Skip to content

“Fa vint anys la llet era molt més rendible, amb 80 vaques guanyàvem més o manco el que ara guanyam amb el doble”

Coloma Mascaró i Baltasar Martí han viscut sempre a fora vila envoltats de vaques. Són els pagesos de Son Suau i d’aquí quatre anys es jubilen. De moment, continuen munyint. Amb ells parlam del passat, del present i el futur de la llet a Manacor.

Tots dos heu nascut dins una família dedicada a la llet. Com ha canviat l’ofici en els darrers 60 anys?
Baltasar: Mon pare i ma mare ja varen viure d’això tota la vida. A ca nostra sempre hem tengut vaques. Llavors, quan jo tenia devers 8 anys, una dona, na Lara, que era de Manacor passava a cercar la llet amb un carro i una bístia. Passava per les finques i carregava les olles.
Coloma: Record que mon pare havia de dur la llet munyida fins devora la carretera perquè el camió de la llet l’agafava allà. Mon pare s’aixecava a les quatre de la matinada perquè a les set passava el camió a carregar. Encara era una feina més esclava del que ho és ara.

Qui eren els que compraven la llet?
B: A més de les lleteres, que la compraven i la repartien o la venien a ca seva, en aquell temps, a Manacor hi havia Can Miramar. I molts pagesos venien llet a ca l’amo en Pedro de Sa Formatgera. Era una formatgeria que hi havia al carrer de Francesc Gomila. I quan a ca nostra vàrem començar a produir més llet, vàrem seguir venent llet a la formatgeria. Però poc després ja se n’anava tota cap a Agama. A Palma sí que va existir Silma, que era una empresa lletera que estava dins Ciutat.

El procés pel qual la llet va de la vaqueria a les cases, també ha canviat molt…
C: Per a nosaltres no ha canviat gaire la cosa. A la llet no li feim res. La munyim, la mantenim a la temperatura que toca dins el tanc. I si abans se’n anava dins una lletera, ara se’n va amb un camió. Si féssim venda directa, ja seria una altra cosa. Però no ho feim i no ens afecta. Això sí, la llet ha d’estar perfecta. Cada vegada que carreguen llet, n’agafen una mostra i l’analitzen. I nosaltres ho tenim ben assumit.

També s’ha parlat molt dels antibiòtics a la carn i a la llet…
B: Si una vaca no està bona, es muny a part i es tira la llet. Està clar que no hi pot haver antibiòtics a la llet. La llet feta aquí, és ver que ha passat per la fàbrica i allà la pasteuritzen i la serveixen en envasos. Però nosaltres, que hem fet llet tota la vida, els controls que passam de benestar animal, les analítiques de la llet que es fan cada dia garanteixen que la llet és boníssima. I no té cap rastre d’antibiòtics. Si es detecten rastres d’antibiòtic, en arribar a fàbrica es tira tota el camió de llet i no la cobram.

A la vaqueria es noten les modes o l’afició creixent per les begudes vegetals?
C: Aquí a la granja no ho notam, si que ho not quan vaig a comprar. Jo m’hi fix i la gent se’n du beguda de civada, beguda de soja o d’ametlla. Per cada bric de llet Agama, se’n duen cinc o sis begudes vegetals. Crec que són modes, perquè està ben demostrat que la llet de vaca és bona i sana. A ca nostra sempre n’hem beguda, jo hi he crescut i no hem tengut cap problema de salut. Si s’ha posat de moda ser vegà, cadascú ha de fer el que vulgui. Però que no diguin que la llet de vaca és dolenta, perquè no és cert.
B: Ara també es posa de moda un tipus de llet que es coneix com llet doble A. Té més proteïnes, manco greixos però només la fan determinades races de vaca i s’han de seleccionar els sementals. Pel nord de l’Estat ja se’n parla molt. Però per a nosaltres això suposaria renovar completament els animals. No ho farem i crec que serà una moda més.

Vist en perspectiva. El negoci va pitjor o millor que abans?
C: Si parlam d’entrada de beneficis, n’hi ha molts menys ara que fa vint anys. I tenim moltes més vaques. Fa vint anys era tot era molt més rendible. La corrent costava manco, els pinsos, els adobs, i amb la meitat de vaques guanyàvem més o manco el que guanyam ara. En teniem devers 80 i ara en tenim unes 160.

Hi ha relleu a Son Suau? Està assegurada la continuïtat de la granja de vaques?
B: No hi està. Ens queden dos telediaris. Jo ja estic mig jubilat. Perquè no em deixen jubilar de tot i em fan fer feina.
C: Jo en som la culpable. A mi em queden alguns anys per jubilar-me i no el deix estar mans aplegades. Però en jubilar-nos, ja no dependrà de nosaltres. La finca no és nostra i ha de ser l’amo qui ha de decidir si vol continuar o no. Si vol que continuï cercarem relleu. Nosaltres seguirem quatre anys més. Després veurem. Però no hi ha joves que estiguin interessats en tot això. No es barallen per venir a fer feina a les granges de vaques.

Però la manera de fer feina i la qualitat de vida sí que han millorat. O no?
C: Sí, i molt. Abans havíem d’anar a cercar bales de palla petites. Les havíem de carregar a mà dins el remolc, i després les havíem de descarregar dins el sostre. Ara es fan rotlles grossos i es manegen amb la pala del tractor. Ara, de feina feixuga, en feim poca. Amb això sí que s’ha millorat.
B: També alimentam els animals d’una forma molt concreta i amb sistemes automatitzats. Nosaltres cultivam més del noranta per cent del menjar que donam a les vaques. El que compram, és perquè no ens agrada passar pena pel menjar dels animals i no volem que passin fam. El cereal, l’alfals i tot el menjar de les vaques es guarda en dipòsits. Es mescla amb les quantitats i proporcions justes dins un remolc especial que és el que feim servir per distribuir aquesta mescla a les menjadores. Amb manco d’una hora puc preparar el menjar de 160 animals. Ho feim el matí i el vespre. I aquest sistema ens fa guanyar qualitat de vida i evita fer feina a la mala.

Afecta aquest sistema d’alimentació a la qualitat de la llet?
B: Sí, en positiu. Les vaques sempre mengen el mateix tipus d’aliment. L’alimentació ara està equilibrada durant tot l’any. Quan produïm la nostra llet, no notam les pujades i baixades de greix i proteïnes que es noten quan els animals només mengen pasturant. Només mengen alfals d’hivern, palla o alfals d’estiu, i no fan mai la mateixa qualitat de llet.

En els sistemes de munyir, també hi deu haver hagut canvis…
C: Hi ha molta diferència. Quan jo era petita, munyíem a mà. Després varen aparèixer les munyidores que anaven connectades a una olla, que havíem de buidar cada dos per tres dins la cuba. Més tard les munyidores directes, la llet se’n anava per una tuberia però t’havies d’acotar i passar per enmig de les vaques. Ara, amb les sales de munyir, tu estàs dins una fossa, dreta, les vaques passen per damunt. Només hem de fer els mugrons nets i controlar que no quedi cap vaca sense munyir. Però hi hem de ser sempre, cada dia. El matí i el vespre. Als animals els és ben igual si és festa.
B: A Mallorca hi ha granges que ja tenen instal·lat el robot de munyir. Ell tot sol se’n cuida de fer-ho tot. Els pagesos només han de passar una estona davant el mòbil o l’ordinador i comprovar que totes les vaques s’han munyit. Amb aquest robot, no fa falta aixecar-se a les sis del matí el dia de Nadal o el dia de Pasqua per munyir. Ell va fent la seva feina. Però a per a nosaltres és massa tard per a instal·lar-lo. Estam a les portes de la jubilació i aquest sistema ens ha arribat un poc tard.

Agama renegocia el preu de la llet i els pagesos denuncien que en vol comprar manco

Aquests dies hi ha certs nervis entre els productors de llet de Mallorca. La Llei de la cadena alimentària obliga a negociar contractes en què es fixi el preu de la llet, que hauria d’estar sempre per damunt dels costos de producció. La negociació pel preu de la llet és ben viva entre els representants del sector ramader i Agama, la indústria lletera que depèn de la multinacinal cervesera Damm. Baltasar Martí és el secretari general de la Unió de Petits Agricultors (UPA) i explica que “estam negociant el preu, no hi ha res tancat. Però sí que podem dir que l’empresa demana que reduïm la producció. Pareix que no entenen que una vaca no és una màquina. I que si no la munyim seguirà menjant i l’haurem de cuidar”.

Back To Top
Search