Escriptors manacorins de diferents generacions parlen dels llibres sobre la mort que més els han impactat

La festa de Tots Sants potser ja no es viu d’una manera unànime, però és al voltant d’aquestes dates que la tradició estira a pensar en els familiars i coneguts que ja no hi són. I al mateix temps, la modernitat convida a consumir relats i filmografies de terror. I és que la mort, les seves causes i conseqüències, les absències que impilca, el dol, el misteri i el terror formen part de l’argument de rondalles, novel·les i pel·lícules. Per això hem plantejat a escriptors, escriptores i lletraferits de diferents generacions que recomanin un llibre que tracti el tema de la mort i que sigui adient per aquests dies. Les propostes són moltes i variades. Hi apareixen grans autors del terror i del misteri, autores novelles, èxits literaris recents i clàssics contemporanis… En tots els títols, però, hi apareix la mort i tot allò que la pot envoltar.

Aina Fullana: “Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la que més que de la mort, parla del procés de del dol”

“És un llibre sobre com la pèrdua d’algú proper canvia la nostra perspectiva de veure el món. Fins i tot pot canviar la manera de veure aquella persona que hem perdut, i l’autora ho fa des d’un punt de vista reflexiu, però també tendre i en certa manera reconfortant”, explica l’escriptora Aina Fullana. La protagonista d’Aprendre a parlar amb les plantes té quaranta anys i una vida professional plena quan experimenta una pèrdua sobtada i se submergeix en ella mateixa. Per sortir de dins aquest pou, l’instint de supervivència i la part més animal de cadascú de nosaltres hi té un paper fonamental. Ella empra la ràbia, la por, el desig per reconstruir del seu mapamundi de relacions personals. En definitiva, és un llibre que ens descriu un dolor punyent i intens que pot desfer tot un món. Perquè ,com diu l’autora, “morir no és místic. Morir és físic, és lògic i és real”.

Pau Quina: “El cor delator és un dels relats romàntics de misteri que més m’agrada, val la pena llegir-lo per la nit de les ànimes”

“Sempre m’ha agradat la novel·la de misteri i la literatura romàntica i trob que un El cor delator, d’Edgar Allan Poe, és un dels relats que val la pena llegir per aquestes dates”, explica Pau Quina. “Explica la història d’un criat que s’obsessiona amb els seu senyor. Els vespres el visita, l’acaba matant i amaga el cadàver entre les bigues de l’habitació”, resumeix l’escriptor. I és aquí on comença la part més misteriosa del relat. “La policia investiga la desaparició del senyor i els veïnats diuen que han sentit crits, però ningú no troba res. El criat assassí comença a sentir un renou llunyà que cada vegada es fa més present. És el batec d’un cor i el criat s’obsessiona tant i està tan convençut que tothom el sent, que acaba confessant el crim a la policia”, conclou. És un relat ple de misteri que ara també es pot veure sobre els escenaris. “La companyia Allunyats Teatre escenifica aquest relat dins l’obra que han titulat Teatre 19”, conclou Pau Quina.

Júlia Mérida: “Terres Mortes no fa filosofia a l’entorn de la mort a Occident, és un llibre de misteri, un autèntic drama rural”

“Terres Mortes és un llibre molt recomanable per Tots Sants, és un drama que parteix d’un assassinat dins una família. Viuen en un lloc aïllat entre les muntanyes del pirineu català i cada personatge explica la seva pròpia història”, explica Júlia Mérida. De fet, cada capítol està escrit des de la perspectiva de cadascún dels protagonistes principals de la història i és a través de cadascun dels relats que el lector pot esbrinar el perquè de cada mort i perquè es va dur a terme”, afegeix. En la novel·la, la mort violenta den Joan serveix per explicar la història familiar d’una nissaga maleïda. “No filosofa a l’entorn de la mort i del tractament que en feim a Occident, és un llibre de misteri, un autèntic drama rural”, afegeix Mérida. “Està escrit en un estil molt fàcil de llegir i està ambientat en un casalot obscur i tenebrós que hi diu molt en aquesta època”, conclou.

Miquel Serra: “La nit del caçador és un thriller protagonitzat per un predicador fals i explicat a partir de la veu d’un nin”

“És una novel·la que vaig llegir fa temps i és d’aquells llibres que deixen petjada. Està escrit el 1953 i ambientat en l’època de la gran depressió dels Estats Units, entre els anys 20 i 30 del segle XX”, explica Miquel Serra. “Un pare de família, cansat de la misèria, atraca un banc, amaga el botí i és condemnat a mort. Amb el tresor amagat, compareix un fals predicador mig psicòpata que havia conegut el lladre de bancs a la presó. El fet és que sedueix a la vídua i s’hi casa. Allò que fa més interessant La nit del caçador és que és un trhiller explicat a partir de la veu i la perspectiva d’un nin que amb la seva germana fuig del fals predicador. Són dos nins de 9 i 12 anys que esquiven un assassí entre la major crisi social i financera dels Estats Units. A més, l’autor sap crear molta intriga i és d’aquells llibres que no pots amollar”.

Margalida Galmés: “Demà, demà i demà no té la mort com a tema principal, peró sí que parla de l’impacte de les morts sobtades”

“La novel·la es desenvolupa als Estats Units i hi tenen molta presència l’onada de suïcidis que va sacsejar Nova York a partir de la dècada de 1990 i també dels tirotejos i la presència de les armes a la societat nord americana. La mort hi és present per les tres morts que determinien el desenvolupament de la novel·la”, explica Margalida Galmés. “Moren un progenitor, la parella i també una persona desconeguda. Aquests tres esdeveniments són conseqüència d’un accident, un suïcidi i una mort natural. El llibre demostra com de present és la mort a la vida de totes les persones”, afegeix Galmés. “El fet de pensar en la mort i reflexionar-hi és implícit per Tots Sants i aquesta és una bona novel·la per llegir en aquesta època”, conclou.

Tomeu Matamalas: “Les novel·les de Miquel Àngel Riera són una contant reflexió sobre la mort, la tragèdia i la venjança”

La mort era un tema que obsessionava Miquel Àngel Riera. També la bellesa, però a les seves novel·les la mort hi té un pes fonamental. Potser en l’obra en què la mort hi és més present és a Andreu Milà”, explica Tomeu Matamalas. “La trama de la novel·la és la mort del protagonista i totes les reflexions que el duen a morir”, justifica l’escriptor. Però aquesta no és l’única obra de Miquel Àngel Riera que tracta la mort. “Illa Flaubert és un tractat sobre la negació de la mort i l’envelliment”. També a Morir quan cal, la mort del fill del protagonista, que es tira dins un pou i se suïcida, desencadena una història de tragèdia i repressió. És per mor del suïcidi del seu fill que el pare s’afegeix a les tropes de ‘matons”, remarca.