skip to Main Content

“És un poemari que s’entén: hi ha les claus perquè el lector puga desxifrar el missatge del poeta”

Juli Capilla (Valencia, 1970) és escriptor de poesia, relat curt i novel·la. Llicenciat en filologia catalana i ha treballat de corrector lingüístic i d’estil i de periodista. Actualment exerceix com a professor a un institut. Parlam amb ell sobre La casa Buida, el poemari que ha merescut el reconeixement del Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera 2020.

Has escrit més poesia que narrativa. T’estira més?
Si hi ha algun gènere que em defineix és la poesia, és com la meva columna vertebral però la veritat és que mai he deixat de banda la narrativa. De fet darrerament m’he centrat en la narrativa breu, tant per infants com per adults. Crec que la literatura i els gèneres són formes diferents d’expressar-se segons la teva inspiració.

Què t’inspira a l’hora d’escriure?
Jo crec que la realitat és la primera font d’inspiració, l’esdevenir diari és el que t’impulsa a escriure però també la història m’ha inspirat per contes i novel·les. En poesia és diferent: al·ludeix més als sentiments. Crec que té molt a veure amb la filosofia, la reflexió, el pensament íntim i l’abstracció. Són els sentiments els que m’impulsen a escriure poesia, la necessitat de plasmar en paper les preocupacions i les dèries que tens.

De què parla La casa Buida?
És un llibre que vaig estar fent durant els últims sis anys i remet físicament a una casa, efectivament buida perquè hi ha uns éssers pròxims, pares o fills, que ja no hi són o no hi són tant. Es tracta d’un espai de dolor per l’absència. Això crea una sensació de pena que d’alguna manera fa de fil conductor de tot el llibre. Està estructurat d’una manera molt pensada a través d’espais com el llindar, les estances sordes, la cambra, el rebost, el corredor… Són espais de solitud, que són de pas. D’aquesta manera simbòlica intente transmetre aquesta situació d’abandó. El vaig pensar molt i he fet un esforç per valorar l’essència i el simbolisme, que ha de ser polivalent però no hermètic. És un poemari que s’entén: hi ha les claus perquè el lector puga desxifrar el missatge del poeta.

Com valores aquest premi?
M’ha fet moltíssima il·lusió perquè vaig viure a Mallorca durant un any i és una illa que he pogut conéixer. De fet el primer premi que vaig guanyar va ser a Lloseta. També em sent connectat amb la vostra manera de parlar perquè té molta coincidència amb el parlar de la meua comarca, la Safor. Per tot això, sentimentalment em va fer molta il·lusió però també perquè considere que el Ciutat de Manacor és un premi important. A més, també m’ha fet especial il·lusió que el premi duga el nom de Miquel Àngel Riera, un poeta que vaig descobrir juntament amb una sèrie d’autors de les illes com Bernat Nadal, Ponç Pons Manel Marí, Antònia Vicens o Carme Riera entre altres. Conec el panorama literari m’agrada molt i m’enriquix moltíssim.

Back To Top
Search