“Feim una crida a les ‘bolleres’ de la Part Forana perquè venguin”

Divendres 1 de juliol es representa Alerta, raspall de dents. Mites lèsbics i altres deliris al conservatori del municipi en el marc de Manacorinitats Dissidents. L’actriu Gypsy Nel·lo (Tarragona, 1994) explica què faran i què critiquen.

Què hem d’esperar d’aquesta obra?

Són esquetxos curts que aborden els mites lèsbics, els estereotips al voltant del gènere i l’orientació sexual, la sexualitat. L’eix central són els mites de la sexualitat lèsbica i tractem d’abordar la complexitat de la diversitat sexual i de gènere. També com els cossos estan socialment etiquetats i tractats en l’àmbit social i polític. Jugam amb varietat d’estils i llenguatges, xerram des d’un diàleg d’humor molt àcid, però també utilitzam la poètica tràgica.

La presentau com una sàtira lèsbica d’humor sàfic des del tribadisme…

Nosaltres ho tractam tot des de la sàtira i la ironia. És vera que hi ha dues escenes que tenen un punt més poètic i tràgic que s’aborden els mites des d’un lloc més íntim i personal, però la resta va cap a l’absurd i la cosa grotesca per veure l’absurd de la condició humana i els arquetips que pertanyen al model tradicional. Hi ha una crítica cap al patriarcat i cap a l’heteronorma, però també una crítica interna que a vegades se’ns escapa dins el col·lectiu. Estam dominades per aquest ull del patriarcat. Hi ha una mirada autocrítica.

El títol és abstracta…

És un doi molt gros, de quan no saps molt bé què li has de posar. Alerta, raspall de dents ve d’un acudit que es fa entre el col·lectiu lèsbic que es demana què duu una lesbiana a una primera cita. La resposta seria un raspall de dents i que a la segona duu el camió de la mudança. És una rialla cap a la dona, cap al fet que ens enganxam i que ens volem casar tot d’una.

És socialment necessari dur obres d’aquesta temàtica a l’escenari?

Sí i m’agradaria remarcar que no només aquesta setmana de l’Orgull i a escala mediàtica està en auge. Nosaltres actuam tot l’any. Abordam la diversitat tot l’any i és molt important fer-ho. Hi ha molta violència encara, moltíssima, a tots els nivells. Des de dedins el col·lectiu hi ha una lluita que està allà constantment i hauríem d’intentar gestionar i comunicar-nos perquè a fora hi ha un monstre més gran, el patriarcat que ens aixafa.

Ja fa anys que interpretau l’obra…

De fet, fa molts anys que la vàrem elaborar per unes visibilitats lèsbiques, que crec que era el 2016. L’anam mostrant amb comptagotes perquè s’aborda quan les dates són assenyalades i pot tenir més repercussió, però estam contentes perquè no l’hem amollada mai i sempre està canviant. El món és una font d’inspiració i el que va passant socialment i polític és gairebé una oportunitat per fer una escena nova i revisar les que tenim. Donar frescor i que la gent es pugui sentir interpel·lada.

Es veu reflectida la polèmica derivada de la Palma Pride idò?

Ens ha pegat fort i encara que ho intentem abordar des de l’humor àcid, ens afecta personalment. Hem de treballar els nostres dolors. Veurem si d’aquí a divendres podem integrar algun joc amb el conflicte.

La representau en el marc de Manacorinitats Dissidents, la primera setmana de l’orgull a Manacor…

Una iniciativa meravellosa. Sempre havíem estat per Palma. Molt contentes de sortir d’aquí i feim una crida a les bolleres de la Part Forana perquè venguin a criticar les paraules tan fortes que a 15 km de Palma tal vegada no han vist una lesbiana. A la Part Forana també som visibles.