Skip to content

Fins que arribi el jorn del judici…

Segons el DIEC2, en la segona seva accepció, la paraula “patrimoni” significa “conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució”. L’any 2010, el cant de la Sibil·la va ser declarat per la UNESCO patrimoni immaterial de la humanitat. Més o menys, idò, ja ho tenim. El bé, el valor, el crèdit, que ens ocupa avui és la Sibil·la. I la institució que la posseeix, la humanitat en el seu conjunt. Hi ha, per tant, poc a discutir. La Sibil·la, aquest cant medieval que Mallorca ha sabut conservar durant segles de forma ininterrompuda a les seves esglésies la nit de Nadal a la missa de Matines, és de tothom.

Aquests dies diverses polèmiques han enrevoltat les celebracions nadalenques que ara estan en preparació. La primera, vinculada amb el risc de suspensió de la Sibil·la de Son Negre, sembla que ja ha estat resolta. La segona fa referència a una Sibil·la alternativa que es prepara per ser cantada a l’església del Convent. En aquest cas, el cant estaria desvinculat de l’església, atès que no hi hauria celebració de Matines i seria un grup de veïnats el que recuperaria aquest cant per a aquest temple després d’anys sense ser-hi cantada.

Tant en un extrem com en l’altre, està clar que el problema d’arrel és la manca d’efectius a la plantilla eclesial. De fet, el club catòlic fa temps que va amb les ombres mortes i les vocacions minven a cada pas de forma geomètrica. No hi ha prou capellans per abastir la celebració de Matines a les diferents esglésies del terme, i el rector Antoni Amorós ha de fer l’ullastre esbrancat per poder repartir els efectius entre les diferents necessitats: l’Església Gran, Crist Rei, Porto Cristo, Son Macià…

Antoni Amorós feia un escrit aquests dies a xarxes recordant que compliria la paraula donada perquè se celebràs la Sibil·la “alternativa” al Convent. Alhora, però, anunciava que seria la darrera vegada que se cedia un local de la comunitat catòlica manacorina per cantar-hi una sibil·la sense vincles amb la celebració religiosa de les Matines. No ens ha de venir de nou. És molt natural que el garriguer guardi la finca. I que, a més, vulgui treure partit dels bens ffolklòrics que s’hi conserven (ja sigui la sibil·la, ja sigui el cant dels goigs per Sant Antoni, ja siguin les processons de Pasqua). Només faltaria que no fos així. Aquesta part de raó és evident que no la hi podem prendre. També és cert, però, que un grup de veïnats s’han mobilitzat per retornar al temple del Convent el cant de la Sibil·la, després d’anys de mudesa en aquesta església per Nadal. No era, idò, aquesta una bona oportunitat per permetre l’acostament del poble laic a les esglésies, que ressonen buides tant els dies d’entre setmana com a les festes de guardar?

Es percep un conflicte d’interessos relacionat, no tant amb el patrimoni en si com amb les persones o els col·lectius que han de tenir esment de custodiar-lo. La Sibil·la no és patrimoni exclusiu de l’església. I tampoc ho és de la ciutadania. Cal, per tant, que es faci feina des de tots els àmbits per assegurar que aquest tresor perviu al llarg dels anys i dels segles, fins que arribi el jorn del judici…d

Back To Top
Search