“És molt important psicològicament per al ca fer una activitat i sentir-se realitzat”

Ara va fer un any que vam inaugurar el club. Des del primer moment va venir molta gent i serà benvingut tothom que en vulgui formar part. El vaig muntar jo, però ja amb els primers alumnes teníem clar que volíem muntar un club que fos una família. El més important per a nosaltres era crear un club familiar. Tots ens estimam i això és el que volíem aconseguir. En tan poc temps no esperava mai ser tanta gent al club. Ara som més de 50 membres. És impressionant.

Jo vaig començar fa vuit anys a Artà com a practicant d’agility, i em va fascinar. Vaig estudiar tot el que vaig poder relacionat amb el món dels cans: obediència canina, psicologia, etologia, perruqueria canina, tècnica veterinària, i vaig començar a entrar al món de l’agility. L’any passat ens va sorgir l’oportunitat de poder gaudir d’uns terrenys i de fer el nou club. Van començar els primers alumnes i això va anar creixent i començàrem a competir. A mi em coneix bastanta gent de fora i això va ajudar, perquè, a més de gent de Manacor ve gent de Palma, Calvià, Sant Llorenç… de tot Mallorca.

La veritat és que no vam poder començar millor, i l’hem acabada d’una manera espectacular. Ha estat un èxit. A principis de temporada, l’octubre, els primers alumnes del club van debutar en el grau 1, el de competició bàsica. Els primers alumnes de Mar de l’Illa a debutar en aquest grau promoció van ser en Xisco amb na Kenna, en Carlos amb en Mopi, na Cati amb na Coba, na Magdalena amb na Duna, i les dues Margas; una amb na Conxa i l’altra amb en Xubec. Van ser els primers alumnes del club, als quals he entrenat. Aquesta temporada també hem competit n’Érica, n’Isabel i jo. Ha estat tot un èxit. Tant n’Érica com jo hem pujat els nostres quissons a grau promoció, on hem debutat per primer pic, i hem acabat la temporada superbé. En Carlos amb en Mopi i en Xisco amb na Kenna van pujar a grau competició, que és el grau 2, el nivell màxim; i na Maui i jo, diumenge, que va ser la darrera competició, vam aconseguir un parell de premis. A més d’això, hem quedat segons de lliga i ens hem classificat per al campionat d’Espanya. Aquest any també hem guanyat dos premis molt importants. El gener es fan unes selectives per anar al mundial d’agility i na Maui va quedar primera de la seva categoria, i també quedàrem primeres de la Copa Balears.

És molt important que els cans estiguin actius. Molta gent es pensa que tenir un ca és anar-lo a passejar, i tirar-li la pilota. És aquí on venen els problemes de conducta, que són el motiu pel qual molts venen al club, perquè el ca els romp les coses, lladra a altres cans, no el poden deixar tot sol, etc. El problema sempre és el mateix: molts són cans de feina, com ara border collies, que estan fets per fer feina i cansar-se mentalment i física i a la gent això li costa d’entendre. Amb els borders collis passa molt. Són cans de pasturatge que necessiten fer feina i la gent els té dins un pis i és quan els cans es tornen reactius. És molt important psicològicament per al ca fer una activitat i sentir-se realitzat. Sobretot s’ha d’entendre que amb l’agility, el ca veu que a la fi té una utilitat, es cansa mentalment i fa exercici físic. Quan comptam tots els casos que hem tengut de cans reactius, amb problemes a casa, que s’han solucionat només per fer agility, veim com el resultat és increïble.