Si arriba al Congrés, més 400.000 persones a l’estat es podrien beneficiar del tràmit. La treballadora social de l’organisme, Rosa Maria Lladó, ens explica per què és necessària aquesta iniciativa.
El moviment popular Esenciales, que està liderat per persones migrants, ha posat en marxa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’àmbit estatal per “tocar a la porta del Congrés i demanar als diputats que modifiquin la disposició transitòria primera de la Llei orgànica 4/2000 de l’11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social; es demana que amb la modificació es realitzi una regularització extraordinària amb un termini de sis mesos per regularitzar les persones estrangeres que es trobin en territori espanyol des d’abans de l’1 de novembre del 2021”. Així ho explica la treballadora social de Càritas Rosa Maria Lladó Buades, que treballa a la zona del Llevant i està instal·lada a l’oficina de Manacor.
Aquest organisme s’ha adherit a la ILP i s’ha compromès a dur a terme una recollida de firmes presencial perquè la iniciativa es pugui dur al Congrés dels Diputats. Per arribar a Madrid, però, es necessiten mínim 500.000 signatures i des de l’organisme s’han marcat l’objectiu d’aconseguir-ne 30.000 entre totes les comunitats autònomes.
Des de la delegació manacorina aportaran el seu granet d’arena muntant una taula els dies 11 i 18 de juliol perquè aquelles persones interessades puguin firmar. La paradeta estarà a la botiga del carrer Rector Caldentey número 2 durant tot el matí fins a les 17.30 h del capvespre. Hi pot participar la gent major d’edat i que tengui la nacionalitat espanyola.
Invisibles durant tres anys
Si s’aconsegueixen les firmes suficients, podran entrar la ILP al Congrés i quan la Cambra baixa ho aprova, entre 390.000 i 470.000 persones, de les quals una tercera part serien menors, passarien d’estar en situació administrativa irregular a regularitzar aquesta condició. Una iniciativa que Lladó considera necessària degut a les grans dificultats que tenen els nouvinguts a l’hora d’integrar-se i establir-se a l’Estat.
La treballadora social recorda que “les persones que emprenen un procés migratori es troben amb una normativa d’estrangeria bastant dura que fa que els processos de regularització s’allarguin durant un mínim de tres anys”. Un període de temps que, lamenta, els aboca a “viure sense els drets més bàsics perquè no són reconegudes”. En aquest sentit, es tornen invisibles per a l’administració, tot i formar part del nostre dia a dia.
Una invisibilitat que té dobles conseqüències. Per una banda, diu Lladó, “afecta els drets de les persones” i els condueix a ser “objecte d’economia submergida”. I, per l’altra banda, remarca que molts dels immigrants que arriben a través d’un procés migratori estan professionalment molt qualificats, però a causa de la situació irregular no poden accedir al lloc de feina pel qual estan preparats. Això, afirma la treballadora social, “té un impacte en l’estat emocional i l’autoestima d’aquestes persones”. Per tant, les dificultats de la regularització “no només és un tema de drets i visibilitat”.
Però el periple no acaba quan fa tres anys que viuen aquí, a Manacor en aquest cas. Després de tants de mesos de viure de manera irregular han d’aconseguir un contracte a jornada completa de mínim un any de durada, que és el que se’ls fa més complicat perquè la temporalitat que caracteritza el món laboral a Mallorca dificulta aquesta classe de contractacions.
A tot això s’hi ha d’afegir que tenen la necessitat de demostrar que han estat vivint de manera irregular durant tres anys, un fet complicat. És per això que “l’empadronament és una eina molt important”, tal com explica Rosa Maria Lladó. És molt mal de fer obtenir-ho perquè si no estan en situació legal “no poden llogar una casa i, per això, acaben vivint a pisos compartits o han de trobar persones que les empadronin coneixent la situació”. Ara bé, guarden els registres de totes les visites que han anat fent als serveis socials, a les entitats del tercer sector o si han anat al metge.
Una odissea que fa reflexionar a Lladó, ja que cada dia està amb persones amb un bagatge tan pesat com aquest. Així, afirma que “el tema migratori és qualque cosa que no podem obviar i nosaltres tampoc podem controlar, però sí que podem trobar formes de facilitar els fluxos”. I una fórmula seria la regularització extraordinària de les més de 400.000 persones migrants en situació administrativa irregular que hi ha actualment a Espanya.
Manca d’humanitat
Amb tot, la ILP de regularització és avui més necessària que mai. “Hi ha un flux migratori bastant gran”, explica Lladó. I remarca que “amb les situacions socials i polítiques de molts països, el flux és encara més gran del que era”. I per trobar un exemple, basta recordar la tragèdia viscuda a la tanca de Melilla el dia de Sant Joan, quan un mínim de 23 persones varen morir en intentar travessar la frontera que separa el Marroc d’Espanya i es varen topar amb la resistència dels cossos de seguretat marroquins.
Un escenari que fa reflexionar i que constata que “molta gent no emprèn el viatge per gust”, tal com especifica la treballadora social a Càritas. De fet, ella entén que aquest episodi “va ser una barbaritat i una vulneració dels drets humans de forma exagerada”. “Només de pensar la trajectòria que han de fer des dels països que surten veus que és un desastre, són gent que han d’anar creuant i malvivint”, afirma.
És en aquest moment que recorda que moltes de les persones que es podrien veure beneficiades de la solució que proposa la ILP de regularització han partit de casa seva per cercar oportunitats molt millors, com els subsaharians que intentaven arribar a Espanya fa una setmana. Al llarg de la seva vida laboral, Lladó s’ha trobat amb què molta gent l’hi ha dit que el que ella considera malviure és “millor de com vivien al seu país d’origen, i això et dona molta informació”.
Per tant, entén que no només s’hauria de dur a terme aquesta regularització extraordinària de les persones que estan en territori espanyol des d’abans de l’1 de novembre de l’any passat, sinó que també “s’haurien d’humanitzar els processos” per “donar protecció”. “Ha d’estar regulat i ha de tenir la importància que té fer un procés migratori, però s’ha d’humanitzar”, remarca.
Tothom suma riquesa
Davant la gran arribada de persones d’altres països, Lladó recorda que han de passar per un llarg procés i és “una qüestió de supervivència”. Tarden tres anys a ser reconegudes com a persones amb drets, però just viure aquí “ja formen part de la nostra vida diària, enriqueixen i crec que, al final, és una forma de benestar comú”.
Per tant, per “enriquir la nostra societat, s’han de trobar eines per fomentar la integració d’aquestes persones perquè se sentin aquest espai com a seu i hi ha una feina de les persones que acollim d’empatitzar”, diu.
Viure a un altre país i estar en situació regular, a ells, també els aporta i enriqueix. Tenir-ho tot en regla els permet “poder cercar un contracte de feina digna, tenir una protecció, contribuir pagant la part que pertoca de la seguretat social, poder fer un contracte de lloguer i plantejar-se una vida diferent de la qual es plantejaven fins ara per poder cobrir les necessitats bàsiques i tenir uns drets fonamentals per anar-se desenvolupant com a persones”.
És per tot això, que Rosa Maria Lladó convida a tothom que s’hi senti a gust a anar a signar la ILP de regularització. Una necessitat a l’ordre del dia.
