ballar amb els mulassers.

No va ser tan deixondit el cavaller major, que enguany es va empegueir i no va gosar fer discurs des del balcó de ca seva. Els qui no hi estan gens, empegueïts, són els veïnats del carrer d’en Ballester, que tornaren adornar les seves façanes com només ho saben fer ells a cada festa, i demostraren una vegada més, que són el millor carrer de Manacor alhora d’engalanar-se i participar a cada una de les celebracions que marca el calendari.