“És una comèdia amb petits dards que fan trontollar l’espectador”

Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) és actriu i cantant. Ara comença la gira de l’espectacle Una Teràpia Integral, juntament amb Abel Folk, Roger Comas i Andrea Ros sota la direcció de Cristina Clemente i Marc Angelet. Una comèdia amb rerefons que ens farà reflexionar sobre la necessitat de creure en qualque cosa. Parlam amb ella sobre l’espectacle.

Quina és la història que teixiu a partir d’aquest curs de fer pa?
Son tres persones de diverses edats i condicions que per certes raons es troben en un curs per aprendre a fer pa. Aquesta formació va una mica més enllà i també s’hi fa com una mena de teràpia. Hi ha com una espècie de gurú, una persona que ens fa dubtar fins al final sobre quin punt és un mentider o és una persona que creu en allò que fa. Es plantegen certs perills, certs qüestionaments. Fins a quin punt podem avalar una persona així? A mesura que avança la funció anem descobrint cadascun dels personatges i les seves raons per ser al curs, que son completament diferents entre si. Per exemple el meu personatge desconeix que aquest espai és alguna cosa més que un simple taller manual i de fet, ella és bastant escèptica, però es deriven a partir d’aquí certes situacions i descobriments…

Trobam tres alumnes i un professor, en Toni Roca: una espècie de gurú que ensenya a fer pa però que té una màxima: no es pot fer pa bé si un no està bé amb un mateix. Hi ha, per tant, un rerefons…
Una teràpia integral és una comèdia però amb un punt inquietant o fosc perquè reflecteix aquesta moda o necessitat de teràpies que la societat té actualment. Tot ho fem rient, sense ser pretensiosos, però plantejant certes qüestions d’actualitat que ens faran reflexionar.

És un text escrit i dirigit per Cristina Clemente i Marc Angelet. Això que sigui sobre fer pa, té a veure amb el confinament?
Sí,. S’inspiren en un personatge real, una mena de guia que té milions de seguidors als Estats Units i també és cert que part de les motivacions o reflexions van partir del confinament. Molta gent es va posar a fer pa perquè era una activitat accessible des de casa i alhora serveix com a meditació o relaxació. Tothom té alguna activitat que el relaxa, amb la qual es crea una mena d’alquímia i fa que desconnectis.

Com sorgeix aquest projecte i com ha sigut el procés de creació i feina?
Amb mi es va posar en contacte en Carles Manrique, que és el productor. En aquell moment volien provar de treballar amb mi i la veritat és que ha anat tot molt rodat. La Cris Clemente i el Marc Angelet una de les bondats que tenen és que fan que el procés vagi molt fluid i ha sigut com si ens coneguéssim de tota la vida. Jo he treballat poques vegades amb textos d’autors vius i en aquest cas ha sigut una gran experiència perquè mentre anàvem assajant, el text encara no estava del tot acabat i hem pogut incorporar elements i adaptar el text a la manera de treballar. El tracte amb l’actor és molt fàcil, molt fluida: fan sentir a l’actor segur de si mateix i fan que arrisquis. Per mi això és un dels elements clau d’un director.

A més, comptau amb un repartiment de luxe!
Sí. Amb l’Abel Folk hem fet moltíssimes obres plegats i tenim una amistat. Amb el Roger i l’Andrea no havia treballat mai i també ha sigut molt fàcil. A més ja hem pogut comprovar que la funció agrada i això encara fa que sigui més fàcil. I també l’equip tècnic, és una meravella. En aquestes alçades del partit, poder anar a fer feina feliç i amb bona vibració per a mi és una de les peces m´és importants.

Pel fet de ser una obra que tracta sobre fer pa, imagin que l’escenografia deu ser una espècie d’obrador, no?
Sí, exactament. Es troben en una espècie de taller apartat a la muntanya i això és el que veiem sobre l’escenari.

I la creació del personatge i la documentació deu haver implicat aprendre a fer pa també.
El meu personatge per exemple ha de saber fer pa i les primeres masses que fem en el primer acte, no em sortien gens bé i em vaig haver d’espavilar [riu]. Al final ha sigut més fàcil del que preveia però clar, havíem d’actuar, xerrar i alhora concentrar-te en què la massa surti bé! De fet, durant el primer acte tenim poc temps per crear una massa i l’equip tècnic també n’ha de saber fer tenir-ne de disponibles per als altres actes. La funció son com quatre moments del cap de setmana i ho hem de tenir preparat. Vàrem tenir la sort de fer una formació al forn Mistral de Barcelona, un dels obradors més antics de la ciutat i vam fer una sessió intensa. Els mateixos autors van fer també com un stage per fer pa, que ens han explicat que també va ser una mica intens…

Vols afegir qualque cosa més? 
Que és una comèdia interessant, amb petits dards que fan trontollar l’espectador. Molta gent s’hi pot veure reflectida perquè tots tenim problemes i d’una manera o altra, els volem solucionar.