Ha mort el pintor Amengual

A principis dels seixanta, Rafael Amengual –que va viure molts d’anys a Son Macià i que tenia el seu estudi al Molí de ses Ànimes, a Manacor– va enllestir l’itinerari invers que unes dècades abans havien fet els seus avantpassats i viatjà des de l’Argentina –on havia nascut a Mendoza, el 1938– fins a Europa, amb la voluntat no només de retrobar-se amb els seus orígens familiars sinó també de beure de les fonts més pures de l’Art, pel qual s’havia sentit profundament atret des de molt jove. D’aquesta manera, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia (on coneix a Fontana, a qui reconeix com un dels seus mestres) i Espanya seran algunes de les etapes d’un llarg periple que, finalment, conclou el 1963 quan arriba a Mallorca –on, l’any següent, coneix a Sheila, que esdevindrà la seva companya de vida– i decideix arrelar-se definitivament a l’illa.

Amb el sòlid bagatge assolit en les continues visites a museus i tallers d’artistes, no resulta estrany que les seves obres primerenques cridin l’atenció dels galeristes més significatius de l’època, de manera que el 1969 fa part de l’exposició inaugural de la Sala Pelaires, amb la qual signarà un contracte. Tanmateix, la vinculació amb Josep Pinya serà més aviat breu, atès que la seva dinàmica creativa no s’ajustava al ritme que el galerista li imposava, i d’aquesta manera Amengual començarà un camí replet de precarietats i però que li permetrà, en contrapartida, treballar al ritme que el seu esperit lliure li aconsellava.

Cal també referir-se a les individuals realitzades a 4 Gats el 1976, a la galeria Joan Oliver Maneu el 85 i el 87, a la Gianni Giacobbi el 92 i el 97, o a la important retrospectiva que l’Ajuntament de Palma li va dedicar al Casa Solleric el 2011. A Manacor, la Torre de ses Puntes va presentar el 1994 una mosta de les seves pintures i escultures.

La seva obra ha transitat entre la figuració i l’abstracció, de manera que dins un context essencialment abstracte es detecten fàcilment constants referències figuratives. La seva pintura, i també la seva escultura, estan poblades de multituds d’elements simbòlics replets de connotacions simbòliques i referencials, a manera d’un alfabet personal i intransferible, fruit d’un constant procés de depuració formal i d’un rigor i un nivell d’autoexigència que han convertit a Rafael Amengual en un artista respectat en el seu entorn professional, tasca gens fàcil.

Referir-se a Amengual és també evocar al Grup Dimecres, a les reunions del qual –entre 1975 i 1980 i sempre en dimecres– hi participaren artistes arribats de tots els punts cardinals (Brunet, Labra, Ritch Miller, Mompó, Bird, Jacobson, Ginovart, Villalta, Ginard, entre d’altres) que convertiren Manacor en l’epicentre de la plàstica illenca.

Rafael Amengual va morir el passat dilluns 20 de novembre al 85 anys a Sa Pobla, on va viure al llarg dels darrers anys. Descansi en pau.