Tomàs Barceló (Cala Millor, 1975) és escultor. Ha treballat en grans
produccions cinematogràfiques com Dune o Malèfica. Ara obre una botiga física a Cala Millor. L’entrevistam perquè ens parli de tot plegat.
Com resumiries la teva trajectòria?
Jo som escultor des de que era petit. No vaig deixar de jugar mai. Tots els nins juguen amb plastilina, però la gran diferència és que molts ho deixen als 6, als 12 o als 15 anys, i jo encara no ho he deixat. Ara, què significa ser escultor? Això és el que sí que ha canviat durant aquests anys.
I com va ser, això de fer el salt de ser professor de secundària a participar de superproduccions cinematogràfiques a la Xina i als Estats Units?
Va ser un cúmul de circumstàncies. Per una banda, jo volia fer escultura, però no tenia temps, perquè les classes me’n llevaven massa. I, per altra banda, estava molt decebut amb el sistema educatiu: cada any era més complicat fer classes i obtenia resultats més pobres, em sentia molt culpable. A més, va coincidir amb la malaltia i la mort de ma mare i vaig decidir fer un replantejament, que de vida, només en tenim una. A partir d’aquí vaig decidir dedicar-me a fer només escultura, i acceptar-ho tot. I hi va haver feines molt interessants, com les pel·lícules que vaig fer a la Xina o a els Estats Units, i d’altres que no tant. Aquestes experiències me varen ajudar a entendre que la meva feina pot tenir un reconeixement a fora de Mallorca, i la meva escultura va canviar molt, em vaig obrir a noves mentalitats i a noves maneres de veure l’art. I aquestes noves obres sí que varen començar a enganxar cert públic. Però, després d’aquesta etapa de viatjar i d’estar fora de casa, vaig decidir tornar a Mallorca, perquè s’hi està molt bé i perquè vull estar a prop de mon pare.
I ara decideixes muntar una botiga física. Per què?
Fa uns anys, les xarxes socials com Instagram varen ajudar molt que artistes com jo poguéssim trobar un públic. Però, passat un temps, l’experiència digital ha començat a frustrar-me una mica. Ens hem cansat. Ara sembla que volem experiències reals, sobretot ho percep en els joves. A mi me fa ganes que puguin veure la meva obra en persona, no només a través de la pantalla del mòbil. Crec que la propera xarxa social serà la realitat. Hi han de ser, però s’han de complementar amb experiències reals, de veres. I per això vaig decidir muntar la botiga. També perquè l’any passat varen venir una sèrie de persones a propòsit a Mallorca per veure la meva obra i vaig haver d’organitzar un parell d’exposicions al maleter del meu cotxe, cosa que és molt ridícula.
I per què a Cala Millor?
Vaig mirar moltes opcions. El més intel·ligent, per un tema de població, era muntar-la a Palma o a prop d’allà, però per circumstàncies familiars, vull estar a prop de Cala Millor. A part, hi he nascut, m’hi he criat… al carrer de la botiga era on jugava de petit. A més, me serveix per reivindicar un poble turístic com Cala Millor com a nostre, perquè de vegades actuam com si no formassin part de Mallorca. Idò no! Jo som de Cala Millor! Entre els hotels i els souvenirs també hi pot haver una botiga novedosa, amb una proposta com la meva.
I a qui et dirigeixes, comercialment? Quina gamma de preus té la teva obra?
El meu objectiu és acostar l’art a la gent, que no quedi dins els museus ni les galeries estancat. A la botiga tenc obra única des dels 9€. Estic convençut que tenir art és una necessitat humana, que molts de problemes que tenim d’ansietat i depressió venen d’una necessitat d’estar més envoltats de bellesa. Per això, he adaptat els preus perquè tothom se’n pugui endur una escultura a casa.
A més del vessant d’escultor, fas una feina divulgativa important. Quins esdeveniments tens prevists, en aquest sentit?
Una de les coses que intent, efectivament, és donar a conèixer l’escultura. A Youtube faig vídeos explicatius, per exemple, sobre com treball les obres. I a la botiga vull començar a fer petits tallers i xerrades. Per exemple, aquest dissabte 25 farem un taller sobre entrenar la nostra imaginació, per estimular aquest superpoder que tenim els humans d’imaginar coses dins la nostra ment. I més endavant en vendran d’altres.
