Skip to content

Gabriel Gelabert Serra, Lobé. El mestre d’escola pirotècnic

XII Jornades d’Estudis Locals

Albert Carvajal i Antoni Gomila presentaren aquesta comunicació sobre Gabriel Gelabert Serra, Lobé, un mestre d’escola que es dedicà la fabricació de focs artificials. Artesà pirotècnic, fou el pioner en l’àmbit local del món dels focs artificials. Un artesà en la manufactura de coets, rodelles i trons que, amb el pas del temps, arriba a convertir-se en actor principal de bona part de les festes d’aquella Mallorca a cavall entre els segles XIX i XX.
Amb uns mitjans de feina força rudimentaris, Gelabert treballà un material perillós, com és la pólvora, segurament sota la influència dels pirotècnics italians del moment. Aquest estudi recull també referències als programes en què participà. Fins on ens ha estat possible, Carvajal i Gomila descriuen les diferents peces pirotècniques creades pel seu enginy, no se sap si de creació pròpia o a imitació d’altres espectacles coetanis. I és que en aquells anys la pólvora, a més de ser usada en la guerra, servia per celebrar el goig de la gent, il·luminant amb els seus colors els cels de molts pobles mallorquins. Els primers focs d’artifici a la Xina entre els anys 600/900 després de Crist. Tot plegat es va escampar mitjançant la ruta de la seda i amb un segle van arribar a Europa. Nàpols, París i altres ciutats els van incorporar dintre de les celebracions… A Mallorca es documenten des de ben antic, sobretot dins estudis de la festa barroca, però quan hi ha el primer esclafit gros és al segle XIX. Es va fer molt comuns grups de pirotècnics italians que recorrien les contrades oferint els seus serveix. El 28 de setembre de 1806 a la plaça de Toros de Palma es parla d’una serp de foc. Els primers focs eren blancs, no tenien color… i després passen a ser de coloraines.
A Manacor l’any 1671 els jurats de la vila Bernat Cotoner i Olesa com a nou bisbe de Mallorca, havia estat rector de Manacor i hi tenia molta relació. En els arxius s’hi troba una despesa de 20 lliures per fer foc. També per a la inauguració de la capella fonda de l’Assumpció venen uns felanitxers.
Biel Gelabert Serra va néixer al carrer d’en Venturós l’any 1855, coneixia des de petits la pirotècnia. Va néixer dins una família que tenia recursos, son pare era conrador de les seves pròpies terres. Entre 18 i 19 anys va participar en la tercera guerra carlista on va ser condecorat i es va fer mestre nacional de primera ensenyança; va aprovar oposicions, però no va aconseguir mai tenir una plaça. Es va establir al carrer del Rei, i va fundar i dirigir el Colegio de San Luis al núm. 8 d’aquest carrer. Va mostrar una certa actitud cap als focs d’artifici. Hi havia molts de manuals de pirotècnia a l’època, i a Manacor solament hi havia dos mestres pirotècnics i tot apunta que, en el seu cas, era més autodidacta que res.
D’ell no s’ha trobat mai cap fotografia. Tot fa pensar que n’hi devia haver, car participa a nombrosos espectacles. A les festes de Sant Domingo de 1910 surt el seu nom. Normalment, l’espectacle pirotècnic es feia a la plaça de sa Mora.
Una anotació de Dalias Eléctricas mostra les substàncies que necessitaven. Tenia el taller al carrer del Rei núm. 16. El 1913 hi va haver una explosió, amb molt ferits, i el dia de Sant Antoni va morir de resultes de les ferides. L’altre pirotècnic, Pere Joan Grimalt Sunyer, de malnom Pipetes, també tenia un petit taller que va explotar… estava envoltat de nins, va matar un al·lot, ell es va salvar, va estar a Manacor fins al 1914-1915… i se suposa que va emigrar a l’Argentina, perquè es perden totes les notícies sobre ell. Una vegada que aquests dos mestres van marxar de Manacor van començar a venir pirotècnics externs.
Back To Top
Search