XII Jornades d’Estudis Locals
Bàrbara Terrassa i Pere A. Oliver presentaren un estudi a les Jornades Locals sobre el naixement de Porto Cristo i la seva activitat pesquera, activitat que es pot documentar ja el 1247. Posteriorment, altres activitats foren habilitar un local per persones que volien anar a banyar-se i també es van establir les duanes; car era un camí on es portaven mercaderies (el camí del vi) i també correu entre Cala Manacor i Barcelona.
El marquès del Raiguer va presentar una colònia dintre de la llei de Colònies Agrícoles (entre 1855 i 1868); llei que permeté el naixement de la Colònia de Sant Pere, Colònia de Sant Jordi, Porto Colom i la Colònia del Carme. Es dotaven d’un capellà, un metge, un mestre i un manescal. Els grans propietaris estaven exempts, aquí, de pagar impostos i els colons tenien certs privilegis també.
Des del segle XVII fins al 1830 les costes de Llevant tenien molta pressió dels corsaris i pirates. Van coincidir diversos factors que facilitaren el trasllat d’habitants cap a la costa: la conquesta francesa d’Algèria (1830-31) i la fi de la pirateria. Tot plegat augmenta la població costanera, millora de les comunicacions que permeten vendre peix i productes més fàcilment. El descobriment de les Coves (1880) va obrir la Colònia del Carme, Porto Cristo, al turisme.
Les famílies que hi vivien estan documentades: Perlines, Pasta (1890), els Gaballí, els Pelats, Mossets, els de sa Plaça, els Torres i Camel·los… El boom de la pesca a Porto Cristo arriba el 1920. Descendents actuals són els germans Terrassa Mercant Mosset i els Germans Bonet Miquel, Pastes. Moltes d’aquestes famílies marineres van venir de Valldemossa, així evitaven la pesca més perillosa amb els temporals de Tramuntana. Segons l’Arxiduc, eren molt emprenedors. Famílies marineres que treballaren la pesca del bou i les arts de pesca conegudes a Mallorca.
Inicialment, la pesca del bou es feia amb una xarxa en forma de sac, es necessitaven dues barques per tal de mantenir l’obertura del sac, i es mantenia la forma horitzontal que era estirada per les dues barques, i l’obertura vertical per uns ploms que anaven a la part inferior. Aquesta pesca era feta per llaüts de 10 a 12 metres d’eslora. L’aparell que usaven era vela. A Porto Cristo les dues primeres barques del bou foren la Colònia del Carme i la Porto Cristo, construïdes el 1920 a Portocolom; el mestre d’Aixa era Joan Creus, i l’armador era Antoni Terrassa Mercant, el Patró Mosset, home d’Aina Pasta. Tot d’una que va arribar va ser prohibida, perquè sempre ha estat una pesca conflictiva. Solament podien pescar a l’hivern, des d’octubre a l’abril. El 1921 arribaren a agafar 23 tones. Hi havia un llaüt més petit que anomenaven Es barquí, les primeres motoritzades de Mallorca foren les dues barques esmentades abans. Una barca de vela o a motor pràcticament feia la mateixa velocitat. Poden fer la tirada de pesca en el sentit que volien sense dependre del vent, podien anar a pesqueres més enfora, a vela havien de treure totes les pesques a braó, aquí les podien estirar mecànicament. La maquinilla permetia estirar la xarxa amb un engranatge vinculat al motor.
Les tripulacions inicialment eren familiars, la barca era propietat d’una família… un patró, un motorista, uns cinc mariners, i un al·lot de barca. Una barca actual que té 30 metres du un patró, un motorista i tres membres… Els pescadors no tenien sou, sortia de tot el que s’havia guanyat en la venda. El monte mayor era per pagar totes les despeses de la barca, i el monte menor: 2 parts pel patró, 1,5 pel motorista, 1 pels mariners i l’al·lot de barca solament una petita part.
Tenyien les xarxes amb escorça de pi, i les estenien després. La venda de peix anava a càrrec de la patrona, que era la que comandava; es podia fer venda ambulant, o també sobre un carro. No es pot oblidar a la família que estava a les drassanes, la família dels Vermells. Van instal·lar els dos primers motors i van construir les tres darreres barques de bou; en Joan Vermell les va fer.
Del negoci familiar es va passar a l’empresa. El Port va passar de ser un port mariner a ser un lloc turístic; manca una anàlisi de dades del cens i com va néixer aquest nucli. I la creació d’un arxiu d’imatges que ajudi a protegir el patrimoni relacionat amb el Port de Manacor.
