“He estat d’un natural que la lletra m’ha fet son”

De l’estirp llorencina més pregona i ancestral procedeix Joan Riera Llinàs , Fontpella (Sant Llorenç del Cardassar, 1926) és un pou de saviesa que es deixa poalejar per les nostres preguntes assedegades.

Aquesta finca (La Fontpella) no està gaire lluny del Clot del Tresor. Mossèn Alcover descriu aquesta cavitat com l’indret on Tià de la Real acudeix a cercar un tresor.
És com un avenc que fa una lloriguera. És un enforinyai molt puta, han d’anar vius! Això del tresor és més antic que el pastar. Ja se sap: un la pensa, l’altre la diu i l’altre diu que és ver. El porqueret de les Planes i el porqueret de les Voltes varen estar a punt d’estirar els potons dins el Clot del Tresor!

Què els va passar?
Els dos porquerets s’amollaren dins el Clot fermats amb vencills de càrritx. Feren una faia. Varen trobar uns degotissos que feien canelobres (1). Amb això el llum s’apaga, havien acabat els mistos. Aquells dos cridaven com uns descosits, plora qui plora. Quan el sol es ponia veieren una ardor, li acopen cap a l’ardor i arriben a la boca de la cova. Es varen entregar fora cap porc. Els varen fotre un esplet de galtades i una bona maçolada per
hom!…

Vàreu sentir contar que a Son Garriga va tenir lloc un extraordinari cas de bruixeria?
Vaig sentir contar que uns germans que batien a Son Garriga, quan s’aturaven per anar a pegar un rosec a les cases, compareixien dues gavines i descarabutaven l’era i escampaven la serra (2). Un home sabut les va dir que no eren gavines, que eren bruixes. Aquells varen quedar freds però aquest home els va dir què havien de fer.

Què els va dir?
Els va dir: “Quan tornin les gavines, els heu de tirar amb un cartutx d’escopeta beneït (3) i llavors heu de dir: “Demà heu de venir a cobrar sal!”. Se’n van a beneir el cartutx. L’endemà les gavines tornen a l’era, els homes en maten una i l’altra li pega grapada i se l’endú volant. Diuen: “Demà heu de venir a cobrar sal!”. L’endemà es va presentar a Son Garriga una dona que no coneixien de res, els va escometre i els va dir: “Venc a dir-vos que ahir es va morir la meva filla”. Això contaven un temps, però jo no disponc!…

Quin és l’origen de l’expressió popular “els corbs no saben contar”?
Llavors feien una barraqueta devora els sementers de faves perquè als corbs els agradava molt fer tala de faves. Quan compareixia un estol de corbs al sementer, hi anaven tres homes, els arruixaven i els corbs es feien un bocí enfora. Els homes es ficaven dins la barraqueta i un d’ells duia una escopeta. Sortien dos homes i se n’anaven, i quan els corbs veien que així mateix ja s’havien fet enfora, tornaven pegar a les faves, però com que els corbs no saben contar, l’home que havia quedat amagat dins la barraqueta els fotia tro…

Antany s’estilaven alguns sorprenents procediments per a propiciar l’embaràs d’una egua.
Abantes (4) passaven la mà dins la mare (5) de l’egua i la rentaven amb llet de somera. Deien que si feien la mare neta amb llet de somera quedaven prenyades. Vatuadell, fillet, si un pagès tenia l’egua plena!, era la mar gran! Pensa que llavors pagaven quaranta duros pels nadissos! (6)…

Alguns sembraven una figuera el dia de Sant Llorenç. Per què la sembraven aquest dia?
Perquè deien que la lletrada d’una figuera sembrada el dia de Sant Llorenç lleva el mal que fa una cremada de foc…

Alguns vells pagesos m’han dit que les plantes s’han de sembrar sempre el matí.
Sempre vaig sentir dir als vells que una planta, si la sembres el dematí es fa més grossa que si la sembres el capvespre…

Abans, algunes persones s’aplicaven lleixiu a la cara.
Un temps s’usava. Els més presumits es donaven lleixiu per la cara i el front quedava molt lluent. Es veia d’un tros enfora que s’havien donat lleixiu…

Què significa l’expressió “hi ha un bon toc”?
“Hi ha un bon toc” vol dir que la terra està a punt per fer-hi feina, que hi ha una bona saó, que hi ha una saó que piula…

Quan ereu un nin, us llogàreu per bracer?
De bergantell em vaig llogar per bracer (7). Està lleig bravejar-se però tenia anomenada de bon segador. Havíem de segar faves, en va venir un de molt estirat. Ens mirava per damunt l’esquena (8). Dic: “Com li hem de pegar, l’amo?”. Diu: “Jo som home de pegar a ordes (9) i sempre ajut els qui van enrere”. Quan el vaig sentir vaig arrufar el nas!. Ens posam a segar i encara li vaig treure dos o tres solcs! (riu)…

Sempre heu viscut a foravila?
No em prova massa estar en el poble i tampoc m’agrada anar a fotre moneies (10) pel cafè. Llegir no em diu res. He estat d’un natural que la lletra m’ha fet son. He de mester anar a lloure. A foravila sempre tenc el llevat posat (11). Quan he dinat em tomb una mica i tot d’una trob el jou (12)…

Guardareu animals quan éreu un infant?
Era un escarrinxo i ja em feien anar a parar cabres per la muntanya, de vegades besfogien (sic) cap a Sauma. Mon pare no em planyia les cames, no….he fet de tot, he girat finques, hi va haver un raig d’anys que duia la cartera estufada…vaig tenir una temporada que vaig estar mitgelis, no pitava gaire. Tampoc ja no som cap nin i tot ajuda a fer el pa negre…

Molts de jocs de la pagesia es basaven en la força física…
A tòrcer mà i estirar barra era mal de fer guanyar-me. Jo tenia desset anys i ja espolsava. Em vaig provar amb un que es tenia per fort. El vaig bolcar, saps que va escainar!…Meam! t’agraden les prunes de frare?.

Uuuuh, molt!
Idò si no les cullen ara, més envant només hi haurà el “repussai” (13). Tenc les pruneres dins aquella tanca. Jo hi vaig colcant amb el tractor. Tu, vine darrere…

Glossari

1. Canelobres: estalagtites o estalagmites. 2. Serra: munt de cereal batut. 3. Beneir un cartutxo: alguns tenien per cosa certa que un cartutxo beneït sempre impactava al seu objectiu. 4. Abantes: dialectalisme de “abans”. 5. Mare: matriu, úter. 6. Nadís: fill recent-nat d’un quadrúpede. 7. Bracer: home qui treballa amb la força dels seus braços. 8. Mirar per damunt l’esquena: mirar amb supèrbia. 9. Orde: amplària de terreny on treballa cada segador. 10. Anar a fotre moneies: perdre el temps en coses inútils. 11. Tenir el llevat posat: tenir ocupacions o treballs a fer, a preparar, etc. 12. Trobar el jou: trobar una postura corporal còmoda. 13. Repussai: dialectalisme de “rebusall”. Rebuig, porgueres.