Francesc d’Albranca i “la pedra mil·lenària”

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

Hi ha troballes arqueològiques que es fan tan conegudes que fins i tot reben un nom popular. És el cas de l’espectacular troballa d’una inscripció romana efectuada a Menorca al segle XIX. Aquesta és la seva història.
Al cementeri del poble menorquí d’Es Migjorn Gran s’hi conserva un autèntic mil·liari romà, un dels 4 trobats a les illes – tots ells a Menorca-, una pedra que és el suport d’una inscripció que ens diu que, ni més ni manco, l’Emperador romà Trajà (que governà entre els anys 98 i 117 de la nostra Era) va encarregar el manteniment de la via romana que unia Mago i Iamo.
El text diu així:

IMP· CAES· NER
VA· TRAIAVS
AVG· GER· P·P
REFECI

Per entendre com va arribar allà hem d’entrar al cementeri. Una de les tombes més importants és la de la Família Camps-Riudavets, on hi ha enterrat el Doctor Francesc Camps i Mercadal, la seva esposa Catalina Riudavets i dues de les seves filles. Francesc Camps, també conegut com “El metge Camps” o com “Francesc d’Albranca” pel seu pseudònim literari, va ser un dels personatges més importants que va donar Menorca al segle XIX. Nascut el 1852 a “La Cova”, un lloc del Barranc d’Albranca, a Es Migjorn Gran, va ser un destacat escriptor i estudiós autodidacte en moltes matèries. Havent seguit estudis a Barcelona de medicina i cirurgia va exercir sempre a Es Migjorn Gran i els seus voltants, atenent tots els malalts independentment de la seva condició social o el seu poder adquisitiu. Tal com feu Antoni Maria Alcover, va ser un ferm defensor de la llengua pròpia i va recopilar paraules i rondalles del camp menorquí. De fet, el Dr. Camps Mercadal va ser col·laborador d’Alcover en el seu vessant filològic, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador d’El Diccionari.
I és que darrere Francesc d’Albranca hi havia un home extremadament polifacètic – no acabaríem avui si havíem de fer una semblança que abastàs tota la seva trajectòria i un dels seus camps d’estudi, on fins i tot va publicar en revistes especialitzades, va ser el de l’arqueologia. Per això, quan un pagès d’Alcaidús l’any 1891 o 92, tomant una paret de la vorera del camí vell de Maó a Alaior, va trobar una pedra amb inscripcions, l’erudit més proper que devia conèixer o del qual devia tenir notícia (no oblidem que el metge visitava també a Alaior) devia ser el Dr. Camps. Així la peça va ser regalada al doctor i així fou com va ser traslladada més de 20 km fins a ca seva, al seu hort, on podia ser estudiada per tothom que ho volgués. A la mort de la seva filla petita, la darrera hereva en vida l’any 1995, la seva biblioteca va ser donada a l’Ajuntament, i també el mil·liari, que va ser traslladat al cementeri on ocupa un lloc destacat als jardins d’aquest equipament municipal. No és el millor lloc per una peça romana de tant de valor científic, efectivament, però tampoc és l’única inscripció romana que hi ha a l’aire lliure a Europa (de fet tampoc és l’única de les Balears). La veritat és que estaria molt millor al museu, com un altre dels mil·liaris trobats a l’illa i que es conserva al Museu de Menorca. De tota manera, el 2014 els promotors de la ruta Francesc d’Albranca – que la mostren i han pres consciència de la necessitat de la seva conservació – hi van fer col·locar una urna de vidre per protegir del temps “la pedra mil·lenària” de Francesc d’Albranca.