“És un orgull ser dues dones portenyes representant AIPC”

Júlia Acosta (Porto Cristo, 1977) és mestra amb l’especialitat musical i està al capdavant de Sentits, un centre d’estimulació musical que va obrir fa cinc anys. A les darreres eleccions va ser la número 4 de la llista d’AIPC-SYS i per això ara serà la substituta Joan Gomila a l’Ajuntament de Manacor.

D’on ve la teva vinculació amb AIPC?
De manera oficial hi vaig arribar quan tenia poc més de vint anys. Abans, però, mon pare i ma mare ja hi anaven, i jo també amb ells. La meva implicació més directa va arribar un poc abans d’entrar Antònia Llodrà.

Com assumeixes el càrrec?
D’entrada amb respecte, perquè és una gran responsabilitat i perquè, a més, Joan Gomila deixa un llistó molt alt. Ara bé, també ho afront amb il·lusió i ganes.

Estàs vinculada al món cultural i associatiu… en quina àrea de gestió et sentiries més còmoda?
L’objectiu sempre és el Port. Tot i que ara també fa mal augurar o predir res… Entrar a dins l’oposició és un poc d’avantatge en el meu cas perquè em servirà per aprendre el dia a dia de l’Ajuntament.

Pareix que tens un perfil semblant a Antònia Llodrà, serà un problema?
Cada una tenim coses diferents per aportar. Ens coneixem de sempre perquè les nostres mares ja eren veïnades.

I a més sou dues dones, quan AIPC havia estat sempre un partit d’homes.
Sí, i és un orgull, dues dones portenyes representant AIPC. El partit i la gent ho han acollit molt bé. Aportarem una visió diferent, que no vol dir millor ni pitjor. A més, també és un canvi generacional. Els veterans ens han obert camí, i fa moltes ganes continuar-lo, amb els veterans a un costat que et conviden a seguir.

Júlia Acosta és independentista portenya?
Com a Júlia Acosta sí. Però AIPC no ha dit mai que fos un partit independentista, perquè com sempre ha dit Joan Gomila, és transversal. Hi ha gent de molts de colors i també gent que estaria a favor de la independència i gent que no. Ara, que hi hagués un referèndum i la gent pogués opinar, aniria bé.

Vist com van les coses, l’autogovern hauria de ser una línia vermella per a nous pactes?
Ara mateix no sé com t’hauria de contestar perquè poden passar moltes de coses. Si l’objectiu d’AIPC sempre ha estat el Port, hauria de ser així. Ara veim que tot es torna centralitzar cap a Manacor, i això ens ve de nou. Pareixia que aquest aspecte ja el teníem conquerit.

Us entenen, els manacorins?
No sé si és que no ens entenen o que no empatitzen. Per ventura no ens entenen perquè no coneixen la realitat que tenim. Perquè tu tenguis una cosa no vol dir que tothom la tengui. I dormir al Port no vol dir viure-hi ni fer-hi vida, perquè no en veus tota la realitat de tot l’any.

Sense Joan Gomila, podria passar que, encara que fos parcialment, que AIPC entràs a l’equip de govern?
El més indicat per respondre seria el senyor batle. Nosaltres farem la nostra funció com a oposició i el que hagi de passar, passarà.

Estan tancades les ferides per poder pactar amb l’esquerra.
El que ha passat està passat. I el que hagi de venir vendrà. Com a partit continuarem en la mateixa línia. Estam oberts al diàleg i als pactes, i sempre a favor del Port.