“Fins que no hi hagi voluntat política, no avançarem”

Francisca Mas Busquets (Palma, 1958) és una advocada vinculada als moviments feministes i les reivindicacions dels drets humans. Viu a Manacor des de fa molts anys, ciutat que considera casa seva. Avui parla sobre la violència vicària i les eines jurídiques que permeten protegir les víctimes.

Aquests dies s’està posant damunt la taula la violència vicària. Què és?
Ara es diu violència vicària perquè és una violència que va contra les dones, però es fa directament fent mal als seus fills. La violència vicària és la més dramàtica. I es diu vicària per això, perquè fas mal a través d’una altra persona. Un fenomen com aquest és una violència contra les dones. La Llei Orgànica actual diu que la víctima de la violència de gènere són les dones, però ara s’ha vist que també hi ha altres víctimes, com poden ser els fills, i s’ha anat introduint. També és una violència contra la infància i la maternitat. Va contra la dona, però especialment sobre els fills. Ara entrarà en vigor una nova Llei de Protecció a la Infància. I és que aquesta llei orgànica, precisament, planteja això: que els nins i nines també són víctimes de violència masclista. És violència masclista perquè la persona agressora vol fer el mal més insuportable a la mare. És una llei de protecció integral a la infància enfront de la violència contra les dones i contra les criatures.

Com podeu actuar, o quines eines teniu, per protegir les mares i els fills de la violència vicària?
Ara mateix hi ha la Llei Orgànica del 2004, que és la Llei Orgànica de Protecció Integral de la Víctima de Violència de Gènere, i la següent serà la Llei Orgànica de Protecció a la Infància i a l’Adolescència, la qual dona més eines jurídiques. La clau de volta d’aquesta mala història, però, no l’hem de posar tant en les normes perquè també és una qüestió cultural. La part jurídica és una part més. Des que es va fer el 2004 la Llei de Protecció Integral ha considerat que una cosa és la violència contra la dona i si aquesta no s’exerceix contra els fills, es considera un bon pare. Ara bé, després d’aquests anys de rehabilitació del món feminista que diu que si fas mal a la mare, no pots ser un bon pare, hi ha hagut un replantejament. I la llei que entrarà en vigor preveu suspendre el dret de visites o estança quan els pares siguin violents amb les mares. Fet important. Perquè aquesta norma mai s’aplicava, només el 2 o 3% dels casos.

Generalment si hi ha agressió cap als fills també n’hi ha cap a les mares?
Veim que quan una persona és violenta l’aplica tant a la mare com als fills. Tal vegada dins la feina no és violent ni si va pel carrer i la molesten. Però sí que exerceix violència dins l’àmbit familiar íntim, ja que pot considerar que aquelles persones són seves i ho expressen amb violència. Una violència que pot ser verbal. És una persona masclista i considera que la dona no és una persona.

Quines mesures s’adopten per protegir les víctimes de violències cap a la dona?
Les que s’adopten, o s’haurien d’adoptar, són les ordres d’allunyament, la suspensió dels règims de visita i estança. Les víctimes de violència cap a la dona també poden tenir ajudes per canviar d’habitatges si és necessari o de feina. I és complicat que s’apliquin totes les mesures de prevenció que surten del càstig de la presó preventiva. Tot el que és acompanyar, donar suport o si ha de canviar de feina, entre altres, no basta. És insuficient.

Sempre se segueix el mateix prodecient penal?
Sí. És el que diu la llei. S’ha d’avaluar el risc que hi ha amb les proves i les declaracions. La policia avalua el risc i es pot dictar una ordre de protecció, que no sempre hi és, especialment quan és un maltractament psicològic. En aquest cas, demostrar-ho és més difícil.

Com es lluita per protegir les víctimes de la violència psicològica?
Amb la prova que puguem tenir i que pugui acreditar el maltractament psicològic; en cercam el màxim. El jutge ha d’estar convençut que la prova és correcte o versemblant. Precisament amb la nova llei hi ha una part específica per garantir la professió especialitzada en aquest àmbit perquè moltes vegades, des de l’àmbit feminista, es demana formació en perspectiva de gènere dirigida a entendre el fenomen per poder prevenir abans que passi i quins factors de risc que fan que sigui vulnerable.

Al meu entendre hi ha diferents graus en la violència. Els més puntuals quins són i com es tracten?
Quan et pega una potada o t’empeny. Sempre hi ha el maltractament habitual i el que no ho és. Un fet puntual pot ser considerat delicte, igual que un que és fruit d’anys d’assetjament. Tot està penat.

Si és així, com s’actua en cada cas?
Depèn dels casos s’actua d’una manera o altra. Les penes són diferents depenent de si es tracta d’una violència habitual o puntual. Tot s’aplica amb la tècnica jurídica. El que està clar és que quan es tracta de demostrar el maltractament psicològic és més complicat i és més difícil que arribi a sentències condemnatòries.

Quin és el darrer esgraó per protegir els infants?
Evidentment és impedir el contacte amb el pare. Aïllar-los. Els nins sempre han d’estar amb els seus pares i família. S’ha d’evitar el contacte amb el pare i que no hi hagi règim de visites.

A partir de quina edat els infants poden tenir veu i denunciar-ho?
El que està clar és que els nins sempre han de ser escoltats a partir dels 12 anys o abans si tenen la maduresa suficient. Hi ha jutges que als 11 anys ja consideren que es poden escoltar i altres que no. El grau de madures es veu amb les respostes. Estan obligats a escoltar-los. Crec que la nova llei dona més facilitat.

Estau atenent més casos darrerament?
Veim que aquesta pandèmia ha accentuat el maltractament. Ara bé, hi ha casos que no arriben als advocats perquè és una professió privada i s’han de tenir els mitjans econòmics suficients. Però hem notat que molta gent ve per altres temes, com poden ser els problemes familiars per iniciar el divorci i t’acaben contant que han patit alguns episodis de violència, però no ho volen denunciar. Com que no et poden controlar les parelles, el maltractament s’ha desbaratat a nivells insuportables.

Què falta perquè les víctimes se sentin ben protegides?
Tot s’ha desenvolupat, sobretot la part penal. I tot el que és prevenció, educació, acompanyament, alternatives de vida, tot està embrionari. Ho veim. No és una prioritat en l’àmbit de pressuposts públics. No pot ser que tenguem ajudes de 300 o 400 euros per això i fer obres milionàries. Fins que no hi hagi voluntat política, no avançarem.

Qualque cosa més a afegir?
No posem tant d’èmfasi en la part jurídica, sinó que hi ha una part cultural que fa que això sigui com és. Les lleis no solen educar molt.