Els Galindons: “En aquest segon disc hem estat més exigents”
[/pullquote]
Acabau de treure un nou disc, parlau-nos una mica com s’ha gestat.
Pere: L’any passat vàrem guanyar el primer concurs d’Ona Mediterrània i el premi consistia en la gravació d’un EP, que és una gravació de manco de vint minuts. D’aquí ha nascut aquest disc, “Campi qui pugui”, amb cinc cançons.
Biel: De moment ha sortit en digital, a un parell de plataformes i sortirà a algunes més. En acabar l’estiu, si ens ho podem permetre, el traurem físicament.
És el vostre segon disc, quines diferències hi trobam respecte al primer?
Toni: El principal canvi ha estat que l’hem fet amb més esment. Hi ha moltes més hores de feina. Per altra banda també està fet de manera diferent a l’anterior. En el primer disc ho fèiem tot junts, quedàvem per fer les cançons. En aquest, quedàvem per mostrar-nos la feina que cadascú havia fet.
Biel: En el primer ens vàrem conformar més aviat, ara hem estat més exigents.
Joan: Tots hi hem fet feina, en Biel i jo som els qui més hem treballat les lletres, però els aspectes rítmics i musicals sí que han estat un treball fet molt en grup.
Què mirau de transmetre amb les vostres cançons?
Biel: Allò que sentim en el moment, no ens plantejam fer una cançó que tracti un tema concret.
Joan: Així i tot en aquest disc hem intentat que les cançons tenguin un sentit més clar, a l’anterior eren més senzilles i ambigües. Per altra banda hem procurat que el conjunt sigui més variat, mesclar més d’un estil.
Passem ara a parlar de vosaltres, quan i com vos vàreu iniciar en el món de la música?
Toni: Teníem nou o deu anys, érem un grup d’amics que volíem fer alguna cosa junts i pensàrem en un grup de música. Aleshores no teníem coneixements musicals, així que compràrem instruments i començàrem a anar a classes. Vàrem començar a fer versions, primer en anglès, després en català. A poc a poc vàrem consolidar un repertori i va arribar un dia que teníem temes a bastament per fer un concert.
Quines perspectives de futur teniu?
Adrià: Voldríem que aquest disc fos una part més de l’evolució, que fos un pont intermedi per treure en el futur un disc més llarg, un LP.
Pere: Seguir fent feina, seguir evolucionant, i que de cada vegada puguem estar més satisfets i orgullosos de la feina que feim.
Què vos aporta la música i tot el món que l’envolta?
Biel: Aporta una manera diferent de veure les coses. Pots dir allò que et fa ganes dir, pots buidar allò que sents i pots aprendre moltes coses.
Joan: Allò que més m’agrada és poder aportar la meva part a un procés de creació col·lectiu, a molts de llocs no crees coralment.
Toni: Per jo és espectacular. En aquest món pegues molts d’esclats, però cada esclat que pegues fa que el següent sigui menor.
Pere: Exacte, agafes molta experiència. Hem vist que a vegades és molt complicat fer un concert en directe. A pics ens posen moltes traves.
Creis que la feina dels músics està ben valorada?
Toni: Dins el món de la música no sempre es valora la feina. Pareix que com que ens agrada tocar, ho hem de fer de forma gratuïta.
Pere: Quan és per una bona causa no tenim cap problema en fer-ho, però quan toques a un bar, un concert du gent, la gent consumeix i l’amo del bar hi guanya uns doblers. És just que nosaltres també cobrem per la nostra feina.
Biel: Darrere una cançó de dos minuts hi ha moltíssimes hores de feina; per anar a un concert t’has de desplaçar al lloc, hi ha el cost de la benzina, a més del cost del disc, del temps invertit… Són moltes coses que no es veuen. Es tracta de no fer pèrdues. A vegades la gent agafa les disciplines artístiques com un passatemps, i no ho són un passatemps.
Quan i on vos podrem sentir tocar?
Joan: Dijous dia 10 d’agost a Ca’n Lliro. Feim un concert de presentació del disc. Compartirem escenari, a més, amb Joan Vallbona i Clara Fiol, els guanyadors del concurs d’Ona Mediterrània d’enguany. Vos convidam a tots a venir!
Notícies relacionades
