Skip to content

Exploram la faceta novel·lística de Tomeu Matamalas

Conversam amb el llibreter i editor Fausto Puerto i la professora jubilada Marta Sanxo perquè ens contin què opinen de les novel·les de Matamalas i quina relació tenen amb ell.

Arrib a Món de Llibres set o vuit minuts tard. “Eres més puntual a l’institut que ara!”, m’etziba Marta Sanxo, amb una rialla fresca i sonora. M’explica, precisament, que la seva relació personal amb Tomeu Matamalas començà dins aquesta llibreria: “Vàrem començar a quedar na Paula Vicens, en Tomeu, jo mateixa i d’altra gent com en Bernat Parera. I parlam de llibres, de pel·lícules, de sèries… Excepte ell, que no en mira! És un home sèrio. I no sempre parlam d’alta cultura, també diem moltes barbaritats”.
Comenta que, amb aquest esperit multidisciplinari que té, no és estrany que estigui “enamorat del Renaixement, és una època que el fascina. És un home del Renaixement de poble”. D’altra banda, queda palès que és un apassionat de la història, fet que explica que conri el gènere de la novel·la històrica. Sanxo remarca, també, que Tomeu Matamalas, a més d’escriptor, “és un gran lector, cosa que és importantíssima, perquè hi ha massa escriptors que escriuen i no llegeixen, i així els surt!”.
Entre els referents literaris de Matamalas, Sanxo i Puerto en destaquen dos: Paul Auster i José Luis Borges. Però coincideixen que és una persona de gusts eclèctics. “Llegeix literatura clàssica i actual, en català i en castellà, culta i popular. I de vegades compra llibres que per a nosaltres són raríssims. Aquests llibres de l’editorial Acantilado, molt exquisits, que tracten temes especialitzats com els violins de l’època no-sé-quina a no-sé-on d’Itàlia”, diu Sanxo. Fausto Puerto afegeix que “en Tomeu llegeix tots els autors mallorquins, està al dia amb això, per una qüestió quasi de responsabilitat”.
Deman a Puerto com va començar la seva relació. “El vaig conèixer tot d’una que vaig obrir la llibreria. Va entrar i va demanar: ‘És aquí que venen llibres?’. I de llavors ençà sempre entrava fent aquesta broma. És molt mal de fer no ser amic d’en Tomeu”. Explica, també, quina relació té amb el seu públic: “La gent de Manacor sempre li fa molt de cas i compren els seus llibres, li tenen molta estima”.
Després de publicar Les rares pedres fines (Bromera), Bel canto (Editorial Moll) i L’illa d’Antígona (El Gall Editor), Edicions Món de Llibres es convertí en la seva editorial. Hi ha publicat l’assaig Paradise of Love (2012) i les novel·les La família Amat (2016), Nova Esmirna (2018) i Declivi (2022). Sobre el fet de ser el seu editor, Fausto Puerto diu que “és molt agraït fer feina amb ell. Si els canvis que li proposes milloren el llibre, no hi té mai cap inconvenient. Sempre deixa l’ego de banda”. Marta Sanxo destaca la seva “paciència i minuciositat, també amb el procés de documentació per a les novel·les”.
Quan els deman quina obra destacarien, em diuen tots dos La família Amat, perquè “és lectura obligatòria a l’IES Mossèn Alcover i les noves generacions passen gust de llegir-lo”, diu Puerto. “Li va quedar molt rodona, aquesta!”, remata Sanxo.

Back To Top
Search