Indigneu-vos. Pep Barrull Més d'una vegada havia promès explicar les semblances entre els dos sistemes. Idò, anem per feina. El 1874, un cop d'estat protagonitzat, com no per l'exèrcit, acabava…
Els Galindons: “En aquest segon disc hem estat més exigents”
[pullquote]
Els Galindons, com diuen ells, són cinc amics que fan música: en Pere Amer, veu i guitarra; en Joan Ferrer, teclats: en Toni Gelabert, guitarra; en Biel Riera, baix; i n’Adrià Mayordomo, bateria. Ara han publicat “Campi qui pugui”, el seu segon llarga durada.
[/pullquote]
[/pullquote]
Acabau de treure un nou disc, parlau-nos una mica com s’ha gestat.
Pere: L’any passat vàrem guanyar el primer concurs d’Ona Mediterrània i el premi consistia en la gravació d’un EP, que és una gravació de manco de vint minuts. D’aquí ha nascut aquest disc, “Campi qui pugui”, amb cinc cançons.
Biel: De moment ha sortit en digital, a un parell de plataformes i sortirà a algunes més. En acabar l’estiu, si ens ho podem permetre, el traurem físicament.
És el vostre segon disc, quines diferències hi trobam respecte al primer?
Toni: El principal canvi ha estat que l’hem fet amb més esment. Hi ha moltes més hores de feina. Per altra banda també està fet de manera diferent a l’anterior. En el primer disc ho fèiem tot junts, quedàvem per fer les cançons. En aquest, quedàvem per mostrar-nos la feina que cadascú havia fet.
Biel: En el primer ens vàrem conformar més aviat, ara hem estat més exigents.
Joan: Tots hi hem fet feina, en Biel i jo som els qui més hem treballat les lletres, però els aspectes rítmics i musicals sí que han estat un treball fet molt en grup.
Què mirau de transmetre amb les vostres cançons?
Biel: Allò que sentim en el moment, no ens plantejam fer una cançó que tracti un tema concret.
Joan: Així i tot en aquest disc hem intentat que les cançons tenguin un sentit més clar, a l’anterior eren més senzilles i ambigües. Per altra banda hem procurat que el conjunt sigui més variat, mesclar més d’un estil.
Passem ara a parlar de vosaltres, quan i com vos vàreu iniciar en el món de la música?
Toni: Teníem nou o deu anys, érem un grup d’amics que volíem fer alguna cosa junts i pensàrem en un grup de música. Aleshores no teníem coneixements musicals, així que compràrem instruments i començàrem a anar a classes. Vàrem començar a fer versions, primer en anglès, després en català. A poc a poc vàrem consolidar un repertori i va arribar un dia que teníem temes a bastament per fer un concert.
Quines perspectives de futur teniu?
Adrià: Voldríem que aquest disc fos una part més de l’evolució, que fos un pont intermedi per treure en el futur un disc més llarg, un LP.
Pere: Seguir fent feina, seguir evolucionant, i que de cada vegada puguem estar més satisfets i orgullosos de la feina que feim.
Què vos aporta la música i tot el món que l’envolta?
Biel: Aporta una manera diferent de veure les coses. Pots dir allò que et fa ganes dir, pots buidar allò que sents i pots aprendre moltes coses.
Joan: Allò que més m’agrada és poder aportar la meva part a un procés de creació col·lectiu, a molts de llocs no crees coralment.
Toni: Per jo és espectacular. En aquest món pegues molts d’esclats, però cada esclat que pegues fa que el següent sigui menor.
Pere: Exacte, agafes molta experiència. Hem vist que a vegades és molt complicat fer un concert en directe. A pics ens posen moltes traves.
Creis que la feina dels músics està ben valorada?
Toni: Dins el món de la música no sempre es valora la feina. Pareix que com que ens agrada tocar, ho hem de fer de forma gratuïta.
Pere: Quan és per una bona causa no tenim cap problema en fer-ho, però quan toques a un bar, un concert du gent, la gent consumeix i l’amo del bar hi guanya uns doblers. És just que nosaltres també cobrem per la nostra feina.
Biel: Darrere una cançó de dos minuts hi ha moltíssimes hores de feina; per anar a un concert t’has de desplaçar al lloc, hi ha el cost de la benzina, a més del cost del disc, del temps invertit… Són moltes coses que no es veuen. Es tracta de no fer pèrdues. A vegades la gent agafa les disciplines artístiques com un passatemps, i no ho són un passatemps.
Quan i on vos podrem sentir tocar?
Joan: Dijous dia 10 d’agost a Ca’n Lliro. Feim un concert de presentació del disc. Compartirem escenari, a més, amb Joan Vallbona i Clara Fiol, els guanyadors del concurs d’Ona Mediterrània d’enguany. Vos convidam a tots a venir!