skip to Main Content

“Hem de tenir respecte per la natura, però mai por, perquè la por ens impedeix arribar on volem”

Gaspar Rosselló Melis (Manacor, 1987) fa alguns anys que practica el parapent. Ara, a més, ha començat a competir a la categoria B de la Lliga catalana, amb l’esperança de poder obtenir una bona posició i, a més, participar a la categoria superior en tornar-hi.

“Venc del món de l’aeromodelisme, perquè mon pare ja era aeromodelista, i a més som un amant de la muntanya. El parapent és una mescla de els dues coses, i per això m’hi vaig interessar tot d’una que vaig acabar els estudis”. Qui parla és Gaspar Rosselló, manacorí que habita a Barcelona des de fa més d’una dècada i que fa set anys, des del 2014 que practica l’esport del parapent.

Enguany ha fet una passa més en el seu procés de relació amb aquest esport i pren part, amb bons resultats de moment, a la categoria B de la Lliga catalana.

Rosselló practica la modalitat Xcounting, o vol de distància, que cerca aconseguir la distància més llarga fins a tornar a tocar terra. “Saps d’on surts, però no saps on acabaràs, quan el teu objectiu és fer distància”. En parlar de distàncies recorregudes, Rosselló explica satisfet que “aquest estiu vaig fer d’Alcúdia fins a Alfàbia, que va ser el meu rècord personal, un total de 48 quilòmetres, aproximadament”. Al Principat ha aconseguit distàncies superiors, “però allà no és tan complicat com a Mallorca, perquè aquí l’espai on podem volar és molt reduït, pensa que a Alcúdia els avions comencen a davallar per aterrar. Nosaltres no podem entrar a l’espai aeri dels avions, hem de passar per davall d’aquest, cosa que complica arribar a sa serra per fer la màxima distància de l’illa”.

La durada d’un vol, però, depèn de la meteorologia i també de les bombolles d’aire calent o dels moviments d’aire que pugui trobar cada volador. “Ens fixam amb els ocells, i ho feim com ho fan ells. Si trobam una bombolla d’aire calent podem pujar de 1.000 metres a 3.000”. En principi, els voladors no ho veuen i només poden percebre aquesta pujada gràcies al variòmetre o altímetre, que emet uns senyals segons la velocitat a què ascendeix el parapent. A més, explica Gaspar Rosselló, “tenim dades de pressió, altura, velocitat i GPS”, fins al punt que la Lliga catalana on pren part, arriba a publicar en directe on és cada participant.

Aprenentatge
Com en tot esport, el parapent necessita un període d’aprenentatge. “Per això cal que t’apuntis a una escola de vol, fas un biplaça i a través de diverses empreses que s’hi dediquen pots fer cursos d’iniciació o de perfeccionament”, diu Rosselló, que remarca que “és molt important tenir un gran control de la vela, i aconseguir que es mantengui a l’aire quan tu vulguis. Com en tot, com més practiques, més coneixements tens”. Una dada important, quan un volador canvia de vela o d’equip, haurà d’intensificar la seva pràctica, haurà de “fer campa”, que és el terme amb què es designa la pràctica de vol des de terra.

Com ocorre amb els vols d’avió, per exemple, un volador de parapent cerca sempre enlairar-se i aterrar amb seguretat.

El parapent ve del paracaigudisme. Antigament, cap als anys setanta, començaren a sortir de les muntanyes amb paracaigudes per no haver d’agafar sempre avió per llançar-se. Avui el parapent ja està totalment orientat a sortir de la muntanya.

Competir
A la Lliga catalana on participa Gaspar Rosselló, hi prenen part, a la categoria A, diferents persones que han arribat a guanyar campionats d’Europa de parapent, “per a mi són referents”. “Entre nosaltres”, afegeix, “hi ha molt bon rotllo i ens ajudam sempre que és necessari”. Ara mateix, a la categoria B hi concorren sis participants i Rosselló és el segon classificat, quan només s’han disputat 2 de les 15 proves previstes.

Un bon equip
Els millors parapents són els que treuen millor rendiment i velocitat. “La velocitat és important perquè si fa vent de cara t’interessa tenir velocitat per travessar-lo. El rendiment, entre d’altres coses, és el que marca quants de metres avances per cada metre que baixes. A més, per seguretat també duim un petit paracaigudes d’emergència”, diu Rosselló, alhora que aclareix que “els incidents ens agrada tenir-los en altura, perquè tenim temps de resoldre el problema, jo fins ara no he hagut de tirar paracaigudes, perquè he tengut sort”. Sí que recorda però, que “una vegada vaig caure damunt uns arbres a un bosc i hi vaig quedar enganxat. Pensa que la vela va plena de fils… En un cas així, el primer que has de fer és donar avís que has tengut l’incident i si estàs bé o no. Nosaltres sempre ens ajudam, i si un company té un problema, sacrificam la distància per poder-lo ajudar. En això és molt útil el talkie que duim amb nosaltres per comunicar-nos per ràdio”.

El cost del parapent són “sobretot hores de dedicació, perquè una vegada que ets al lloc has d’esperar el moment correcte”. I si parlam del cost de l’equip pot oscil·lar entre els 1.500 que pot valer un equip de segona mà, i els 4.000 que val un equip nou complet, que ha d’incloure la vela, la cadira, el paracaigudes, els instruments de vol… i aquí encara s’hi haurien d’afegir altres complements com roba aïllant per al fred, el casc, la crema solar…

Grans distàncies
Amb els avanços actuals, s’ha aconseguit arribar a un index d’1:12, que indica que per cada metre que es davalla se’n poden avançar dotze. Rosselló va volar durant sis hores d’Àger fins a Organyà i tornar, amb una distància de recorregut total de 200 quilòmetres. Per això, diu el parapentista manacorí, “el que ajuda molt és tenir un company, perquè l’agafes de referència. Des d’allà dalt, has de llegir molt el terreny, i has de saber mirar tant a terra com al cel, mentre gaudeixes de la contemplació de la natura”. Així, per exemple, “si veus un núvol blanc amb la base plana saps que t’absorbirà cap a dalt”. Però, pot, un parapentista, volar dins un nigul? “No, està prohibit, perquè si ho féssim se’ns consideraria vol instrumental. Si voles sense visió has de tenir uns instruments que et puguin assegurar on vas.

Sensacions
“Llibertat, connexió amb la natura, tant pel paisatge, com per les aus amb qui compartim el cel”, aquestes són les emocions que viu enfilat al seu parapent Gaspar Rosselló, que puntualitza: “Hem de tenir respecte per la natura, però mai por, perquè la por ens impedeix arribar on volem”.

Back To Top
Search