El CE Manacor arriba als 100 anys. Josep Vidal el va fundar el 1923 i, de llavors ençà, han passat milers de persones pel club. Deu dècades plenes de moments memorables i durant les quals s’han format grans futbolistes a la pedrera. Joan Caldentey (Manacor,1981), un dels grans coneixedors de la història del club, habitual a Na Capellera i el soci número 12, explica com han estat aquests anys.
El CE Manacor es va fundar al 1923. Com va ser?
El va fundar un notari de Manacor, Josep Vidal. Ell amb un conjunt de col·laboradors, a conseqüència, d’una trobada informal al Teatre Principal decidiren muntar el club. Abans se n’havien fundat altres, però des del 1923 hi ha una continuïtat històrica. Originàriament, eren molt seguidors del Barça i la primera equipació va ser blaugrana.
Com varen ser els primers anys?
Varen ser anys de molta afició, almanco durant els 10 primers. Durant aquests hi va haver partits importants i un dels més destacats va ser contra el Montevideo. A la primavera del 1925 feia una gira per Europa i era considerat un dels millors equips del món perquè els seus integrants havien guanyat la Copa Amèrica.
Hi ha hagut anys en blanc?
L’activitat es va paralitzar per causes econòmiques durant la República, entre el 1934 i 1935. Amb la Guerra Civil, molts dels jugadors varen ser enviats al front i eren una generació que va prestar el servei militar. Per això, el club no tenia jugadors i no hi va haver competició.
I després de la Guerra Civil, què va passar?
El cub es va refundar i es va adoptar la denominació actual, la de Club Esportiu Manacor. També adopta el blanc i roig.
La manera de jugar ha futbol ha canviat…
Hem de pensar que als anys 20 i anys 30, era un futbol molt ofensiu. I si miram els resultats històrics del club, veim que era normal que fessin 7 o 8 gols. Ja una vegada a la postguerra, la tendència mundial era adoptar una estratègia més defensiva i aquest canvi es va notar. Al respecte, voldria afegir la tasca de dos entrenadors, Sastre i Marik, que varen estar al club durant els anys 50. L’equip jugava a Tercera Divisió i varen introduir el concepte del futbol modern, la importància tàctica i la preparació física. Diria que va ser un punt d’inflexió d’estil i l’evolució del club.
Quins han estat els millors moments?
Un moment clau va ser l’any 1946, quan es va aconseguir el primer campionat regional. L’any 1949, l’equip va pujar per primera vegada a Tercera Divisió nacional, que ja implicava desplaçaments a la península. Però el moment més àlgid és el maig del 1960, quan el Manacor havia quedat campió de Tercera i va jugar la promoció d’ascens a Segona Divisió, però que tristament va perdre contra l’Hèrcules a Alacant. Després, el 1984, amb Joan Julve com a entrenador, varen tornar a ascendir a Segona B que, en aquell moment, era una categoria professional amb un nivell futbolístic molt més bo del que hi ha avui en dia i el Manacor va aconseguir estar-hi dues temporades. De fet, va tornar a Tercera per una causa molt injusta: per una reestructuració que va fer la Federació reduint el nombre d’equips de la categoria i només se’n salvaven els set o vuit primers. Tot i això, crec que el millor Manacor de tota la vida va ser el de les temporades 84 – 85 i 85 – 86 a Segona B. Després, als anys 90, hi va tornar a haver uns anys bons amb Gaspar Forteza com a president i Miquel Jaume d’entrenador. Es va recuperar la categoria de Segona B i, llavors, l’equip va fer campió de Tercera durant dues temporades. Cal destacar que l’any 2011 el club havia superat una crisi esportiva i econòmica que quasi el va fer desaparèixer. A més, va ser una fita a la història de l’equip perquè en tres temporades va passar de regional preferent a Segona B. Dos ascensos consecutius de la mà de Jaume Mut com a entrenador.
Què en podem dir de l’afició?
Sempre ha estat de les millors de l’illa, però ara el futbol de Tercera està en hores baixes. Seguesc molt la Tercera Divisió i podem dir que Na Capellera és dels camps que més hi va. El Manacor té molta massa social, però està adormida. Tot i això, quan el club els mobilitza, sempre hi acudeixen. Una prova d’això és que al novembre, Na Capellera es va omplir per un partit de Copa del Rei contra l’Andorra i el camp no estava ple des dels anys 80 – 90.
I altres partits de competicions destacades?
A les participacions en la Copa, sempre ha estat eliminat a les primeres rondes. Però un partit destacat va ser contra el Logronyès a la Copa del Rei. També s’ha de destacar que el 1957, va guanyar la Copa Uruguai. Era un trofeu que feia el consolat i hi havia els millors equips de Mallorca.
Entenc que també ha passat per mals moments.
El pitjor moment de la història del Manacor va ser als anys 50. A un partit de Tercera contra el Mataró hi va haver un xoc accidental entre dos jugadors i el del Mataró va morir. Pens que va ser el moment més trist. N’hi ha hagut d’altres. Per exemple, l’any 2009, el club va estar a punt de desaparèixer.
A la temporada del 80 – 81 el Manacor tenia “la millor defensa”, segons la premsa…
A principi dels anys 80, els equips ultradefensius estaven de moda. Es considerava que un equip bo era aquell que encaixava pocs gols. Amb Pedro Ríos d’entrenador, durant les primeres quatre jornades no es va encaixar cap gol i la premsa nacional se’n va fer resos. Era l’únic equip de l’Estat espanyol que no havia encaixat cap gol en contra durant les primeres quatre jornades.
Hi ha episodis semblants a aquest?
Per estar orgullosos? És un club que entra en els clàssics de Tercera Divisió per excel·lència. Ha estat més de 50 de temporades a Tercera i no hi ha d’altre equip en tot l’Estat que ho hagi aconseguit.
Com podem definir el club? Amb tants anys deu haver creat un segell d’identitat…
Sempre ha tengut una pedrera prolifica, el principal objectiu del club han estat els jugadors joves, la majorai d ‘ells de manaco ri comarca. No hi ha d’altra club de Tercera Divisio que hagi tret més de 20 jugadors de Primera Divisió i dos jugadors internacinals. PEr dir noms, Miquel Àmngel Nadal, Albert riera, Paco Fullana o Pocoví. Hi hagut molts jugadors manacorins que han arribat a l’èxit.
Ara mateix, en quin moment es troba el club?
El club es torba en molt bon moment gràcies a la presidència de Pere Mateu. El club ha recuperat el seu lloc, que era arribar a la zona noble de Tercera Divisió.
Voldries dir qualque cosa més?
El Manacor mai ha rebut una divisió de la Federació de futbol que l’hagi beneficiat i en dues ocasion ha perdut la categoria. El 1970 va ser descendit per una decisió federativa i el 1986 passà el mateix, jugant a Segona B. A més, la Federació mai va fer un mínim esforç per compensar la insularitat quan jugaven a la península. Una prova d’això, és que el 1969 el Manacor havia d’agafar un vol per anar a València, però la companyia el va cancel·lar i l’equip no es va poder traslladar. Per això, el cub va ser durament sancionat. Després, un aspecte important a tenir en compte és que mai s’ha aconseguit tenir un cap de gespa natural.
