“Estam intentant humanitzar el final de vida”

La despenalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit han obert un debat ètic entre la societat, però també entre els sanitaris

L’aprovació de la llei que despenalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit ha provocat una polarització de la societat. Però Sebastià Roig, metge intensivista i president del comitè ètic de l’hospital de Manacor, assegura que fa falta més informació i tenir els conceptes clars. És important entendre “què és aquesta llei i com s’ha d’aplicar”. La llei protegeix la vida, però “entén que hi ha situacions concretes on la dignitat de les persones està afectada”. I és en aquests casos que es poden contemplar les noves possibilitats.

“Estam intentant humanitzar al màxim el final de vida”, afirma Roig. Però els pacients han de saber que hi ha diferents maneres per aconseguir una mort digna. Ja “tenim una llei que regula el final de vida” pels “malalts que estan en fase d’agonia” i assegura que morin “en un entorn correcte, amb humanitat, sense mal i sense patiment”. Des de fa anys es poden acollir al dret d’autonomia i paralitzar o no iniciar les mesures de suport vital. Això és la limitació de l’esforç terapèutic, el que és ètic i legal.

Però a partir d’ara, els pacients que “s’han d’enfrontar a una mort segura i no volen patir” podran demanar l’eutanàsia o el suïcidi assistit. La diferència entre els dos és molt clara, amb l’eutanàsia, és el “personal clínic qui administra” el fàrmac per posar fi a la vida del pacient, mentre que amb el suïcidi assistit “se’ls hi dona les mesures i els fàrmacs perquè ells mateixos se’ls administrin”, explica. Ara bé, a cada persona se l’hi haurà de subministrar un medicament adequat al seu cas. “Haurem d’aplicar tot el coneixement que tenim de farmacologia” per trobar la solució més eficaç i que garanteixi “una mort digna a curt plaç”.

Ara bé, els pacients han de patir una malaltia greu, terminal i incapacitant, que afecti la seva dignitat, qualitat de vida i suposi un gran patiment. Així mateix, l’única persona que ho pot sol·licitar és el malalt i “ha d’estar capaç i tenir validesa” per si sol. Només així es podrà iniciar un procés “que és molt garantista”, explica el metge Sebastià Roig. “En el millor dels casos, un malalt tendrà quasi 40 o 50 dies en poder posar fi a la seva vida”, ja que la decisió ha de passar per tres professionals diferents i per una comissió de garantia i avaluació que formarà l’executiu autonòmic.

Amb aquest escenari, és important que els pacients coneguin les possibilitats i saber “que no els deixaran de qualsevol manera”. “Crec que tot el que t’asseguri que un moment determinat tu controles el teu final i no patiràs, et dona tranqul·litat”, raona Sebastià Roig. Prendre aquesta decisió serà un “graó més de la cadena fins que acabes”.

Arran de la llei, però, ha sorgit un debat ètic. “Està absolutament polititzada i polaritzada”, explica el metge de l’hospital de Manacor. “Ens enfrontarem a problemes importants”, ja que les dues posicions presenten arguments molt sòlids i no hi ha un criteri homogeni. I aquí és quan ha d’entrar en joc el respecte.

En la mateixa línia, “el metge té dret a fer d’objector de consciència” i negar-se a ajudar a morir al pacient. Roig considera que “no es pot fer de forma genèrica” i “no hauria de ser amb la informació”. “No hauria de ser possible que algú t’obligui a viure una situació dolenta, amb una dignitat de vida tan dolenta”.

Tot i això, el president del comitè ètic no creu que, per ara, es registrin moltes peticions a l’hospital de Manacor. Durà el seu temps. “La gent no parla intrafamiliarment ni de mort, imagina’t d’acabar demanant això”, reflexiona.