“Hem buidat les cases de gent local perquè hi entrin turistes, el que fa que n’hi hagi a tots els pobles”

Jaume Adrover Oliver (Portocolom, 1975), pagès de professió i portaveu de Terraferida, denuncia la saturació turística i critica la gran quantitat de recursos que aquesta activitat. Recorda que la solució implica posar límits i reduir places.

Acaba una temporada turística que ha batut molts de rècords…
Enguany, sobretot el juliol i agost, ha estat espectacular de missatges al grup. Mai havíem tengut tanta gent preocupada perquè això ens ha fuit de les mans. Tots els factors ambientals s’han superat. Però el que ens ha sorprès és que molts de residents senten que les administracions els han abandonat. Veuen com el turisme passa per davant la gent d’aquí i tenen la sensació que les institucions han promogut la saturació. Molts ens autolimitam per no anar als llocs massificats, i això ha arribat a un punt que perjudica la gent local i al qual no hauríem d’haver arribat mai. Però també hem tengut missatges de turistes que ens han fet arribar el seu malestar perquè quan han vengut, s’han vist atrapats dins la massificació.

Quan pensam amb saturació turística ens venen al cap zones com Palma o Alcúdia. Però al Llevant també hi ha impacte…
Aquest és el gran canvi que ha xocat amb la població local. El turisme venia sis mesos i es concentrava a zones molt concretes. Però ara hi ha factors nous. El lloguer turístic creix exponencialment. Fa cinc anys trobaves 70.000 places de lloguer vacacional i ara n’hi ha 140.000. Hem buidat les cases de gent local perquè hi entrin turistes, el que fa que n’hi hagi a tots els pobles. Hem de sumar la planta hotelera clàssica, el desembarc de grans empreses que han vengut a fer lloguer turístic i una tercera modalitat, el turisme residencial. Són persones d’altres països que han comprat casa a l’illa i venen a l’estiu. Jo visc a Son Macià i hi notam. L’impacte és brutal perquè poden venir fins a 12 vegades a l’any.

La globalització és positiva i el turisme neix d’aquest concepte…
És així. Hi ha gent que treu benefici del turisme. Però hem fet veure que els límits no existien o, fins i tot, hem desprestigiat als que ja ens advertien d’això. Hem sobrepassat tots els límits. Per exemple, Manacor està en prealerta per sequera i si aquest no és un límit clar, no sé què ho serà.

Quin és el recurs que més pateix?
Podria ser l’aigua. Amb l’estudi de la UIB es veu que un resident gasta, més o menys, 134 litres per persona i dia; un turista, uns 240; i el que anomenem turista de qualitat, 800 litres diaris. El turisme de luxe és molt consumidor de recursos. Ara, el Consell ha destinat esforços a establir un vol directe entre Palma i Nova York i cada parella que vengui consumirà més de 1.000 litres de combustible sense baixar de l’avió i a això, ara, li deim turisme de qualitat. Només miram els doblers que deixen sense mirar les conseqüències.

Fins quan podrem aguantar?
Hi ha una pujada de mala llet de la gent d’aquí perquè no pot aguantar més. Nosaltres podem limitar les places turístiques amb un decret i congelar les places, cosa que no s’ha fet. Així i tot, no ho acabaríem d’aconseguir. Si no restam capacitats d’urbanització, tot el fora vila es converteix en una gran urbanització. Tothom vol un gran xalet amb piscina. El turisme ens ha generat dependència i estam venuts com a societat local. Ha desballestat l’agricultura i moltes activitats han desaparegut. Hem de frenar el creixement turístic i urbanístic. No tenim més opció.