[/pullquote]
Com es distribuiran les funcions i els espais d’aquest nou edifici?
La planta baixa serà el servei ocupacional, a la primera planta hi tendrem els serveis d’inserció laboral i de formació, i a la torre hi haurà els serveis interns i l’administració.
El local és gran.
Sí, fa 750 metres.
I quin és l’objectiu d’Estel de Llevant?
Sobretot desenvolupar les capacitats relacionals i cognitives de la persona, amb teràpies, amb psicologia, per ajudar-les a desenvolupar les habilitats socials. Hi ha una part d’entrrenament prelaboral per enfocar la persona cap a la plena integració, cap al mercat laboral.
Posa’ns una mica en antecedents.
Es va crear el 1996, pel novembre. Enguany fa vint anys. Va néixer per la necessitat que tenien un seguit de famílies de fer qualque cosa amb els seus fills, amb els seus germans, amb els seus pares. En un principi, naixia com una associació reivindicativa. A poc a poc, però, va anar evolucionant i va anar assumint la responsabilitat de prestar alguns d’aquests serveis que es reivindicaven. Hi ha un procés de professionalització i es generen tot un seguit de serveis per a les persones amb malalties mentals de la comarca. L’any 2005 es va començar la prestació de serveis, que han anat creixent en nombre i quantitat d’usuaris. El 2005 començàrem amb 12 persones, el 2008, amb 30. L’any passat arribàrem a 160 persones.
Què explica l’aparició de malalties mentals? Hi ha un origen genètic, hereditari? Hi influeix l’entorn social o familiar? I el consum d’estupefaents?
És tot. L’origen genètic no s’ha demostrat. No se sap, per exemple, que un gen concret provoqui esquizofrènia. Sembla que hi ha un component hereditari, però no s’ha determinat un gen. Sens dubte, a més, hi ha un component ambiental. L’entorn hi fa molt. Hi ha tot un seguit de factors desencandenants que poden despertar les malalties mentals, si hi ha una predisposició. I el més freqüent d’aquests factors és el consum de tòxics. Ara bé, també hi pot haver un factor estressant, com ara la mort d’un familiar, un trencament sentimental, les conseqüències d’un accident o de fets traumàtics similars…
Normalment, si parlam d’esquizofrènia, es diu que la malaltia es desperta en els anys d’adolescència o postadolescència. Es poden trobar casos, però, de persones en què es manifesti la malaltia en una edat madura?
Certament aquí on debuta l’esquizofrènia és entre l’adolescència i els trenta o trenta-cinc anys. És estrany que qualcú pugui desenvolupar la malaltia en una edat més madura, però no vol dir que no pugui passar.
Però no parlam només d’esquizofrènia, no és ver?
No, la nostra associació treballa amb les persones afectades per malalties mentals greus: l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, el trastorn obsessiu-compulsiu, el trastorn de límit de personalitat i les depressions cròniques. El ventall és molt ampli. Pensa que l’IBsalut va diagnosticar durant el 2008 160.000 persones per trastorn mental. D’aquestes, 3.600 ho foren per malaltia mental greu. Fent una extrapolació a la nostra comarca trobaríem un gruix d’entre 600 i 700 persones que estan afectades per una malaltia mental greu.
A la vostra associació deveu mirar de pal·liar també els efectes de la malaltia. Hi ha curació possible?
Això depèn de la persona. No podem parlar de malaltia mental sense parlar de la persona concreta que la pateix. Pots haver tengut un brot i hi haurà curació si no en tornes a tenir d’altre. D’altra banda, també cal tenir present que no podem parlar, per exemple, de l’esquizofrènia, sinó de les esquizofrènies.
Com és la vostra tasca en el dia a dia?
Sempre feim feina reforçant les parts sanes de la persona. Sempre deim que feim feina amb la salut mental, i no amb la malaltia mental. En la mesura que puguem reforçar-ne les parts sanes, millorarem la qualitat de vida de la persona.
I això que implica?
L’objectiu de tot el pla individual, és que tengui una vida el més plena i integrada possible. No parlam de curació, sinó d’arribar al màxim possible del que la malaltia i la persona ens permeti assolir. Entenem per vida integrada i plena, una millora en les relacions afectives de la persona amb el seu entorn, amb la parella, amb la família; i també la integració en el món laboral. I és en funció d’aquestes aspiracions que intentam ajudar la persona.
És curiós que hagueu de fer aquesta tasca vosaltres, una associació privada i que no la facin des de l’administració pública. Més que curiós, és un greuge, no?
Darrerament es fa feina en la configuració d’una xarxa d’atenció a la salut mental per a tot Mallorca. Però sí, les associacions hem atès fins ara aquesta necessitat, perquè no hi ha hagut un compromís per part de l’administració. I a hores d’ara és una responsabilitat compartida. A l’administració li toca, i no perquè la vulgui assumir voluntàriament, sinó perquè és el seu deure.
L’administració sí que es deu cuidar de la part clínica, de la part sanitària.
Sí, i en aquest aspecte està ben cobert, perquè s’ha avançat molt els darrers anys. El que falla a l’administració és la part social.
I ara tendreu aquest nou local. Quines millores us permetrà dur a terme en els vostres serveis?
Amb el creixement dels darrers vuit anys havia esdevingut impossible dur a terme determinades activitats en el lloc anterior, perquè no tenim espai per fer feina en condicions, i hi ha casos en què ni tan sols podem preservar la intimitat necessària en tota intervenció amb una persona. No els podem atendre adequadament. Ara mateix tenim una llista d’espera de quaranta persones i ens és impossible augmentar en places. En un espai de quinze metres quadrats hi fan feina set persones, a les quals hi has d’afegir els usuaris que hi puguin interactuar en cada moment. Al servei ocupacional ara mateix tenim 30 places que, una vegada al nou local es podran duplicar i per tant eixugar de forma important la llista d’espera de què et parlava. Pel que fa al servei d’inserció laboral, podrem oferir una atenció infinitament millor. En general podrem créixer en més serveis, amb el projecte de formació dual que ja ens desborda per qüestions d’espai, amb una millor oferta formativa, en l’atenció domiciliària i el suport a domicili… Totes aquestes feines, si tenen un local base en bones condicions es poden fer molt millor.
No hem parlat de terminis ni de pressupost.
Hi ha dues fases de les obres, l’actual, que és la de consolidació estructural i que confiam que estigui resolta en dos o tres mesos, i la segona fase, d’acabament de l’obra, que estaríem contents que pogués estar acabada dins el segon semestre del 2017. El pressupost és de 400.000 euros, aproximadament.
I com es financen?
Hi ha un préstec hipotecari. I feim una campanya que hem anomenat “Feim volar estels”, que compta amb quatre patrocinadors privats: Caixa Colonya, la immobiliària Casal Mallorquí, la Fundació Mapfre i la farmacèutica Janssen. També cal tenir present que disposam un centre especial d’ocupació, que ve a ser una empresa pròpia on estan ocupades 49 persones amb discapacitat. Aquests treballadors ofereixen serveis de tot tipus, des de neteja a treballs d’obra, la gestió del pàrquing de Mondragó… Els beneficis d’aquests darrers cinc anys també s’inverteixen aquí.
Vols dir que no hi ha inversió pública en aquest projecte?
No. L’únic ajut ha vengut per part de la Direcció General de Treball amb una subvenció de 48.000 euros per a l’adquisició del local.
Els usuaris d’Estel de Llevant paguen?
Només es paga el servei ocupacional, que són 150 euros cada mes. Però només paga qui pot pagar. A qui arriba amb una pensió no contributiva de 300 euros el feim passar directament, només faltaria. D’altra banda, molts no sols és que no paguin, sinó que cobren per la feina que fan.
Quants de professionals atenen els usuaris d’Estel de Llevant?
Ara mateix, 34, entre psicòlegs, treballadors socials, infermers, preparadors laborals, monitors, pedagogs i administratius. En total hi ha gairebé 90 persones fent feina a Estel de Llevant. I aquest projecte d’obra també és un projecte d’inserció laboral, amb una brigada formada per un monitor i quatre persones, de manera que no sols feim obra per a nosaltres sinó que cream llocs de feina per als nostres usuaris.
Explica’ns en què consisteix la campanya “Feim volar estels”.
Primer de tot m’agradaria convidar a participar-hi totes les empreses que hi puguin estar interessades. Farem tres actes per donar a conèixer el patrocini d’aquestes empreses que fins ara hi han participat i per fer una campanya de sensibilització. onvid totes les mpreses. Tres actes per donar a conèixer el patrocini d’aquestes empreses i per fer una campanya de sensibilització. El 3 de juny, amb els nins de sisè de primària es farà una volada d’estels, a partir d’un treball previ a l’aula amb un còmic que han fet els nostres usuaris, on el protagonista és un estel amb malaltia mental. Explicarem el que és la salut mental als nins, tot plegat en col·laboració amb els serveis educatius de l’Ajuntament. També farem un concert amb la banda de música, el mes de juliol, a les Coves dels Hams, i una cursa solidària per la vida verda pel setembre. Volem millorar la salut mental de totes les persones.