Skip to content

“Es parla molt de la maternitat d’avui”

L’actriu Laura Pau (Barcelona, 1985) actuarà aquest dissabte 29 a l’Auditori de Manacor amb La pell fina. Una obra de teatre que reflexiona sobre els límits del que podem dir i el que no, però que també aborda el tema de la maternitat sense tabús ni idealitzacions. Tot, partint del moment en què un home diu a uns pares que el seu bebè és lleig.

Dissabte 29 d’abril sereu a l’Auditori de Manacor amb “La pell fina”. Què planteja l’obra?
És una referència sobre on estan els límits del que ens prenem bé i malament. Surten moltes veritats dites per gent que t’estima. I l’espectador jutja si tenen la pell massa fina o no.

Amb quina història ho feis?
El Pau Roca i jo interpretem una parella que acaba de tenir una criatura i ens venen a veure el nostre millor amic i la seva nova parella, que els interpreten Francesc Ferrer i Angela Cervantes. Ens diuen que el nostre bebè és lleig i no ens ho prenem massa bé. És aquí quan surten diferents veritats que no ens hem dit a la cara.

En el teu cas fas de mare…
El meu personatge, la Sònia, està patint un postpart complicat amb molts canvis emocionals i físicament també està malament perquè va tenir un part amb 13 punts i té mastitis. Té tot el que et pot passar en un postpart i com a parella estan desbordats. És veritat que el fet que jo estigui tan sobrepassada fa que les coses no m’afectin tant com a la meva parella, que s’ho pren més a la valenta.

S’aprofita la situació per parlar de molts de temes…
O sigui, a part del tema de la maternitat i la paternitat, també es parla molt de l’amistat i de dir-se la veritat o no, i això ens porta a parlar de cuidar-nos els uns als altres. Però tot amb un to de comèdia constant i alguns moments emotius. És una comèdia on la gent riu tota l’estona. Els dos autors, el Yago Alonso i la Carmen Marfà, són pares de dues criatures i han escrit l’obra parlant amb molt sentit de l’humor de tot el que passa quan tens un bebè. Està escrit des d’una veritat que arriba a tothom i el públic es pot identificar amb tots els personatges. Al final de les funcions, la gent em comenta que el que explic és ben bé veritat, perquè fins fa poc la maternitat estava idealitzada i no s’explicaven ni els moments d’alts i baixos emocionals ni els sentiments contradictoris envers el nounat ni que la relació de parella també canvia. Es parla molt de la maternitat d’avui en dia i dels debats que l’envolten, com si fer lactància materna exclusiva o no.

Podríem dir que és una reivindicació de la maternitat sense idealitzar?
En certs aspectes sí. Però també parla d’altres temes, com la paternitat. De fet, a l’obra surt el Pau Roca i el Francesc Ferrer. Ell té un fill adolescent i no ha sigut un pare molt present. Llavors veiem les dues maneres de ser pare.

Back To Top
Search