Skip to content

“Està bé que la cultura evolucioni amb nosaltres i m’he vist amb el repte d’adaptar la gastronomia a la meva dieta”

Júlia Pou (Manacor, 1999) ha convertit en vegans els plats més tradicionals de la cuina mallorquina. Unes indicacions que recull al llibre “Receptes mallorquines veganes. Cuina de ca nostra” i que presenta dijous 1 de setembre a Can Lliro.

Què podrem trobar al llibre?
El llibre està dividit en diferents apartats. Les conserves són a la primera part; després hi ha els plats freds com galletes d’oli o sobrassada i plats calents com sopa farcida, albergínies farcides o plats de cullera; i la tercera part són els dolços, com els rubiols, les picades d’abella, els senyorets o el granissat d’ametlla. En total són 33 receptes.

Per què vares adaptar les receptes tradicionals a la dieta vegana?
Fa cinc anys que som vegana i pel confinament vaig estar a Mallorca durant molt de temps. A ca nostra, la meva mare, sempre ha cuinat plats molt mallorquins i ve arran d’això. Em vaig negar a perdre la gastronomia mallorquina i, a poc a poc, ho anàvem adaptant tot. El llibre surt d’un procés natural.

És complicat fer les modificacions pel que fa a aliments? Canvia molt?
Diria que no és complicat, però n’has de saber un poc. Has d’estar ficada en aquest món per saber quins aliments pots utilitzar com a substituts perquè el plat quedi amb els mateixos gustos. Hi ha coses que no queden igual, per exemple faig seitan amb tàpares com a substitut de la llengua amb tàperes. La cuina mallorquina està molt basada en farines i vegetals, la part animal és quasi puntual.

Què és el més difícil?
Per jo, el més complicat és substituir l’ou. Al llibre hi ha dues receptes a les quals utilitz llavors de xia i de lli perquè fan lligam de l’ou, però he hagut de jugar molt perquè quedàs bé. Ara bé, hi ha coses dels plats o plats que són veganes de per si i que no s’han hagut d’adaptar, com poden ser les sopes. No m’ha costat perquè ja hi havia una base molt vegana, entre cometes.

Són receptes que pot fer tothom?
Crec que sí. Són les que hem fet a ca nostra i jo no tenc coneixements de cuina. Estan a l’abast de tothom. De fet, ho he intentat explicar de manera molt senzilla.

És important per la nostra comunitat adaptar-les?
Està molt bé conservar les tradicions i la cultura. I s’han de conservar de manera activa. Però és vera que la societat va canviant i està bé que la cultura evolucioni amb nosaltres. Jo m’he vist amb el repte d’adaptar la gastronomia a la meva dieta.

T’han ajudat amb el lllibre?
La meva mare m’ha ajudat molt. La idea era que fos un llibre familiar i ella no ha volgut posar el seu nom, però li dedic perquè sense ella no hagués sortit. També han participat Núria Sánchez amb la fotografia, Anastasia Egorova i Maria Riera amb la ceràmica, Bel Gomila amb les teles i Júlia Mérdia amb el pròleg. Crec que na Júlia ha sabut captar el missatge de què la meva mare m’ha passat la cultura i jo me l’he feta meva per després compartir i apropar-la a altres persones.

Back To Top
Search