skip to Main Content

“Estam abocant a un seguit de dones a viure la prostitució de manera il·legal”

Toni Lluís Reyes (Manacor, 1985) és el director de Les Senyoretes d’Avinyó, una obra que es representarà al Teatre de Manacor el 28 i 30 d’abril i l’1 i 2 de maig. Ens explica tots els detalls i ens convida veure la representació.

Què ens en pots explicar de ‘Les senyoretes d’Avinyó’?
Aquesta obra ens conta la història de Pablo Picasso i com va pintar el quadre Les senyoretes d’Avinyó. Vaig triar aquesta obra perquè xerra de dones, de com mira Pablo Picasso els bordells, perquè les va pintar, la relació que va tenir amb la prostitució i ens mostra com era un bordell a finals del segle XIX. Ens conta com aquestes dones es veien forçades a exercir la prostitució. I és un tema tabú que no es regula ni s’hi fa feina: estam abocant a un seguit de dones a viure la prostitució de manera il·legal i sotmetre’s a la prostitució forçosa. L’obra és una manera d’entrar dins els bordells, de veure com viuen i què pensen. És un tema completament actual.

Com bé dius, la prostitució encara ara és un tema que està a l’ordre del dia. Hi ha referències al present?
Hi ha una relectura. Al final hi ha un monòleg de Pablo Picasso en el qual fa un tribut a la dona. Ve a dir que l’obra va per elles, per les dones.

Si ho haguessis de resumir, quines paraules utilitzaries?
Dignitat, vida digna i profunditat.

La prostitució és un tema cabdal en aquest cas. Quina és la vida d’aquestes dones en el bordell?
Allò que veim és la part de darrere del bordell. No veim el client, només en veim un i és el que va allà a pintar-les, a conèixer-les i a desfogar-se, no només sexualment, sinó que també a xerrar amb elles. I a elles les veim quan són a dedins, en un moment de relaxació que poden ser elles mateixes i que conten els seus secrets. Veim que es relacionen d’una manera normal, que són elles. Una parla de la seva filla, l’altra de la seva mare, l’altre que està enamorada, la Madame que només viu pels doblers i per la misèria de la vida, dues expliquen són lesbianes i que s’estimen. Es relacionen d’una manera natural. És la seva vida íntima dins el bordell. A defora, però, han de fer un paper per agradar al client. No estan esclavitzades, però han de fer allò que la Madame els diu.

Què més hi podem veure?
Dins totes les misèries humanes hi trobam de tot: amor, felicitat o orgull. Perquè si no, ja em diràs quina vida. Dins les pitjors parts humanes hi ha sentiments. Contam aquesta desgràcia amb humor. De fet, diuen que quan anam a un funeral és quan tenim rialles.

Com ha estat preparar-la?
Fa molts d’anys que faig feina amb aquestes dones de Manacor i vaig triar aquesta obra que ja havia fet molt abans. Hem anat fent assajos, hem canviat una mica els personatges i l’hem muntat, hem trobat un vestuari que no fos d’època, però sí que una cosa més eclèctica amb domassos. Hem anat treballant cada personatge i veure que volien contar elles amb aquesta història.

Com ens convidaries?
Vos convidaria a venir a passar una estona de gust perquè sempre tens la mitja rialla a la cara. I després de passar aquest moment de plaer, t’atures a pensar. És un doble vessant perquè rius i t’ho passes bé i elles ho fan beníssim, però després et fa pensar.

Back To Top
Search