“He demanat al batle que l’alberg sigui municipal i ha dit que si continuaven les dificultats, ens podríem asseure”

‘Batecs de l’Alberg’ és el llibre que commemora el 30è aniversari de llar per a persones sense sostre de la Fundació Trobada. Parlam del llibre i dels seus protagonistes amb José L. García, autor i patró de l’entitat.

Deuen haver canviat moltes a l’Alberg aquests 30 anys…
Sí, obrirem amb 12 llocs i al principi només oferíem sopar i lloc per dormir. Ara tenim lloc per a 25 persones i l’alberg està obert 24 hores tots els 365 dies de l’any. També ha canviat de manera abismal la tipologia dels nostres usuaris. Abans acollíem persones que de manera imprevista es trobaven sense feina, sense ingressos i sense casa que passaven per l’alberg de manera temporal.

Com ha canviat el perfil dels usuaris durant aquests 30 anys?
A poc a poc varen anar apareixent persones amb addiccions, persones que sortien de la presó, migrants sense permís de residència ni treball o gent que ha fet feina tota la vida, però que tenen més de 50 anys i no en troben. Així, l’alberg temporal s’ha convertit en una residència. El problema es cronifica.

Qui són els veritables protagonistes del llibre?
N’hi ha molts. En el llibre dedicam un capítol als fundadors, un altre a les visites que hem rebut per part de personalitats de diferents àmbits… Però també dedicam bona part d’aquest recull a traçar petites biografies dels nostres usuaris. De manera anònima, molts ens han volgut contar el seu recorregut vital. En la seva majoria són vides plenes de fracassos. Molts ho han perdut tot i aquesta situació els ha duit fins a l’alberg.

També contau algun cas d’èxit que us ha fet posar ben content…
Sí, no són la majoria, però explicam anècdotes que ens fan sentir alegria. Record un usuari que quan va arribar pesava 180 quilos. Amb assessorament professional, el vàrem ajudar a perdre pes. Un dia se’n va anar sense dir res, cosa que passa molt sovint amb els nostres usuaris, però un dia que anàrem al Molí den Sopa a dinar amb la família va sortir de la cuina per saludar-nos a tots. I crec que va ser un dels millors dinars que hem pogut compartir…

Quines ajudes rep l’alberg i com ha estat la relació amb les administracions aquests 30 anys?
La relació amb l’administració ha estat turbulenta. Ara no tenim el finançament del Consell de Mallorca assegurat i per això he demanat al batle la possibilitat de municipalitzar l’alberg. Va dir que si continuaven les dificultats, ens podríem asseure. Jo consider que si Manacor és capital de comarca, mereix tenir un alberg. Nosaltres el posàrem en marxa i els primers 21 anys el vàrem mantenir només amb recursos propis i donacions de particulars. El 2013 ens plantàrem. Ja teníem 25 places, no era assumible i ens plantejàrem tancar. Va ser llavors que el Consell de Mallorca va obrir la porta a finançar un alberg a la Part Forana. Ha funcionat, però fa un any i mig que no sabem si podrem continuar i estam supeditats a la temporalitat.

Heu presentat el llibre a s’Agrícola. D’on sorgeix la idea d’aquesta publicació i on el podem comprar? 
Volíem fer un resum de tot el que ha passat dins l’alberg durant aquestes tres dècades. Però no tots els textos del llibre són meus. També hi ha articles de Noelia Hernández, Rafel Sansó i Aina Maria Llull. El llibre es pot aconseguir a la mateixa Fundació Trobada, tots els que es recapti anirà destinat a l’alberg.

FOTOGRAFIA: Joan Servera