skip to Main Content

“Hi ha llocs on feia estona que no es podia fer vinya, com Anglaterra, i ara se n’hi pot cultivar”

Tot i reconèixer que encara és prest per fer una valoració de l’anyada, perquè la verema tot just acaba de començar, Antoni Bennàssar, president de la DO Pla i Llevant afirma que “aquesta anyada ha estat marcada per la calor i per l’escassesa d’aigua. Respecte de la calor, tots els processos es produeixen amb més velocitat i una demostració és aquest avançament de les vinyes, que estan adaptades tant a la calor com a l’escassesa d’aigua. El que fan quan augmenta la calor, més enllà dels 37 o 38 graus és aturar-se de funcionar, les fulles tanquen els estomes, no hi ha fotosíntesi, i esperen que passi la calor per tornar-se a posar en marxa”. Bennàssar concreta que aquest avançament en la verema ha afectat sobretot “les varietats de cicle curt: les foranes com el Chardonnay però també el moscatell, que és d’aquí”. Pel que fa a les varietats de cicle llarg, tot i que no estan tan afectades per la calor, Bennàssar explica que “també s’hauran de veremar més prest”.

El president de la DO Pla i Llevant comenta que “quan hi ha calor augmenta la quantitat de sucre que hi ha dins els grans de raïm. En canvi, també disminueix l’acidesa dins els grans de raïm i els viticultors fan un equilibri entre aquestes dues característiques, cercant el moment òptim de veremar”. És ver que darrerament el sucre al raïm sembla molt assegurat, “i per això es fixen més que tengui l’acidesa adequada”.

A l’hora de valorar les condicions del temps d’aquest estiu, Bennàssar veu “aquest estiu com un punt d’inflexió. No esperàvem que hi hagués aquest augment de calor. És una evidència que la temperatura ha augmentat. Suposam que l’estiu que vendrà no serà tan exagerat com enguany però hem d’estar preparats perquè de cada vegada fa més calor. Hi ha llocs on feia estona que no es cultivaven vinyes com Anglaterra i ara se n’hi poden cultivar”. Pel que fa a l’adaptació de les vinyes d’aquí, Antoni Bennàssar explica la possibilitat d’endarrerir la poda o de fer-la en dues tongades, i també, apel·la a un canvi d’habits en l’esporgada: “L’esporgada té diverses funcions, però referides al raïm hi havia la idea de fer que els raïms pegassin per davall el cep, amb el fi que els pegàs bé el sol i maduràs bé la pell del raïm i agafàs el color negre, que afecta totes les qualitats del vi”’. Ara, amb l’esporgada “s’intenta que el raïm quedi més protegit dins el cos del cep. Això té avantatges i inconvenients. La planta transpira molt i això pot profocar malalties com el mildiu, perquè hi ha més humitats dins el cep”.

També, una altra possibilitat d’afrontar la sequera és llaurar moltes vegades la vinya, “perquè l’aigua, en comptes d’evaporarse, pugui anar més directa al cep”.

Tanmateix, per Bennàssar, “les plantes estan adaptades a la calor i a les condicions de sequera. S’ha donat calor i sequera i això també ha fet que el raïm arribi amb molt bona qualitat als celllers: sense milidiu, ni cendrada ni botritis”.

Back To Top
Search