skip to Main Content

“Hi ha gent a qui varen matar el pare fa 90 anys i encara ara ploren. No entendre aquest patiment és de mala persona”

Fabián Salvioli és el Relator Especial de les Nacions Unides (ONU) per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. L’entrevistam amb motiu de la seva visita a les fosses del franquisme obertes a Son Coletes.

Què hi veu, aquí, a Son Coletes?
Una feina ben feta, responsable, professional i compromesa amb les víctimes. Tot el que es fa aquí és fonamental perquè les famílies de les víctimes puguin tancar el cercle i fer el dol de manera natural. I també una aportació fonamental al coneixement de la veritat. Cada palada de terra que es remou, cada os que s’identifica, fa que el nostre món sigui més digne.

Sap que la seva visita té un component simbòlic…
He vengut convidat pel Govern. Però jo som aquí per assenyalar allò que encara fa falta per fer. És difícil fer lloances. Tot el que he pogut veure està molt bé i que s’han aconseguit fites importants. Però davant una brutalitat tan enorme com la que es destapa a Son Coletes, no hi ha res que basti per a reparar el dany que es va causar. Tot allò que es fa ara, encara que sigui amb la millor voluntat, és poc.

Veritat, justícia i reparació. En quin punt es troba l’estat espanyol si parlam d’aquests tres termes?
Es troba recuperant el terreny perdut. L’omissió ha durat dècades. L’omissió respecte a les violacions greus i sistemàtiques dels drets humans que es varen cometre durant el règim de Franco. Aquestes dècades han aprofundit en el dolor de les famílies de les víctimes, que continuen reclamant justícia.

Parlam de reobrir causes i d’anul·lar determinades sentències d’un sistema judicial que no era just?
Sí i és paradoxal. Perquè el sistema judicial espanyol quan vol, pot. Aquí es va obrir jurisdicció universal per a jutjar situacions d’impunitat en altres països, com l’Argentina o Xile. Però a dins ca seva? És ben curiós que hi hagi aquest tractament pels crims comesos fora de les fronteres espanyoles i no es faci igual de portes cap endins. No és un problema de manca de capacitació, és falta de voluntat. Jo he vist sentències de jutges espanyols que no aprovarien un examen bàsic de dret internacional. No es pot sostenir que una desaparició forçosa prescrigui. És un crim continu per definició. Continua cometent-se, i per això no pot prescriure.

La veritat, la justícia i la reparació són indissociables?
Sí. Ho són amb totes les mesures que ha d’emprendre qualsevol Estat perquè fets com els que varen passar a Son Coletes no es tornin a repetir mai més. Veritat, justícia, reparació, memòria i garanties de no repetició són els eixos fonamentals que garanteixen que un procés, com l’obertura de les fosses de la Guerra Civil a Balears, s’encara de la manera correcta. Aquí he vist com familiars a qui varen matar el pare fa 90 anys, encara ara ploren. No entendre aquest patiment és de mala persona. Viuen aquest dolor com el primer dia. No acompanyar-los, no entendre aquest buit, és inhumà.

Vivim un moment en què la irrupció de l’extrema dreta fa que es qüestioni tot el que es fa en aquest cementeri.
És un fenomen comú en molts països i en el fons la qüestió és la mateixa. Quan no s’encara degudament el passat, el passat sempre acaba estant damunt la taula com un fet present. Jo comprenc els motius pels quals la transició cap a la democràcia a Espanya, va dur com a conseqüència acords i silencis en aquesta matèria. Però ja han passat més de quaranta anys. Avui no estam en la situació en què estàvem als anys 80. És hora de fer allò que en aquell moment no es podia fer. I això no ha de ser només conseqüència de la voluntat política. Ningú no pot estar en contra de la recuperació i l’entrega de les restes als familiars. L’Estat existeix per garantir els drets de les persones sense cap discriminació. Ho diu la Constitució espanyola. La política i els drets humans s’han d’agafar la mà. Si qui fa política ho fa sense donar la mà als drets humans, es col·loca en una situació impossible. És com ser caníbal i vegetarià al mateix temps.

La democràcia té instruments per combatre els que la volen dinamitar des de dins?
Sí. Aquestes faccions sempre han existit. Però en línies generals els espais democràtics no els permeten avançar. Els partits polítics amb responsabilitat els frenen i arriben acords encara que sigui entre ideologies molt diferents, si són plenament democràtiques. L’altra manera de salvaguardar la democràcia l’educació. Per això els extremismes s’oposen a l’educació en gènere, en drets humans, amb l’argument que s’està adoctrinant i imposant ideologies. S’ha d’adoctrinar en convivència, en igualtat i en democràcia. Jo adoctrín perquè no hi ha millor ideologia que la dels drets humans, que vol dir el dret a viure en pau.

Durant molts anys la història que s’ensenyava als centres escolars, ha passat de puntetes per la Guerra Civil i la repressió franquista…
La veu a rescatar sempre és la veu de les víctimes. A qualsevol lloc del món. I això és vàlid per a les víctimes del terrorisme d’ETA o per a les víctimes del franquisme. L’omissió d’aquesta veu també és adoctrinament. Adoctrinar perquè no se sàpiga. I això és inacceptable.

Son Coletes, “el lloc de Balears on els colpistes perpetraren més assassinats”

El batle de Manacor, Miquel Oliver; i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, varen acompanyar al delegat de l’ONU i professor de Dret Internacional, Fabián Salvioli, a la visita als treballs d’exhumació de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme a Son Coletes. “Aquí tot és una sorpresa, aquest lloc s’està convertint i descobrint com el punt on varen assassinar més persones durant la Guerra Civil i el Franquisme a Balears”, va destacar el batle. “Hem pogut recuperar aquí a 86 víctimes, 14 de les quals identificades, hem aportat proves d’aquesta veritat, i avança el procés de justícia i reparació. I no aturarem”, va afegir Jurado. “Ara cal afegir tota la informació que surt d’aquestes tasques a allò que ja sabien els historiadors. Ho devem a una societat que aspira a ser democràtica i ho devem, sobretot, a les víctimes i a les seves famílies”, sentencià el Batle durant la visita.

Back To Top
Search