Guillem d’Efak en la toponímia de Manacor

Aquesta comunicació de Tomàs Pomar Amer té l’objectiu de reconèixer un personatge il·lustre de Manacor que treballà per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes i exportà Manacor a la resta dels territoris catalanoparlants, i, de passada, reivindicar el nomenament de Guillem d’Efak com a fill il·lustre de Manacor. Es recopilen i analitzen aquí les actuacions toponímiques realitzades a Manacor per tal de perpetuar el nom de Guillem Fullana Hada d’Efak.
D’Efak és un d’aquells artistes polivalents que treballaren tots els camps. No debades, va ser tot allò que en diuen un escriptor complet: poeta, narrador, autor de teatre, guionista, actor, cantant i, fins i tot, un excel·lent rapsode. En vida seva, va rebre el Carles Riba de poesia per Madona i l’arbre on resalta el tema de l’alliberament sexual. També rebé el 1993 la distinció de l’Obra Cultural Balear i el 1994 se li reté un gran homenatge a l’Auditori de Palma amb la presència dels màxims representants de la cançó catalana. Un any abans de la seva mort surt al carrer un recull de la seva obra poètica Poemes, cobles i cançonetes (1994). Mor el 15 de febrer del 1995.
El dia següent a la seva mort, dia 16 de febrer, l’Ajuntament de Manacor ja inicià les gestions per a perpetuar el nom de Guillem d’Efak entre els manacorins. El 27 d’abril del mateix any el cap del Servei Lingüístic va realitzar un informe per anomenar carrer Guillem d’Efak al carrer Unió, un tram que va des del carrer de Barracar al passeig Antoni Maura. El 2 de maig es dedicà aquest carrer a Efak, que pregonava per tot la seva condició de manacorí i barracaner. Però tot i que la gestió es va aprovar, no s’arribà a colocar la placa. La tècnica del Servei Lingüístic va ser informada que hi hagué problemes amb un veinat que no volia que posassin el nom d’un negre a la seva façana . Va ser l’any 2005 quan es va colocar finalment la placa; però s’equivocaren de carrer i la posaren a un altra.
Segons Bernat Nadal, no era aquell primer tram del carrer Unió on vivia la tia Cremada i on visqué Guillem de petit, sinó el tram entre el carrer de la Verònica i el del Barracar. Bartomeu Mestre, al 2010, assenyala la vergonya que fou posar la placa d’amagatotis i sense un acte públic; però sembla que es feu així amb un seguit de carrers que restaven sense placa, les quals havien estat fetes en una mateixa remesa.
El 28 de setembre del 1998 el llavors regidor de Cultura va proposar anul·lar l’acord pres el 1995 referit a la denominació del carrer Unió i denominar plaça Guillem d’Efak a la situada entre el passeig Ferrocarril, Via Alemanya, carrer de Ramon Franco i carrer Doctor Fleming. Gabriel Barceló, llavors tècnic del servei lingüístic, va haver de fer una investigació per tal d’esbrinar si dita plaça tenia nom anterior. Finalment, s’arribà a la conclusió que no hi havia cap entrebanc, però el Ple l’Ajuntament deixà aquesta proposta sobre la taula, i ,amb el temps, la plaça agafà el nom del barri i no el d’Efak.
El 2010 es va acabar l’Auditori de Manacorr; el grup PSM-Esquerra-Els Verds feu una proposta per a anomenar-lo Auditori Guillem d’Efak, amb un ampli suport popular. S’hi afegiren diverses associacions com l’escolania de Lluc i la Federació de Dimonis i representants del món de la cultura com Cris Juanico, Gabriel Janer Manila i Mateu Xurí, però aquesta proposta fou rebutjada en el ple del 8/11/2010, amb dos vots a favor (PSM-Esquerra-Verds); sis abstencions (ALM-UM i Grup Municipal Socialista) i onze vots en contra d’AIPC i PP. L’Auditori, finalment, va rebre el nom d’Auditori de Manacor.

Bàrbara Duran