skip to Main Content

“Es tractaria de posar a peu de carrer una informació que no és accessible per a tothom”

 

Ferran Montero (Porto Cristo, 1995) és un jove estudiant porteny que just ara ha acabat un màster en Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya. Per cloure aquests estudis Montero ha presentat un treball de final de màster que ha titulat “Espai de memòria Porto Cristo. Projecte memorístic i de dinamització turística sobre el desembarcament de 1936”. El projecte, limitat per les quaranta pàgines estipuades en les condicions del treball, es limita al “desembarcament, a aquelles tres setmanes i als fets que arribaren posterioriment. El que jo volia era fer una primera proposta. No és un projecte excessivament ambiciós”, diu Montero.

Aquest pedagog musical explica que ha concebut el projecte amb la idea que fos “potent visualment, perquè el que realment vol desenvolupar el projecte és una intervenció a peu de carrer amb la senyalització de llocs molt concrets de Porto Cristo, amb protagonisme especial per a aquelles tres setmanes”. De fet, aquesta potència visual s’aconseguiria “amb la col·locació de faristols o plafons informatius, que contendrien informació bastant exacta d’allò que va passar en cada espai concret”.

A l’hora de fer el seu treball, Ferran Montero s’ha documentat sobretot amb “La guerra a casa”, d’Antoni Tugores. Montero explica que li ha interessat molt sobretot “la matança dels 400 milicians que hi va haver a la zona del carreró. Són 400 persones que ara mateix no sabem on són, i trobava que això d’alguna manera s’havia de fer visible”. Un altre dels punts calents d’aquesta ruta senyalitzada seria la ubicació dels antics monuments feixistes de Porto Cristo. “Es tracta d’explicar-ho amb un context real. Hi havia aquests dos monuments que durant anys tengueren un significat que no era el que els pertocava. Ara proposam explicar-los de la manera més pedagògica possible”.

La idea de Ferran Montero, com a “futur gestor cultural”, és “agafar la feina dels historiadors i investigadors, i plasmar-la a peu de carrer, amb el permis d’aquesta gent, i fer així que la informació sigui a peu de carrer i accessible per a tota la població, perquè de l’altra manera no tothom hi té accés”. El projecte de Ferran Montero preveu també que els visitants de Porto Cristo puguin conèixer també la història del que va passar a la localitat costanera el 1936, i per això preveu que els plafons “a més d’estar en català, també es puguin llegir en anglès i alemany”. Gràcies a la tecnologia, a cada plafó es podria col·locar un codi QR que, diu Montero, “et conduiria a un espai web on es poguessin escoltar àudios de testimonis reals i també consultar un mapa de tots els faristols informatius que s’haurien col·locat”.

Una vegada entregat el treball, l’autor es planteja ara “ampliar-lo una mica més i comptar amb la participació d’historiadors i pedagogs per garantir que tot aquest material fos accessible a les escoles i instituts”.

Tot això, però, no serà possible si no s’hi implica també l’Ajuntament de Manacor: “Sense la seva participació, un projecte com aquest seria impensable. Sovint la burocràcia impedeix que iniciatives privades de benefici públic es duguin a terme, perquè sempre depens de les institucions”. A tot això, cal afegir que una part de la zona d’intervenció ara és competència de Costes (administració estatal perifèrica), cosa que “encara podria dificultar una mica més el projecte”. En aquest sentit, Montero, que ha obtingut la qualificació de Matrícula d’Honor per aquest treball, recorda també que “una altra zona d’intervenció del projecte seria el riuet, que amb l’aprovació del Pla General passarà a ser de titularitat municipal”.

Back To Top
Search