Fa vint-i-cinc anys que Mabel Gayà (Manacor, 1975) és mestra especialista d’anglès a primària. En fa vuit que fa escola al CEIP Molí d’en Xema. Des de la seva experiència, i des del seu coneixement de la realitat americana, ens explica com es viu el Halloween a les aules.
L’auge del Halloween és conseqüència de les activitats que s’han fet a l’escola entorn d’aquesta festa, o l’escola ha anat a remolc d’una implantació més global?
La gran pujada de Halloween, a parer meu, ve amb l’arribada massiva a través de les xarxes, amb la globatlització que ha duit internet. Si no fos així, ja faria molts més anys que estaria en marxa. Per exemple, jo a s’Illot vaig treballar moltíssim el Halloween i no hi va haver tampoc una generació especialment motivada amb aquest tema, perquè encara no estava damunt fulla. L’explosió, per tant, és més recent, com la d’altres celebracions americanes.
Com quines, per exemple?
Com el Black Friday. Jo hi veig globalització i màrqueting, és un tema de vendes. El Black Friday és un dia que ells estan de vacances i surten a comprar abans de Nadal. Hi ha altres celebracions com el dia d’Acció de Gràcies, que aquí no han arribat.
Ho viuen amb més entusiasme els alumnes d’ara?
No. Antigament ja l’hi vivien, encara que no estigués de moda. La motivació depèn de la persona i de com ho vens. Jo no hi veig diferència, en el resultat de les activitats que es fan a l’escola. Jo els duia material dels Estats Units, carabasses de veres, i els al·lots estaven engrescadíssims. Enguany, també hi estan. I això que tenc alumnes de sisè i em feia passar una mica de pena, perquè feia estona que no feia feina amb adolescents. Hem fet activitats de comprensió lectora i oral sobre Halloween que també han funcionat molt bé. La màxima diferència és que antigament no hi havia res més que el que es feia a l’escola i ara et demanen de què et disfressaràs diumenge.
I ha vengut per quedar el Halloween? Ho veus bé, tu?
L’únic que em fa passar pena és si el Halloween arriba a substituir les nostres tradicions. Com a mallorquina no m’agradaria. Ara, si queda en el nostre calendari des del respecte a la diversitat lingüística i cultural, tampoc no ho veuria malament. I sempre aprenent coses de les nostres pròpies festes.
