skip to Main Content

“Hi ha una porta oberta a l’esperança”

Aquests dies s’han fet sondejos al cementeri de Manacor, per veure si és viable en el futur obrir les fosses. Ens ho conta Manel Santana, director general de Participació i Memòria Democràtica

Quines actuacions s’han fet aquests dies a Son Coletes?
A Son Coletes, a partir de les indicacions d’Antoni Tugores, hem fet sondejos en un espai que hipotèticament tenia un doble interès: per una part era un espai coincident amb el cementeri vell, els límits del qual no estan clars, però Tugores els va encertar; i per altra banda, era un espai on hipotèticament quan se’n varen emportar els cossos dels assassinats de la guerra civil no havia estat tocat. Es va decidir excavar el primer passadís esquerre del cementeri. Es varen fer dos sondejos. En el primer trobaren materials molt remoguts, es notava que s’havia buidat la zona i s’hi havia fet obra, per això va resultar un espai inviable. El segon es va fer a una zona més propera a la porta, i varen aparèixer tres cossos. Es va generar una expectativa inicial, però després, quan els arqueòlegs exhumaren aquests cossos, varen veure que no eren vícitmes de la guerra civil, sinó que eren enterraments ordinaris de la dècada dels 30 del segle XIX.

I què podem concloure d’això?
Malgrat pugui parèixer que els resultats són decebedors, segons Antoni Tugores no ho són, perquè això ens diu que alguna zona va quedar sense buidar, o remodelar, els anys 50; perquè si no, nosaltres no haguéssim trobat aquests cossos del XIX. A partir d’aquí, s’haurà de pensar molt seriosament en fer una excavació de tota la superfície, no ja d’un punt concret. Si nosaltres ho haguéssim vist tot com el primer passadís, sí que ens hauríem hagut de resignar, però així, hem vist que l’espai no és del tot inviable, que hi ha possibilitats que haurem d’explorar. Pens que ni s’han de crear falses expectatives, ni hem de caure en el pessimisme contundent.
En canvi, la zona del parc, del cementeri antic, es va visitar amb les arqueòlogues, i es va arribar a la conclusió que és una zona completament inviable. I, de fet, la fossa que suposadament hi va haver en el seu moment, estaria davall les rondes. Per tant, aquí, el nostre suggeriment és senyalitzar l’espai. La proposta que faré és que es faci un espai de memòria, a un dels laterals del parc.

Els sondejos han coincidit amb la visita a Son Coletes de les famílies de les cinc dones assassinades…
Sí, ha estat una coincidència. Teníem previst fer aquest estudi de viabilitat a Manacor, aquests sondejos, dins el 2018, i l’empresa que exhuma les fosses, va decidir fer-los ara. M’agradaria dir que encara avui apareixen noves informacions. Per exemple, tenim indicis més que clars de l’existència d’una fossa en el Coll d’Artà, és una fossa que ha documentat Jaume Morey, un artenenc, on hi podria haver dos cossos. Sembla que a dins un forn de calç. A final d’any, amb tot el que haurem treballat el 2018, elaborarem un pla d’intervencions pel 2019.

El conveni signat amb la Generalitat de Catalunya, parlava també de les fosses de Sa Coma, Porto Cristo…
Sí. Per exemple, de la fossa de Sa Coma, hem de dir dues coses, primer està prevista la protecció de l’espai, la senyalització; i llavors, si rebem peticions concretes de famílies, com hi havia a Manacor, s’estudiaran. Per obrir una fossa hi ha d’haver peticions de famílies.

És optimista amb tot aquest procés? Amb les fosses de la comarca?
Hem d’admetre que lluitam amb grans inconvenients, i és que fa massa temps, els espais han canviat, els cementeris s’han engrandit, les carreteres s’han eixamplat… però l’obligació és cercar-los. I en sentit positiu voldria dir que en aquesta comarca hi ha un col·lectiu de gent molt implicada: Antoni Tugores, Antoni Sureda, Jaume Miró, Josep Cortès, de Sant Llorenç, i Jaume Morey, d’Artà… Jo crec que hi ha una porta oberta a l’esperança.

 

Back To Top
Search