Skip to content

“És necessari i urgent reescriure la història del país”

La directora, guionista i escriptora Tània Balló (Barcelona, 1977) ha visitat l’IES Manacor amb el projecte Las Sinsombrero, per conscienciar l’alumnat que les dones formen part de la història. Alguns han encarat la jornada amb il·lusió.

Amb quin objectiu heu vingut a l’IES Manacor?
A fer una xerrada sobre Las Sinsombrero, presentar el projecte i explicar la seva trajectòria des del 2015. Està format per tres documentals, dos llibres i un projecte educatiu del Ministeri d’Educació. La idea era amplificar per arribar a la reivindicació i espai de coneixement de les dones del 27.

Com va sorgir la idea? Per què és important mostrar el paper de les dones?
Es comença a preparar el 2009 i surt a partir d’una conversa molt domèstic a on se’m va plantejar l’absència de dones dins el relat cultural de la Generació del 27. I vaig considerar que era inusual que en una època de moviments feministes i l’arribada de la Segona República amb el sufragi femení no existissin personalitats artístiques femenines. Doncs em vaig posar a estudiar i, evidentment, les dones hi són i encaixen en les característiques necessàries per formar part de la Generació. Simplement, no hi eren per una mala praxi de construcció del relat que les havia invisibilitzades. Eren artistes i pensadores que varen ser molt rellevants. Varen ser filles del seu temps, que varen saber aprofitar els aires de modernitat en una Espanya anquilosada en els valors del masclisme.

Quantes dones en formen part?
Crec que si ens cenyim en els documentals, hi ha unes 21 dones. Però el projecte no ha de marcar la nòmina de les dones del 27. El projecte reivindica l’existència de dones vinculades a la Generació.

Heu participat en diferents projectes relacionats amb la memòria històrica. Entre altre, ‘Milicianes’, que són cinc dones assassinades a Manacor…
El 2019 es va emetre i vàrem començar a investigar el 2016 Jaume Miró la història de les cinc milicianes assassinades a Manacor durant la Guerra, el setembre del 36. La fotografia feta a l’escola Graduada és molt coneguda: elles formen part del desembarcament de Bayo. I la veritat és que va ser una investigació molt intensa perquè si les assassinades són dones va acompanyat de violacions i agressions sexuals. Em va cridar l’atenció que només haguessin estat identificades les dues germanes Buxadé, però en vàrem poder identificar dues més, Teresa Ballera i Maria Garcia. Encara ens falta la cinquena, que a priori és l’autora del diari anònim i és l’única que mira directament a càmera a la famosa fotografia. Des que es va emetre el documental, la relació amb Manacor és molt propera i sempre a l’aguait de noves informacions, sempre amb l’esperança que puguem identificar a la cinquena dona. Tot i que a vegades pensem que no cal perquè representa totes aquelles dones sense identificar al fons de les fosses.

Què esperes d’avui?
Crec que aquí comença el canvi. Són les noies i els nois que ara van creixent on hem de dedicar els nostres esforços. L’objectiu de Las Sinsombrero és fer veure que la història sense les dones no és del tot certa, que sempre faltarà una part. Ens hem de preguntar per què les dones ocupaven aquest espai. Crec que és necessari i urgent reescriure la història del país per tal d’incloure l’opinió i participació de totes aquestes dones. A partir d’ara, nosaltres hem de participar de l’escriptura del relat històric. La frase típica que la història ha estat escrita “por y para” els homes ha de canviar.

 

Back To Top
Search